26 d’agost 2010

Lectura a la platja

Quan arriba l’estiu, la platja esdevé una sala de lectura improvisada. Sota l’empara del para-sol i amb la remor del mar o els crits de la gent de fons (tot depèn de la sort i la zona) s’han llegit moltes pàgines. Hi ha gent que a la sorra prefereix llegir llibres estil best seller (gruixuts per tenir-ne per molts dies i lleugers per no haver de trencar-se el cap a 35 graus, temperatura d'ebullició de qualsevol cervell humà). D’altres porten clàssics. Molts, s’entretenen amb diaris i revistes. I, alguns, porten el proper llibre de la seva llista de pendents. La varietat literària és, doncs, molt àmplia a la platja, només cal fixar-s'hi.

 

Jo era dels que, a la platja, portava el primer llibre que trobava, per ser devorat sobre la tovallola. Aquest any, però, aprofitant que disposo del lector digital de llibres m’he pogut endur una biblioteca sencera. És un plaer, quan vas a la platja però sobretot quan has de fer un viatge llarg, poder portar molt més que els quatre o cinc llibres habituals i poder disposar, així, de grans possibilitats de tria en cada moment. Ja no em cal pensar mentre preparo la maleta què em vindrà de gust llegir quan sigui en tal o en tal altre destí turístic. Senzillament, m’enduc tota la biblioteca de casa i en funció de les ganes del moment en trio un o altre. A la platja, aquest any m’he decantat per L’últim Dickens de Matthew Pearl (tipus best seller d’intriga), La mort a Venècia de Thomas Mann (clàssic) i Un tranvía en SP d'Unai Elorriaga (el primer de la meva llista de pendents). Variats, com podeu comprovar.

 

I vosaltres, quin tipus de llibre us agrada llegir sobre la sorra?


24 d’agost 2010

Curs nou, vida nova

Recomençar. Després d’un silenci involuntari de cinc mesos només trencat per un petit apunt reivindicatiu, voldria recomençar el Mots emblocats. Sento haver desaparegut tant de temps de la catosfera així de sobte, però després de tornar del Japó, la feina se’m va multiplicar. Primer em deia a mi mateix, demà ja visitaràs els blocs preferits i saludaràs tothom, la setmana que ve ja escriuràs un apunt. Però el temps passa ràpid quan no en disposes gaire i una cosa portà a l’altra i al final han passat molts mesos. No és una excusa, però en cap moment tenia intenció de fer una aturada tan llarga al bloc i per això mai vaig escriure un apunt anunciant-la.

Ara, amb l’inici d’un nou curs i amb menys feina a l’horitzó, pot ser un bon moment per recomençar el bloc i tornar a visitar-vos amb assiduïtat. Doncs això, recomenço.