tag:blogger.com,1999:blog-15206314738188589662024-02-07T04:07:21.909+01:00mots emblocatsBloc de paraules, repàs de lectures i algunes altres coses sobre llengua, literatura i lingüística.
En definitiva, caçarem mots d'aquí i d'allí i els emblocarem.Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.comBlogger139125tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-45633900503934847752010-09-07T20:29:00.004+02:002010-09-07T20:45:24.847+02:00Poema d'abans d'anar a dormir<p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 20.0px; font: 14.0px Trebuchet MS; color:#333333;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Aquest darrer cap de setmana l'hem passat al Ripollès, de visita turística interior. Hem pujat caminant a Núria, hem baixat en cremallera i hem visitat uns quants pobles preciosos. Ens hem allotjat a un hotel de Ribes de Freser, tranquil i relaxat, les habitacions del qual tenien una petita sorpresa literària: a la paret de l'habitació hi hem trobat un breu poema. Aquí teniu les imatges del nostre, de Carner (evidentment no podia deixar passar l'oportunitat de fotografiar aquesta curiositat).</span></p><p color="#333333" style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 20.0px; font: 14.0px Trebuchet MS; "><span class="Apple-style-span" style="font-family: verdana;"><br /></span></p><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGAlP5iXRCB7x1ePhZEeriV2OjZtbIQnF7NGE6CzJzKCjWsD2wOZhMjbjc3875mAlkkbDKIssfup9kxCmaCReVCeGLIOpjbZaB7QxKF-JfUglq8C4XQqvLZdRCUVEVjav7-cbSlLGm7gT9/s320/P1010672.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514243534225288674" /><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); font-family:'Trebuchet MS';font-size:14px;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0kM1GFXE5URLd4ls6Rkw6Lm9HHDQLLFGxiSNbmnLz1W3ZhMVA4RqVnboJLHsmD3Rz-dlbZqqmPHbp2q2rxog7AXI267K9O0MLD6KfRIlqcz2k_HjuplaXJ9Bql9tKrOpRcGu8IRadtITT/s320/P1010671.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514243530403550018" /></span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-68778121305240705632010-09-02T16:59:00.002+02:002010-09-02T17:02:43.634+02:00Italians<p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-family: verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Cada vegada és més freqüent, quan viatges per Europa, que els comerciants locals t’identifiquin com a català. De seguida que et senten comentar alguna cosa et demanen si ets del Barça. És la seva manera de fer-te entendre que saben d’on vens. Aquest estiu, a Grècia, ens ho han demanat més d’una vegada. I, fins i tot, passejant per un carrer d’Atenes (anàvem callats i sense cap guia a la mà) se’ns van dirigir en espanyol i “Visca Barça”. Només un parell de cops ens van confondre per italians però curiosament no tingueren la confusió uns grecs, sinó uns espanyols. Sopàvem tranquil·lament un tzatziki, una moussaka i un souvlaki en una terrasseta atenenca emparats per un ventilador que mitigava la calor sufocant, quan vaig sentir la conversa d'una taula veïna. Un dels homes comentava a les seves companyes de viatge que aquella terrassa estava plena de “llatins”. Per exemple, digué, els de la taula del costat són italians, els de més enllà francesos, i al fons hi ha un altre grup d’espanyols. Els suposats italians érem nosaltres, que parlàvem en català.</span></span></p><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 11px;"><br /></span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-9033201451947213892010-08-26T17:41:00.003+02:002010-08-26T17:48:02.496+02:00Lectura a la platja<p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Quan arriba l’estiu, la platja esdevé una sala de lectura improvisada. Sota l’empara del para-sol i amb la remor del mar o els crits de la gent de fons (tot depèn de la sort i la zona) s’han llegit moltes pàgines. Hi ha gent que a la sorra prefereix llegir llibres estil best seller (gruixuts per tenir-ne per molts dies i lleugers per no haver de trencar-se el cap a 35 graus, temperatura d'ebullició de qualsevol cervell humà). D’altres porten clàssics. Molts, s’entretenen amb diaris i revistes. I, alguns, porten el proper llibre de la seva llista de pendents. La varietat literària és, doncs, molt àmplia a la platja, només cal fixar-s'hi.</span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Jo era dels que, a la platja, portava el primer llibre que trobava, per ser devorat sobre la tovallola. Aquest any, però, aprofitant que disposo del </span><a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2010/01/sensacions-leqtores.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">lector digital de llibres</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> m’he pogut endur una biblioteca sencera. És un plaer, quan vas a la platja però sobretot quan has de fer un viatge llarg, poder portar molt més que els quatre o cinc llibres habituals i poder disposar, així, de grans possibilitats de tria en cada moment. Ja no em cal pensar mentre preparo la maleta què em vindrà de gust llegir quan sigui en tal o en tal altre destí turístic. Senzillament, m’enduc tota la biblioteca de casa i en funció de les ganes del moment en trio un o altre. A la platja, aquest any m’he decantat per <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">L’últim Dickens</span> de Matthew Pearl (tipus best seller d’intriga), <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">La mort a Venècia</span> de Thomas Mann (clàssic) i <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Un tranvía en SP</span> d'Unai Elorriaga (el primer de la meva llista de pendents). Variats, com podeu comprovar.</span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">I vosaltres, quin tipus de llibre us agrada llegir sobre la sorra?</span></p><p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 11px/normal Arial; "><br /></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Arial;font-size:11px;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2UweccGdH2Zd6Y3Ni0ES3dPUQMWdblPgcSlQV75b5N6RryGqiFoivBJENLas07Y-qtQlzrKYse3B-d9KiOxOgLIHwYUjm61Oigk7vigKW6n1cy6SJTIZip8oXuCtBKZYIlzdzNbRBmnOy/s200/IMG_7204.