27 d’abril 2009

Una tirada de Boggle (7)

L'última tirada de Boggle que us vaig proposar resultà força difícil (probablement degut a la condensació de vocals en un sector del quadre) i trobàreu menys paraules de tres o més lletres del que és habitual. Aquestes són les paraules:
api, baf, bat, bata, befa, efa, fat, fia, paf, pia
Ara us deixo una nova tirada de Boggle (amb les lletres ordenades, com sempre). A veure com va aquest cop!:

Si voleu saber les instruccions, seguiu aquest enllaç.

24 d’abril 2009

Els llibres de Sant Jordi

Ahir fou Sant Jordi, un mal dia per remenar llibres amb tranquil·litat perquè hi ha molta més gent del que és habitual. Tanmateix, no podia deixar passar aquesta data sense almenys vagarejar sense rumb per la Rambla de Catalunya (o seguint el rumb imposat per la riuada humana), aturar-me a les parades curulles de llibres per intentar fullejar algun exemplar, observar les roses que s'elevaven elegantment dins dels cubells d'aigua que les retenien i, evidentment, acabar comprant.

Ahir, com cada any, qui més qui menys passejava amb un llibre sota el braç o una rosa a la mà (o totes dues coses). Aquí teniu la llista de llibres que vaig traginar ahir, bé perquè me'ls van regalar o perquè els vaig regalar. Com veureu, hi ha algun títol que vaig comprar seguint les recomanacions llegides als vostres blocs:

El senyor Pip de Lloyd Jones.
La maledicció d'Alietzer d'Annabel Cervantes.
Catalunya des del mar de Carlos Barral.
El fill del vent de Henning Mankell.

Ulls verds de Marc Pallarès.
La mala dona de Marc Pastor.




22 d’abril 2009

La masmorra


Abans d'ahir va acabar el termini per participar al concurs de relats breus de terror que organitzaren els companys blocaires de l'Hespèria. Ja fa moltes setmanes que convocaren el concurs i sembla ser que ha tingut una gran acceptació. Des del dia de la publicació de les bases heu pogut trobar, a la barra lateral del Mots emblocats, l'entrenyable Nosferatu que, com un nunci d'una Festa Major, us convidava a visitar la pàgina del concurs i a participar-hi.

Jo vaig participar al concurs amb un breu relat sobre un vampir que podeu llegir aquí. Però dilluns, no sé encara molt bé com, vaig acabar escrivint un segon text que encara arribà a temps abans no tanquessin les portes del concurs. Si hi heu pres part sabreu que això de fer contes de 140 caràcters comptant espais no és una empresa fàcil. Cal reduir el text a la mínima expressió, buidant-lo d'excessos adornadors i reduint la trama a l'anècdota. A mi aquest tipus de textos em recorden, salvant les distàncies, als epigrames més clàssics.

Bé, sense més preàmbuls, us deixo el meu segon microrelat:

A la sòrdida masmorra els seus amics foren aparedats o esquarterats. A ell li reservaren una tortura més cruel: l'angoixa de la incertesa.

20 d’abril 2009

La noia que...

Durant la Setmana Santa vaig devorar el segon volum de la tilogia Millennium de Stieg Larsson. El llibre té un títol llarg i suggeridor: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Fa uns mesos ja vaig llegir i comentar la primera part, que també tenia la virtut de fer-te passar la nit sense aclucar l'ull. A hores d'ara, pràcticament tots vosaltres n'haureu sentit a parlar arran de l'èxit de vendes d'ambdues però, si no és així, seguint el fil intangible d'aquest enllaç trobareu un resum del llibre.

És evident que dins del panorama literari hi ha diferents tipus de literatura. Així, hi ha llibres d'alta qualitat literària que pretenen convertir el llenguatge en alguna cosa més que una eina de comunicació i d'altres que potser no són tan brillants però que saben entretenir. El llibre que comento avui entraria en aquesta segona categoria. El llenguatge és senzill i entenedor però no és gens ric (la traducció, a càrrec d'Albert Vilardell, no destaca especialment); pel que fa a la narració, aquesta manté un ritme molt alt durant bona part del llibre. Hi ha pocs llibres que aconsegueixin captar l'atenció quan en les primeres 200 pàgines encara no s'ha acabat de definir la trama principal. Però el llibre de Larsson ho fa amb escreix. Molta gent ha dit que el plat fort del llibre són els seus personatges, dels quals en sabrem més coses. Tot i això, crec que aquest volum també peca (com l'anterior) de voler construir un final massa rocambolesc, massa de sorpresa continguda. I tot i que té més de 700 pàgines, paradoxalment, acaba de forma abrupta.

