Fa una colla d'anys, tenia el costum de llegir 3 o 4 llibres de forma paral·lela: un el portava a la bossa per fullejar al metro, l'altre el llegia estirat al llit abans d'anar a dormir, un altre em servia per amenitzar les pauses d'estudi, etc. Però, darrerament, aquest costum havia canviat i llegia els llibres de manera consecutiva, un rere l'altre, sense que les històries, posem per cas, de L'illa del tresor i La pell freda, no es barregessin al llarg del dia.
Ara, però, m'he trobat de ple en la lectura paral·lela de 3 llibres (i feia temps que no ho feia, això). Es tracta de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella (difícil llegir més d'un capítol seguit per la duresa d'allò que s'hi descriu), Choque de Reyes de George R.R. Martin (la segona part de la increïble saga Canción de Hielo y Fuego) i L'hora violeta de Monserrat Roig (novel·la fragmentada que s'adapta força bé a la lectura a trossos). Recuperació de velles costums? Canvi d'hàbit? Pura casualitat? Caldrà esperar per conèixer els motius.
I, vosaltres, quin estil de lector sou? Dels que llegeix un llibre o diferents llibres a la vegada?
La imatge de l'apunt ha sortit d'aquí.
.jpg)
13 comentaris:
Penso que això va a temporades. Fa poc jo en tenia dos, un a la tauleta de nit, i un altre que portava amb mi a tot arreu, menys al llit, és clar. Però ara passo molta estona mirant blogs i rarament llegeixo en posar-me al llit. I com que també s'ha reduït el meu temps de transport públic, no llegeixo tant com voldria, i si algun dia em porto un llibre al llit, és el que m'acompanya durant el dia. Per tant, ara només n'és un. Suposo que també és per les meves ànsies de córrer amb les lectures per començar ja la següent. És que sóc lent llegint...
Per cert, dius que aquesta saga de George R.R. Martin és bona? N'he sentit a parlar, ara me n'aniré a informar-me'n, que pot ser interessant. He d'anar planejant ja el 2011. El 2010 ja el tinc cobert pel que fa a lectures!
a mi m'agrada començar i acabar. molt rarament en començo dos a l'hora.
Jo també funciono a temporades. He arribat com a màxim a tres llibres simultanis. A vegades n'agafo un i no el puc deixar i se'm quedes els alters esperant que acabi aquest. A vegades els trio segons els moments.
Si un llibre no m'apassiona però no vull deixar de llegir-lo, opto per les lectures paral·leles; si no, prefereixo llegir només un llibre.
Mai he llegit dos llibres a l'hora...mira que és difícil dir mai eh? però és així. Sempre un després de l'altre. I encara pitjor, no he entès mai com es poden llegir més de dos llibres a l'hora. Sempre m'ha cridat l'atenció.
Jo faig com en P-cfacsbc2v :-)
Si un llibre m'agrada molt, doncs em dedico només a ell.
Si trobo que està bé però tampoc és allò que m'apassioni, o bé és molt bó però es fa dens, o complicat molta estona, doncs el vaig alternant amb un altre.
El màxim que he fet han estat tres a la vegada, però quasi mai.
En definitiva, el més normal és un i ja està.
Ah, i mai llegeixo al llit, mai. Llegeixo a la taula, al sofà, al tren, al Viena (jeje) a la Biblioteca... però mai al llit :-)
jo puc alternar gèneres, novel·la i assaig o llibres tècnics. Però no pas tres novel·les o tres d'assaig.
Això va a èpoques. Últimament com estic per casa només llegeixo d'un en un.
L'important per fer això és que no siguin de temàtiques iguals sinó pots acabar marejat jajaja.
Jo acostumo a tenir-ne dos rondant-me. Però sempre n'hi ha un que és el prefe així l'altre esdevé el personatge secundari...
Una abraçada!
jo sóc de les que llegeix llibre d'un en un, no recordo haver-ne llegit més d'un a la vegada
Acostumo a llegir-ne dos a l'hora. Un a casa i un al metro, que sempre duc a la bossa.
En porto tants encetats que encara n'he d'acabar algun. Vici, total!
Jo sempre en porto dos (i de vegades fin i tot 3) alhora.
Publica un comentari a l'entrada