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509745137746864882" /></span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-80862000583507951562010-08-24T23:35:00.002+02:002010-08-24T23:41:40.012+02:00Curs nou, vida nova<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; "><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; background-color: transparent; "><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; white-space: pre-wrap; ">Recomençar. Després d’un silenci involuntari de cinc mesos només trencat per un <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2010/07/som-una-nacio-nosaltres-decidim.html">petit apunt reivindicatiu</a>, voldria recomençar el <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Mots emblocats</span>. Sento haver desaparegut tant de temps de la catosfera així de sobte, però després de tornar del Japó, la feina se’m va multiplicar. Primer em deia a mi mateix, <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">d</span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">emà ja visitaràs els blocs preferits i saludaràs tothom, la setmana que ve ja escriuràs un apunt</span>. Però el temps passa ràpid quan no en disposes gaire i una cosa portà a l’altra i al final han passat molts mesos. No és una excusa, però en cap moment tenia intenció de fer una aturada tan llarga al bloc i per això mai vaig escriure un apunt anunciant-la. </span><br /></div><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial; color: rgb(0, 0, 0); background-color: transparent; font-weight: normal; font-style: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; "><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial; color: rgb(0, 0, 0); background-color: transparent; font-weight: normal; font-style: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; "><div style="text-align: justify;">Ara, amb l’inici d’un nou curs i amb menys feina a l’horitzó, pot ser un bon moment per recomençar el bloc i tornar a visitar-vos amb assiduïtat. Doncs això, recomenço.<br /></div></span></div></span>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-86401735853091862582010-07-11T14:25:00.002+02:002010-07-11T14:30:38.306+02:00Som una nació, nosaltres decidim!Espectacular la manifestació d'ahir. Per motius personals no vaig poder ser a Barcelona, però la vaig seguir via internet (twitter, tv online, radio online, etc.). La primera mani 2.0. Esperem que serveixi d'alguna cosa.<div><br /></div><div><br /></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-48955581322832411192010-03-24T17:51:00.000+01:002010-03-24T17:51:00.131+01:00Japó!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwCC45AxsMnx-CrAjSEYTOnwveWCaquZTZtD6inH4SqtsIbMTevO6lgbvgo1szrjRCkWx1SYIzyDah1_butiZunHXwgL041Vg-K5ocXFYsc00NpMSsNX6bQ9QrLCzgBXJcbhRuozY_gMis/s1600-h/nigiri_-_sushi.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwCC45AxsMnx-CrAjSEYTOnwveWCaquZTZtD6inH4SqtsIbMTevO6lgbvgo1szrjRCkWx1SYIzyDah1_butiZunHXwgL041Vg-K5ocXFYsc00NpMSsNX6bQ9QrLCzgBXJcbhRuozY_gMis/s200/nigiri_-_sushi.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450066716115104514" /></a><div style="text-align: justify;">La cuina japonesa fa temps que està de moda. Així, hi ha tota una sèrie de bons restaurants a la ciutat de Barcelona, i també una bona colla d'imitadors més o menys maldestres. Però aquesta proliferació japonesa no només ha estat culinària, sinó també lèxica. Fa uns anys, ens sonava vagament la paraula <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">sushi, </span>però actualment ja està plenament incorporada al <a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0173611">diccionari</a> i li han crescut germanes: sashimi, nigiris, makis, toro, unagi, etc. La llengua adopta noves paraules a mesura que evoluciona, en un procés del tot natural.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'apunt d'avui, a més de fer-vos salivera, em serveix per comentar que potser en els propers dies no seré molt per la catosfera ja que avui marxo de viatge... al Japó!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La imatge de l'apunt d'avui és d'</span><a href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.ddseafoods.co.uk/nigiri_-_sushi.jpg&imgrefurl=http://www.ddseafoods.co.uk/nigiri.htm&usg=__g48N0dSOi78uA6BWu9bT05kSgiY=&h=691&w=924&sz=41&hl=ca&start=2&um=1&itbs=1&tbnid=46wh1bI6J8JWgM:&tbnh=110&tbnw=147&prev=/images%3Fq%3Dnigiri%26um%3D1%26hl%3Dca%26client%3Dsafari%26sa%3DN%26rls%3Dca-es%26tbs%3Disch:1"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">aquí</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">.</span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-9295650199268059392010-03-24T00:18:00.000+01:002010-03-24T00:20:08.712+01:00Natural?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivgEAfgfAGhCwOqNTO9ONBAFaqzG0P0rP7pPcIAuLQoGfZ6jy-9HYhhfwbBAXv2pjAzdPuNr90lYO04_P9GDBCQjvBsuPRWK2_o_R69Bzqog0PDwEBMHoT6oJVik2f3vV1UiljHDKqyBhA/s1600-h/aigua-031-320x400.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 160px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivgEAfgfAGhCwOqNTO9ONBAFaqzG0P0rP7pPcIAuLQoGfZ6jy-9HYhhfwbBAXv2pjAzdPuNr90lYO04_P9GDBCQjvBsuPRWK2_o_R69Bzqog0PDwEBMHoT6oJVik2f3vV1UiljHDKqyBhA/s200/aigua-031-320x400.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450060967495042834" /></a><div style="text-align: justify;">Fa uns dies érem en un restaurant del centre de Barcelona i, per uns moments, vaig tenir la sensació d'estar en un capítol d'una sèrie de televisió que veia de petit. Concretament, en l'últim capítol de la clàssica <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic; ">Oh! Europa </span>de Dagoll Dagom. En aquell episodi, els turistes catalans visitaven Madrid i entraren en un bar a prendre alguna cosa. Tota la història girava al voltant de les anècdotes que tenien lloc al local: els catalans demanaven productes com biquinis, aigües naturals i suïssos; i el cambrer madrileny no els entenia en absolut.