En definitiva, un llibre que enganxa, que us el llegireu en un no res, que conté una bona dosificació del misteri, una gran gestió de la trama i que, senzillament, pretén fer passar una bona estona. I cal dir que en això excel·leix.

El premi Dardos


Diumenge al vespre. Les despulles del sol encara s'albiren a l'horitzó amb forma de línia rogent. Fa un parell de dies que no em passaejo pel bloc. Hi ha, doncs, comentaris per respondre i visites a fer. Així que entro a fer una ullada a la meva casa virtual i hi trobo una invitació de l'-assumpta- que em convida a passar-la a veure a Des d'on neixen tots els somnis.

Allà, al seu bloc, hi trobo una sorpresa agradable: un cafè calent i un premi, el premi Dardos. Aquest premi, un dels molts que corren per la catosfera, destaca "la constància i saber fer de la persona que hi ha al darrere de cadascun d'aquests blocs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta i d'entusiasme" segons ens explica ella mateixa. No cal dir que és un honor que també l'hagi concedit al Mots emblocats, que amb prou feines compta amb tres mesos de vida. A més, aquest és el primer premi que atorguen al bloc i això també em fa especial il·lusió. Després de rebre'l, convenientment vestit per l'ocasió, l'he col·locat a la prestatgeria del bloc (a baix a mà dreta) perquè faci goig i llueixi.

Pel que fa a la concessió del premi, sembla ser que no hi ha una normativa clara. Pel que he anat veient hi ha molts blocs que l'han rebut, així que es fa difícil concedir-lo de nou. Hauré d'investigar les possibilitats :)... D'entrada, però, qualssevol dels blocs que segueixo i on eventualment deixo comentaris (i que figuren a la barra lateral del bloc) es mereixerien ser premiats, ja que d'ells n'he après moltes coses. 

Moltes gràcies -assumpta-!!!!

16 d’abril 2009

A través de la lectura (104è joc literari)

Una setmana més, el Jesús Tibau ens proposa, al seu blog, un joc literari de tipus creatiu. Es tracta d'escriure un petit text a partir de la següent imatge:

Aquí teniu la meva proposta: 

A través de la finestra, la petita Vera intueix el pas de l’any gràcies als rastres que cada nova estació deixa als arbres del parc. Des d’aquesta tarima improvisada, observa les flors incipients als extrems d’algunes branques (que són un reclam apetitós per als insectes); escolta el refilar afinat d’alguns ocells còmodament instal·lats als seus nius i es meravella de la frondositat que les fulles concedeixen als arbres. Aquest dia en particular, però, atura la vista en un petit plataner que li sembla no haver vist mai i que mostra un aspecte diametralment oposat a la resta. No té ni flors ni una sola fulla, ni tampoc hi descansa cap ocell. La petita Vera pensa que deu ser un arbre ignorat de forma clamorosa per la primavera i marginat a viure una solitud perenne. En definitiva, un arbre trist. Pobre arbre! (la seva manca de coneixements en botànica impedeix que sigui més precisa), és important no sentir-se sol. Així que, tota decidida, baixa fins al parc i s’enfila al plataner. Un cop asseguda entre les branques nues treu un llibre de la seva motxilla. Comença la lectura amb l’esperança que les seves paraules siguin unes companyes adients.

14 d’abril 2009

Gens de faramalla

Ahir al vespre (matant les últimes hores de vida de la Setmana Santa) et posares a llegir Auques i ventalls, de Josep Carner. Vas pensar que una mica de poesia sempre és bona quan s'acaben les festes i, és clar, qui millor que el Príncep dels Poetes per amenitzar la teva vetllada particular (o, en paraules de Maurici Serrahima, un dels dotze mestres). De Carner ja n'havies llegit un bon munt d'obres, però t'agrada rellegir-les. Ningú com ell per combinar temes de gran transcendència amb pures banalitats, tot farcit amb una fina ironia que s'albira a cada vers. Però, sobretot, et rendeixes al llenguatge ric i culte que emprava.

Així que ahir, mentre saltaves aleatòriament d'un poema a un altre, no et podies allunyar de la teva llibreta: letícies, nequícies, pítimes, faramalla... Apuntares aquestes paraules (totes elles trobades al mateix poema!, quina petita letícia). Algunes ja sabies què volien dir, d'altres te n'havies oblidat, i encara algunes foren noves per tu. Pensares que sempre va bé tenir-les a punt, per repassar-les, per introduir-les al teu cabal lèxic. Deien que Carner parlava amb la mateixa riquesa lèxica amb la qual escrivia. Tampoc cal que t'hi assemblis però saps que, de la mateixa manera que llegir és una bona forma de conèixer nous mots, usar-los és la manera pertinent de fer-te'ls teus. Com a mínim, segur que això no et nourà pas.

11 d’abril 2009

VOSC...