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Doncs bé, nosaltres vam demanar una ampolla d'aigua i el cambrer ens pregunta: "Del temps?". Es referia a si volíem l'aigua natural o no, però l'expressió em recordà la comèdia televisiva. Era per dir-li: "Amb la nevada que cau, millor l'escalfem una mica".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La imatge de l'apunt ha sortit d'</span><a href="http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/wp-content/uploads/2009/01/aigua-031-320x400.jpg"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">aquí</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">.</span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-14833389117670480952010-03-21T18:17:00.000+01:002010-03-21T18:18:25.467+01:00Invisible<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5ZSVLt4mdsxbUukcyy5bnvVTNa7APeUCWgi7-ASoun-NO3dqzIXWCBqtSPpGrfptGi6ySLyBVvI8H_KHYxbGCkTBzLKlklGReg18eVmYtsWjXcRrThWELvOzIgHsLv7WHMuGKf3SP-Bzh/s1600-h/auster_invisible_spain3.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 132px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5ZSVLt4mdsxbUukcyy5bnvVTNa7APeUCWgi7-ASoun-NO3dqzIXWCBqtSPpGrfptGi6ySLyBVvI8H_KHYxbGCkTBzLKlklGReg18eVmYtsWjXcRrThWELvOzIgHsLv7WHMuGKf3SP-Bzh/s200/auster_invisible_spain3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450063893831498978" border="0" /></a><div style="text-align: justify;"><a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/11/in-country-of-last-things.html">Fa uns mesos</a> ja vaig esmentar la meva devoció per Paul Auster. Era un escriptor que m'agradava molt i que encara em fa el pes. Tot i això, en els darrers anys he llegit força crítiques literàries que ressaltaven negativament una certa repetició o, si eren més curosos en la descripció dels suposats defectes, una certa repetició d'alguns elements de la seva obra. A saber: una fortuna que arriba de froma inesperada, una influència de l'atzar per sobre del que és habitual, un personatge jove que es contraposa a un de més gran, una història dins de la història, etc. Fins i tot es va arribar a escriure que Auster ja no produïa res d'interessant. Doncs bé, he de dir que la nova novel·la de l'escriptor nord-americà (<span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Invisible</span>) em sembla un dels millors llibres que he llegit recentment.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La història atrapa des de la primera línia i està estructurada en capítols ben definits i escrits en primera, segona i tercera persona. Per primera vegada, no diré res més sobre el llibre, millor que cada lector el descobreixi per si mateix. Jo el vaig llegir en una sala d'espera, de forma compulsiva, sense poder-lo deixar anar.</div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-47741848156208651792010-03-08T19:19:00.001+01:002010-03-08T19:22:50.368+01:00L'illa del tresor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheM0qo38hIIeqdqjw6J31qikzYwHfIWzbh-avsx0iB4nqPQH12XSfYWBlYMGBDLobvevGLhAl8nEHqvWMzcYGn6fw7Kkq2tBMb_gScrAKEJ40zNNN6F-_TiF4ySXoaynXYvluvdDnp8L2L/s1600-h/portada-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 275px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheM0qo38hIIeqdqjw6J31qikzYwHfIWzbh-avsx0iB4nqPQH12XSfYWBlYMGBDLobvevGLhAl8nEHqvWMzcYGn6fw7Kkq2tBMb_gScrAKEJ40zNNN6F-_TiF4ySXoaynXYvluvdDnp8L2L/s320/portada-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446330152467528338" /></a><div style="text-align: justify;">Hi ha llibres que quan els rellegeixes, no et transporten només a l'escenari on passa l'acció, sinó que també et menen a altres èpoques de la vida. Tornant a llegir <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">L'illa del tresor</span>, he recordat la primera vegada que vaig llegir aquest llibre i com em va agradar llavors. Ara, encara en puc entreveure els motius: una acció vibrant, un protagonista jove, una aventura clàssica, un tresor amagat... el llibre té tants elements engrescadors que es fa difícil que no agradi. A més del ritme narratiu, els personatges són entranyables (el jove Hawkins, el doctor Livesey, l'hisendat, el capità, però sobretot en Long John Silver - el pirata sense cama-).<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara que sembla que les sèries de televisió cada cop agraden més, <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">L'illa del Tresor</span> ens hi farà pensar. L'obra fou escrita com una novel·la per capítols, amb entregues periòdiques a una revista literària de l'època. Per tant, cada capítol acaba amb un cert misteri per mantenir l'interès del lector fins a la propera entrega, tal i com fan algunes sèries.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment, i com a simple curiositat, us diré que he llegit aquesta obra clàssica en el meu modern <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2010/01/sensacions-leqtores.html">lector digital</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" "><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La imatge de l'apunt ha sortit d'</span></span><a href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/illa/imatges/portada.jpg&imgrefurl=http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/illa/index.htm&usg=__crcGTQO4D1ECAuWytYbHiRTBus0=&h=275&w=320&sz=31&hl=ca&start=1&um=1&itbs=1&tbnid=TeNgWO1bSeqICM:&tbnh=101&tbnw=118&prev=/images%3Fq%3DL%2527illa%2Bdel%2Btresor%26um%3D1%26hl%3Dca%26client%3Dsafari%26sa%3DN%26rls%3Dca-es%26tbs%3Disch:1"><span class="Apple-style-span" style=" "><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">aquí</span></span></a><span class="Apple-style-span" style=" "><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">.</span></span><br /></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-42635570248562325742010-02-28T12:26:00.004+01:002010-02-28T12:45:04.794+01:00Neologismes de Madrid<div style="text-align: justify;">Aquest és el segon hivern en el qual la premsa esportiva de Madrid ens obsequia amb paraules de nova creació. L'any passat es van inventar un mot ben barroer com <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic; ">cagómetro, </span>que es definia com un aparell que mesurava la suposada por que tenia el Barça de la "remuntada" del Madrid. El neologisme tingué una vida curta i morí durant el mes de maig, concretament el dia del 2-6.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Enguany, la fal·lera lèxica ha tornat i s'han tret de la màniga el nou mot <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">villarato</span> que vindria a ser una forma poc original de dir que els àrbitres ajuden el Barça. D'aquesta paraula se n'ha parlat a bastament, però jo diria que el seu recorregut encara serà més curt i que no caldrà esperar al partit del Bernabeu per deixar clara la seva poca vigència (només cal pensar en el partit d'anit).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I jo em demano, no podrien fer la feina de periodista sense tantes bestieses pseudofilològiques?</div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-70322532854642172142010-02-21T20:44:00.005+01:002010-02-21T20:52:01.593+01:00Londres nevat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWtUg6QsEGYC2E3AXE-2yx4KU7TrplKMlO8m2QM8sF2pMJvMhSYKE5FuhHImEdQmtZsfEsUyDAP2o6VoTj8EA_bmSk2dtFECGYhmM9kevXtH67BK50omp-jGZeSLSejA_wFcXQbLR19wn/s1600-h/Londresnevat.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 127px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWtUg6QsEGYC2E3AXE-2yx4KU7TrplKMlO8m2QM8sF2pMJvMhSYKE5FuhHImEdQmtZsfEsUyDAP2o6VoTj8EA_bmSk2dtFECGYhmM9kevXtH67BK50omp-jGZeSLSejA_wFcXQbLR19wn/s200/Londresnevat.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440786319740582402" /></a><p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">M'agraden molt els contes, sense que aquesta afirmació impliqui que rebutjo les novel·les o la poesia, que no és el cas. M'agraden perquè són directes, van al gra. I, també, perquè com que són unes peces literàries més petites, de menys paraules, l'autor es permet certs estilismes que són d'agrair. Per això, durant l'any llegeixo una colla de llibres de contes, l'últim dels quals </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Londres nevat</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">, de Jordi Llavina. Un llibre amb unes històries curioses, descrites amb tendresa i ironia i amb un bon estil narratiu. Per exemple, la d'un home que es troba un vagabund dormint a la terrassa de casa i en lloc de fer-lo fora el convida a dutxar-se i esmorzar. Una curiositat del volum és que en aquests relats sovint s'interpel·la al lector, preguntant-li coses o fent-hi referència. És un recurs que s'adapta molt bé als contes de Llavina i que doten el llibre d'una certa sensació d'unitat. Ideal per llegir-lo una tarda d'hivern, tot i que no siguem a Londres ni veiem nevar per la finestra.</span></span></p><div><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:'Times New Roman';font-size:12px;"><br /></span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-64454771124154943382010-02-15T19:55:00.000+01:002010-02-15T19:55:52.372+01:00Accents<div style="text-align: justify;">Ja fa temps que el cinema nord-americà té una especial cura amb els accents que els personatges usen quan parlen. Actors coneguts com Richard Gere o Julia Roberts, per exemple, a base d'hores d'entrenador personal, han estat capaços d'impostar un accent irlandès prou correcte. En el fons, té la seva lògica: si es gasten una fortuna en, posem per cas, els efectes especials, el vestuari d'època o la fotografia, és evident que també cal cuidar la qüestió lingüística. D'aquesta manera, hi ha pel·lícules en les quals la llengua i els accents poden acabar tenint un gran protagonisme, com <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/09/els-idiomes-dinglorious-basterds.html">vaig explicar fa un temps</a>.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A casa nostra, però, encara no hem arribat a aquest estadi evolutiu (pel que fa a les sèries de televisió). Una crítica que vaig sentir repetir a bastament sobre dues de les grans produccions de TV3 (<span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Serrallonga</span> i <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Les veus del Pamano</span>) fou aquesta absoluta manca d'estètica lingüística i adequació dels accents. Sembla que encara no cuidem prou la llengua.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I parlant d'accents, fa un parell de setmanes que començà la sisena (i última) temporada de la sèrie <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Lost</span> (de la qual us en vaig fer una r<a href="http://motsemblocats.blogspot.com/search/label/Cinema">eferència literària</a>). Una de les moltes coses que m'agraden de <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Lost</span> és la varietat d'accents que s'hi poden sentir: anglès, americà, australià, canadenc, escocès... De tots ells, el meu preferit és el del personatge <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Desmond_Hume">Desmond Hume</a> (interpretat per <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Ian_Cusick">Henry Ian Cusick</a>): un accent escocès molt agradable, amb aquelles os tan obertes en pronunciar la paraula <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">brother</span>. Cal remarcar, però, que en aquest cas s'optà per la solució més econòmica i senzilla, la de buscar un actor de pare escocès. </div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-42550369560030784362010-02-11T20:39:00.000+01:002010-02-11T20:39:40.998+01:00La Guerra dels Segadors i la Viquipèdia<div style="text-align: justify;">Fa uns dies, una amiga meva molt activa a la Viquipèdia em va descriure algunes de les entrades que figuren a la viquipèdia espanyola, del tot tendencioses i amb certa mala fe. Com a mostra, si busqueu la Guerra dels Segadors trobareu la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sublevaci%C3%B3n_de_Catalu%C3%B1a_(1640)">següent entrada</a> (he fet una impressió de pantalla per si algú amb més enteniment en fa una modificació):<br /></div><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 187px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj33iOrGhEnK-u4b_ylclet3GlZi3xYYrlJIWuxuw8-UFd_vlbzNs3DBIFY0tCWF2hX6QafR8bGtjIysO-xXv-GyFxfl1F_HshSOioYWMhSFgkW0hVnazyl0xUzc3NHQlwm1GCAgQmlulfU/s400/Imagen+5.