Fa uns dies parlaven una altra vegada, en un d'aquests programes de televisió matinal, sobre l'escàs nombre de pel·lícules que tenim doblades al català als cinemes de casa nostra. Poca cosa es pot afegir al tema. Només cal obrir qualsevol diari per la plana dedicada a la cartellera i certificar el que tothom ja sap. A mi, però, m'agradaria incidir en un altre aspecte que hi va lligat. Si les versions en català (VC als diaris!) són escasses, encara ho són més les versions originals subtitulades al català (VOSC, si és que sou capaços de trobar aquest terme). Dirira que, si mireu la cartellera, tota pel·lícula amb subtítols porta un VOSE al costat. Trobar una versió original subtitulada al català és més difícil que trobar bolets al bosc fora de temporada!

De fet, això és extensible als DVD. Fa unes setmanes vam comprar (a un preu molt raonable) la pel·lícula "Das Leben der Anderen" que resulta que per una casualitat (molt casual) també portava incorporats subtítols en català. Posàrem el so en versió original i els subtítols en català. Als pocs minuts podíem llegir "La vida de los otros" (una frase catalana 100%). A aquesta frase la seguiren tot de mots en un perfecte... castellà! No sé si és un problema de l'edició del DVD o de l'exemplar que vaig comprar, però és un bon exemple de la situació que viu la llengua en aquest camp.

07 d’abril 2009

Assaig sobre la ceguesa

Fa uns quants dies que vaig acabar de llegir Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago, una implacable novel·la sobre les misèries de la condició humana. L'argument, el pretext de la història, és força senzill: de cop i volta, sense cap avís previ, un home es queda cec. No es tracta, però, d'una ceguesa convencional (o sigui fosca) sinó d'una ceguesa blanca i lluminosa. De mica en mica, tothom va quedant-se cec excepte una dona que assistirà horroritzada als canvis que pateix la humanitat sotmesa a aquesta nova condició. 

El llibre és una excel·lent metàfora de la ceguesa moral, narrat amb l'inconfusible estil de Saramago: frases llargues però molt ben puntuades, lèxic ric i acurat, profunditat psicològica, gran intervenció del narrador que sovint dóna la seva opinió sobre els esdeveniments que explica, etc. Com sempre, tots els personatges parlen d'una manera similar (això també passa en altres obres de l'autor com La caverna, Les intermitències de la mort i Tots els noms), o sigui parlen com ho fa l'autor, de forma precisa i literària. Però això que en algun altre escriptor seria una cosa negativa, en Saramago és un segell de marca. 

Aquest és un d'aquells llibres que et fan reflexionar més enllà de les seves pàgines, que et commou i t'impressiona, que et fa rellegir certs fragments i anotar-los a la teva llibreta de petites perles literàries. En resum, una bona obra i una excel·lent lectura.

Abans d'acabar, voldria fer també esment de la traducció, a càrrec de Núria Prats, ja que no ha de ser fàcil traduir una obra d'aquest estil i la veritat és que la versió catalana està molt ben resolta.

05 d’abril 2009

Una tirada de Boggle (6)

Ja han passat molts dies des de l'última tirada de Boggle, però és que el temps, sovint, no em permet publicar tots els apunts que voldria. Però bé, avui diumenge us deixo finalment una nova tirada. Com que darrerament aquest blog ha rebut algunes noves visites, us poso també aquest enllaç perquè llegiu les normes de la tirada. No cal dir que no és necessari que les seguiu, són només orientatives.

Com sempre, després de fer la tirada, us he posat les lletres del dret per tal que tot sigui més àgil. Doncs aquí teniu la tirada, quantes paraules sou capaços de trobar?:



01 d’abril 2009

Solució del 100è joc literari

Fa uns dies vaig penjar un apunt de col·laboració amb el 100è joc literari de Tens un racó dalt del món. Calia esbrinar a quin llibre pertanyia un fragment en concret. Jo us vaig donar alguna pisteta (foto de l'autor i imatge del país d'origen). 

Com molts de vosaltres vau suposar, es tractava de La lladre de llibres de Markus Zusak. La veritat és que aquell apunt va rebre un bon grapat de visites i comentaris. Moltes gràcies. D'aquesta manera vaig saber que alguns de vosaltres vau trobar de seguida la resposta.

Cal dir que l'experiència fou molt bona. Durant força dies, un munt de blocaires vam anar saltant de blog en blog (segons el nostre temps) intentant trobar quins títols s'amagaven darrera de cada fragment de llibre. Així he conegut alguns blogs que no sabia que existien i també sé que hi ha hagut gent que ha topat amb el Mots emblocats gràcies al 100è joc literari (i s'hi ha quedat de visita permanent).

Ara només queda esperar quina celebració ens prepara en Jesús pel 200è joc :).