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436697161447364722" /><div><span class="Apple-style-span" style="">El text, molt esbiaixat per certes conviccions, comença de la següent manera: </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Sublevación de Cataluña (1640): La Sublevación de Cataluña, Revuelta de los catalanes o Guerra de los Segadores...</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">Sublevació de Catalunya? Algú pot donar crèdit a aquest nom? Els hauria de fer vergonya utilitzar la viquipèdia per segons què, per en canvi ho posen així, sense cap remordiment... Lamentable!</span><br /></span><div><br /></div></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-54138049617085810372010-01-31T18:30:00.000+01:002010-01-31T18:31:31.511+01:00Etiquetes<div style="text-align: justify;">Habitualment, al supermercat hi anem a comprar (a més de <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/11/plato-al-super.html">llibres de Plató</a>) productes alimentaris, de neteja, d'higiene personal, etc. Sovint, també en consultem les propietats tot llegint acuradament o per sobre (això depèn de la persona, les ganes o el temps) les seves propietats i característiques, a saber: conté gluten? porta conservants? és extrasuau? conté àcids WRTSHB (o una cosa semblant que diuen els anuncis)?...<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I tothom que hagi tingut mai algun d'aquests dubtes existencials i hagi hagut de llegir l'etiqueta, s'haurà adonat que, exceptuant algunes marques blanques d'entitats catalanes i tret d'alguns productes determinats, la majoria d'etiquetes obliden de forma escandalosa el català. En el cas dels productes de neteja, el monolingüisme en castellà és pràcticament hegemònic. Però és que molts productes bilingües ho són... en castellà i portuguès (segona llengua més freqüent en l'etiquetatge dels productes a Catalunya).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Plataforma per la Llengua n'ha fet alguns estudis que podeu consultar al seu <a href="http://www.plataforma-llengua.cat/">lloc web</a>, però només us cal passejar per algun supermercat a l'atzar per a comprovar in situ aquesta anomalia.</div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-18018130011351928102010-01-24T12:55:00.000+01:002010-01-24T12:56:19.341+01:00Mira, la Mirra!<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;background-image: initial; background-repeat: initial; background-attachment: initial; -webkit-background-clip: initial; -webkit-background-origin: initial; background- background-position: initial initial; color:white;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"></span></p><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;mso-ansi-language: CA"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">De tant en tant, amaneixo el bloc amb un apunt sobre algun dels noms que formen part de la meva col·lecció de noms poc freqüents. La darrera adquisició onomàstica l’he obtinguda del llibre</span><span class="apple-converted-space"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Animals tristos</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">, de Jordi Puntí, del qual us en vaig parlar</span><span class="apple-converted-space"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> fa</span><a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2010/01/sensacions-leqtores.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="color:#000000;"> ben poc temps</span></span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">.</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p> <span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><u1:p></u1:p> </span><p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background-image:initial;background-repeat:initial; background-attachment:initial;-webkit-background-clip: initial;-webkit-background-origin: initial" color="white"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;mso-ansi-language:CA"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">En el primer dels contes del llibre (</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Bungalow onze</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">), el personatge femení principal es diu Mirra. Mirra, que segons el diccionari és una "</span></span><span style="font-family:Georgia"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere</span><span class="apple-converted-space"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Commiphora</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">", no és que sigui un nom estrany, sinó que és un nom inexistent fora de l’àmbit estrictament literari. A Catalunya hi ha exactament zero Mirres (segons l'</span><a href="http://www.idescat.cat/orpi/?TC=111"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="color:#000000;">Idescat</span></span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">). Tot i això, sí que existeixen dones que es diuen Mira (amb una sola R). Mira, doncs, és un d’aquests noms poc habituals (13 en tot el país!) que també he enganxat a l’àlbum col·leccionable.</span></span><o:p></o:p></p></span><p></p>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-79320085869324246112010-01-22T18:34:00.000+01:002010-01-22T18:38:01.870+01:00Sensacions leqtores<p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Fa uns dies us<a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2010/01/regals-de-reis-2010.html"> vaig explicar </a>que els Reis havien estat generosos i que m'havien dut un lector digital de llibres. Ara, després de llegir 3 llibres en format digital, ja en puc fer una valoració. Les obres que he llegit són tres que venien amb l'aparell: <i>Me'n vaig</i> de Pepe Rubianes, <i>Animals tristos</i> de Jordi Puntí i <i>Una imatge no val més que mil paraules</i> de Jesús Tuson.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Pel que fa als llibres en si, un parell de consideracions. El del Rubianes és probable que no l'hagués llegit mai si no hagués vingut amb el lector. Més tard, em va encuriosir perquè parlava de la vida a l’Àfrica i també dels problemes que havia tingut arran de les seves declaracions al programa El Club. En general, correcte.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Animals Tristos és un recull de 5 contes sobre unes parelles que estan en un procés difícil (o inexistent). La veritat és que són 5 històries molt ben desenvolupades i escrites amb un domini de la tècnica narrativa important. A més, estan plenes de comparacions i metàfores curioses i poc habituals. Recomanable.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El darrer dels llibres, el de Jesús Tuson, en la magnífica línia de sempre. L’autor intenta desmontar (amb un èxit total) una sèrie de tòpics més o menys establerts, com per exemple “Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament” o “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir”.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> Imprescindible.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">I, ja per acabar, les sensacions lectores. És ben cert tot això que s'ha dit que la pantalla simula el paper, ja que no és il·luminada i no cansa la vista. De fet, hi he llegit més de tres hores seguides sense problemes. En general, la lectura és exactament igual que la del llibre de paper. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els <b>avantatges</b>: reducció imprescindible d'espai i poder portar sempre a sobre tants llibres com es vulgui. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="background:white"><span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els <b>inconvenients:</b> he de reconèixer que per mi el llibre encara té un pes sentimental molt important, un lligam afectiu al paper, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha alguns llibres (per l'edició curosa, per motius sentimentals, perquè són imprescindibles) que sempre els voldré tenir (també?) en paper. A més, ha de millorar algunes coses: per exemple, no es pot fullejar un llibre, acció que realitzo sovint.</span></span><span lang="CA" style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana;color:black;mso-ansi-language: CA"><o:p></o:p></span></p>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-84561286735877033772010-01-18T18:37:00.002+01:002010-01-18T18:43:27.003+01:00Primera història d'Esther<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_rh3YRMiZ_NTJzLr-YxyocPB-xR35iljwkI2WPxjaKXvdMTWDp5I58du8Rc5rfeuT29bkv3KfY6IZjnnRn2BeYlaHbIIydBap98Vo1_gcE3XCbr5vLWfXaYgPT0v2IKuPxTefWNL78wBx/s1600-h/978848437936.GIF"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 100px; height: 154px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_rh3YRMiZ_NTJzLr-YxyocPB-xR35iljwkI2WPxjaKXvdMTWDp5I58du8Rc5rfeuT29bkv3KfY6IZjnnRn2BeYlaHbIIydBap98Vo1_gcE3XCbr5vLWfXaYgPT0v2IKuPxTefWNL78wBx/s400/978848437936.GIF" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428136779256586850" /></a><p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;">Primera història d'Esther (PHE), de Salvador Espriu, és una peça teatral complexa i una petita joia literària. A Sinera, concretament al jardí dels cinc arbres, es prepara una representació amb titelles de la història de la reina Esther. En realitat, però, és un pretext per presentar dos mons en aparença força diferents però que tenen moltes relacions. L’obra parteix de dos espais i dos temps ben delimitats que, de mica en mica (en comptagotes, com uns vasos comunicants) i gràcies a un tercer món que actua de palanca (el d'Espriu, amb el seu propi espai i temps) i a uns elements condicionants com, per exemple, la mort, la pròpia estructura de l’obra i el llenguatge; els dos mons , dèiem, acaben confluint i fusionant-se i esdevenen un nou espai i un nou temps, el del públic, diferent als anteriors i, alhora, difícilment ubicable. Un nou món que s’identifica amb la Catalunya de postguerra però que la transcendeix i esdevé atemporal i universal, representable a qualsevol indret o època i, per tant, interpretable sota diferents prismes.</span></span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; min-height: 15px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p> <p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;">Una de les delícies de l'obra, a més, és la gran riquesa lèxica, fruit de la doble intenció d'Espriu d'una banda, de deixar “testimoni d'una llengua moribunda” en una època d'esclafament nacional i, de l'altra, de lluitar (mitjançant la fina ironia) contra “un estúpid i golafre pop, amb majúscula imperial anomenat Censura”.</span></span></p><p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman"></p><p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;">Un clàssic que si teniu unes hores, convé revisar.</span></span></p><p></p>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-19155878943085476122010-01-09T17:14:00.004+01:002010-01-09T17:24:38.179+01:001 any!<div style="text-align: justify;">Tal dia com avui d'ara fa un any nasqué aquest <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic; ">Mots emblocats.</span> Va ser un part sobtat, tot i que no prematur, que posava fi a un embaràs ràpid format per algunes idees que de mica en mica anaren agafant forma. <br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Només unes hores després dels primers plors en forma d'apunt, el bloc ja tenia comentaris i seguidors. El primer en arribar-hi fou en Jesús Tibau (un dels blocaires més actius que existeix i especialista en detectar blocs emergents). De mica en mica, han anat apareixent nous lectors i així he pogut conèixer molts blocaires i molts blocs ben interessants (i que procuro seguir quan el temps em dóna una treva). </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant aquest any, doncs, he passat molt bons moments digitals i crec que fou un encert començar aquest bloc. Ara només espero continuar sumant anys! Moltes gràcies a tothom per entrar a visitar aquest bloc i pels vostres comentaris!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 212px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu2VgNWlPgU8_ibLi9MEgWdU0XcUoRRvJP_fIaAygE3EZvjkzVAt53SQV0SzPcf54yZSGi00uFjB5AZBGMzYgwMxTw6ZttLdLBBbGeYXNATUKAaqJQUujpFs0Wt1t38PM4NTPbUHEr-x6R/s320/cup-cake-pink-candle.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424776607180019698" /></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-59024093613014171962010-01-08T18:36:00.004+01:002010-01-08T18:59:49.579+01:00Regals de Reis 2010<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Com cada any, els Reis han passat per casa i, entre d'altres coses, m'han deixat algun regal en forma de llibre. Aquest any han caigut:<br /></span></div><div><ul><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Invisible </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de Paul Auster.</span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Tormenta de espadas </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de R.R. Martin (tercera part de </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Canción de hielo y fuego</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">).</span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">El nombre del viento</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> de Patrick Rothfuss.</span></li></ul><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">En principi, doncs, una quantitat de llibres més aviat petita i <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/01/regals-de-reis.html">menor que l'any passat</a>, però amb una novetat important i força interessant. A més dels llibres en format paper, els Reis van perdre per casa un lector digital, concretament el famós </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><a href="http://www.leqtor.com/ca/ventajas_de_la_lectura_digital">L</a></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><a href="http://www.leqtor.com/ca/ventajas_de_la_lectura_digital">eqtor</a>. </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Ben aviat exposaré al bloc les sensacions lectores que tingui amb aquest aparell. I és que el lector venia amb quatre llibres de regal que cal sumar als de paper:</span></div><div><ul><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Me'n vaig</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> de Pepe Rubianes.</span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">L'illa del tresor </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de Robert Louis Stevenson.</span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Animals tristos </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de Jordi Puntí.</span></li><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Una imatge no val més que mil paraules </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de Jesús Tuson.</span></li></ul></div></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-63906484325629994732010-01-01T00:05:00.000+01:002010-01-01T00:05:00.641+01:00Bon Any 2010!!!Bon Any i Bones Lectures 2010!<img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 318px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp61syDYkE-g2KzoZM77VnAwnGFX8dkYY7y-Tb5uLFMY7CrjlNJ0TBeqit7-nQHHe2EjxeuKZ803d4UTpVnQ99W9jFYfZswIIxwdCrDWuSSqj1xlS3xG-gIS5SIV8G7ckmRe-8MXXLXOtB/s320/brindis.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421085786251268498" /><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La imatge l'he agafat d'</span><a href="http://www.nuestroevento.cl/pagina1/objetos/brindis.gif"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">aquí</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">.</span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-7479976829920465092009-12-30T18:13:00.001+01:002009-12-30T18:15:53.027+01:00Atzar Emperador o Pallasso<p style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; font: normal normal normal 13px/normal Verdana; ">Fa un parell de setmanes, llegia el suplement de Cultura de l'Avui i em cridà l'atenció la <a href="http://multimedia.avui.cat/pdf/09/1210/091210sup_a012.pdf">següent ressenya</a>. El llibre al qual feia referència semblava una novel·la interessant amb un personatge d'aquells que són difícils d'oblidar. El protagonista, l'August, <i>porta un nom que "tant valdria per fer d'emperador com per fer de pallasso" </i>citava amb alegria l'articulista. Aquella mateixa nit, estirat al llit, devorava una d'aquelles <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/11/lectures-paralleles.html">lectures paral·leles </a>que us vaig comentar, concretament <i>K.L. Reich</i>. Poca cosa, només una mitja horeta abans d'agafar el son. I a la segona pàgina que llegia (la 399) aparegué la següent frase: <i>August! Nom d'Emperador i de clown!</i>. Una sentència llegida en dues obres tan diferents i en un mateix dia... Talment em semblà una promoció de l'atzar, ara que Auster ha tret una nova novel·la...</p><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana; font-size: 13px;"><br /></span></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-39133856240303852262009-12-25T12:40:00.004+01:002009-12-25T12:48:36.871+01:00Bon Nadal!Bon Nadal a tothom i que el Tió us porti molts regals en forma de llibres!!!<div><br /><div><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 205px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0lyHlGH8t2N6J7ZtwKgRSE8dE5hRp0uWtlahxOHSa8lgYZn1i4lenJ1HZfZoo6jJawHVXEShVoY7H5AZQAMqE0gV_GvvN14Ifa08t0mYFBItMqsdHm46gE5B9go2OFUIpuf4-tTcvx3uk/s320/samp4a3f02633b10b622.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419138260100138370" /></div><div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">La imatge d'avui l'he aconseguit </span><a href="http://www.imagechef.com/ic/make.jsp?tid=Snowglobe"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">d'aquí</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">.</span></div></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-61541808056209101232009-12-14T20:21:00.002+01:002009-12-14T20:39:50.822+01:00Apunt artesanal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7iPckdFwfV59iHZwxBBc8IXsXVR3CuEto1dfAxyM8i_YXcz5KjC1xm0JKE-AVQ7EkOK18vibz3JWCUi4QeFu1JFEsCE3cugmDPFkXEXd_-Mhy_1MEJq3Nh-0l8WctbK8x0Nw-Dx8pkg2W/s1600-h/sc000e10bb.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 258px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7iPckdFwfV59iHZwxBBc8IXsXVR3CuEto1dfAxyM8i_YXcz5KjC1xm0JKE-AVQ7EkOK18vibz3JWCUi4QeFu1JFEsCE3cugmDPFkXEXd_-Mhy_1MEJq3Nh-0l8WctbK8x0Nw-Dx8pkg2W/s400/sc000e10bb.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415178646479643570" /></a>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-59786510972167811512009-11-26T20:31:00.004+01:002009-11-26T20:34:30.821+01:00Lectures paral·leles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLmKphOfbhkMJj0irI0X_ecQrwwjPqpYn6LfEg8jU7ZvH3qBhvjIgqFo1HDwkCrxsF3-Bn3urZHHxk4In7RohA7u4ew-lGjbS2cLoVH2kkzxEsWTkoQPgopo3tESlhkfysil07Yc5ohMqS/s1600/images.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 137px; height: 83px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLmKphOfbhkMJj0irI0X_ecQrwwjPqpYn6LfEg8jU7ZvH3qBhvjIgqFo1HDwkCrxsF3-Bn3urZHHxk4In7RohA7u4ew-lGjbS2cLoVH2kkzxEsWTkoQPgopo3tESlhkfysil07Yc5ohMqS/s400/images.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408497408163086306" /></a><br /><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; font: 13.0px Verdana">Fa una colla d'anys, tenia el costum de llegir 3 o 4 llibres de forma paral·lela: un el portava a la bossa per fullejar al metro, l'altre el llegia estirat al llit abans d'anar a dormir, un altre em servia per amenitzar les pauses d'estudi, etc. Però, darrerament, aquest costum havia canviat i llegia els llibres de manera consecutiva, un rere l'altre, sense que les històries, posem per cas, de <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">L'illa del tresor</span> i <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">La pell freda</span>, no es barregessin al llarg del dia.</p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; font: 13.0px Verdana; min-height: 16.0px"><br /></p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; font: 13.0px Verdana">Ara, però, m'he trobat de ple en la lectura paral·lela de 3 llibres (i feia temps que no ho feia, això). Es tracta de <i>K.L. Reich</i> de Joaquim Amat-Piniella (difícil llegir més d'un capítol seguit per la duresa d'allò que s'hi descriu), <i>Choque de Reyes</i> de George R.R. Martin (la segona part de la increïble saga <i>Canción de Hielo y Fuego</i>) i <i>L'hora violeta</i> de Monserrat Roig (novel·la fragmentada que s'adapta força bé a la lectura a trossos). Recuperació de velles costums? Canvi d'hàbit? Pura casualitat? Caldrà esperar per conèixer els motius.</p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; font: 13.0px Verdana; min-height: 16.0px"><br /></p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 13.0px Verdana">I, vosaltres, quin estil de lector sou? Dels que llegeix un llibre o diferents llibres a la vegada?</p><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 13.0px Verdana"><br /></p><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 13.0px Verdana"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">La imatge de l'apunt ha sortit d'</span><a href="http://images.google.com/images?hl=ca&client=safari&rls=ca-es&um=1&sa=1&q=llibres+&btnG=Cerca+imatges&aq=f&oq=&start=0"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">aquí</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">.</span></p>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-1520631473818858966.post-38920470902594452722009-11-19T20:48:00.005+01:002009-11-19T21:00:03.137+01:00Una tirada de Boggle (10)<div style="text-align: justify;">Ja fa molts dies que vaig proposar <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/08/una-tirada-de-boggle-9.html">l'última tirada de Boggle</a>, així que avui que la setmana laboral comença a acabar-se (més o menys) us proposo una nova tirada.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pels que no sabeu com funciona el joc, us emplaço a <a href="http://motsemblocats.blogspot.com/2009/01/una-tirada-de-boggle-1.html">consultar les normes</a> (gens estrictes).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest cop, la tirada no és senzilla...</div><div><br /></div><div align="center"><img height="70" src="http://img394.imageshack.us/img394/1883/8b3k1za.gif" width="67" /><img src="http://img394.imageshack.us/img394/3568/16669cw.gif" /><img src="http://img394.imageshack.us/img394/9936/ani45ws.gif" /><img height="70" src="http://img394.imageshack.us/img394/7518/ani40ea.gif" width="85" /></div><div align="center"><br /></div><div align="center"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 306px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGXSKK6vsJujPfcQrVTPNCM5uv3Y3IV50t_kjb6yZH98-BcWOw8X9SdyMzm7EIbr3b6oEJmb419wVvou87qszAlJiANpSXD_4D9KWQF9qwwVGfPHNHSjyef1r3AV0RZ4DPwiUDnxOrXs_R/s320/IMG_3643.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405906593641579938" /></div>Ma-Pochttp://www.blogger.com/profile/04966477028854168554noreply@blogger.com10