31 de maig 2009

Bestiari

Ahir a la nit anàrem al Bestiari (que a pesar del nom és un restaurant del carrer Comerç, a Barcelona). Com que aquest no és un bloc gastronòmic, no m'aturaré a fer una crítica dels plats (que d'altra banda eren molt bons) ni repartiré cap elogi al seu curiós estofat de maduixes (unes postres ideals per acabar una bona vetllada). L'apunt d'avui el centraré en una petita curiositat del restaurant: els tovallons de paper del Bestiari estaven decorats amb la definició d'aquest mot.

Bestiari
1. En els circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
2. En la literatura medieval, col·lecció de faules d'animals.
3. A l'edat mitjana, decoració de bèsties i monstres molt utilitzada.

No cal dir que la definició que s'ajusta més al restaurant és la tercera ja que el recinte està decorat amb quadres de diferents bèsties. La veritat és que em va fer gràcia trobar aquesta picada d'ullet lexicogràfica en un tovalló de paper (ha quedat molt d'anunci televisiu, aquesta frase). Jo proposo, ja que ens hi posem, que altres restaurants adoptin aquesta iniciativa. Potser així sabrem què volen dir alguns dels seus noms.

Aquí teniu la foto del tovalló:

30 de maig 2009

Una tirada de Boggle (8)

Com deveu haver observat, aquest mes de maig he tingut molt menys temps per actualitzar el 'Mots emblocats' i per visitar-vos als vostres blocs. Tanmateix, això canviarà ben aviat. De moment, i per anar fent boca, us deixo una nova tirada de Boggle. Quantes paraules trobareu?



21 de maig 2009

El Catán

Fa una mica més d'un mes vaig publicar un apunt que tractava de la precària situació del català en la subtitulació de les pel·lícules. Malauradament, aquest fet pot fer-se extensible a altres formes de lleure com els còmics, els videojocs, els jocs de taula, el doblatge, etc. Pràcticament només en teatre i literatura el català gaudeix de certa salut.

Per això, sovint ens alegrem quan descobrim algun producte d'aquest tipus en català. Una emoció prou estranya ja que celebrem una circumstància que hauria de ser habitual. Aquest és el cas d'un joc de taula força famós, clàssic i deliciós: Los colonos de Catán. Com observeu pel títol, l'edició no es troba en català (ni les cartes del joc ni la capsa estan escrites en aquesta llengua), però tingueren el detall d'incloure també les instruccions en català. Tot i que només sigui un petit gest, com que la majoria de jocs de taula no el fan ens provoca una estranya sensació agredolça. 

La imatge d'aquest apunt l'he obtingut d'aquí.

17 de maig 2009

El viatger de guix (108è joc literari de 'Tens un racó...')

Com cada mes, el bloc Tens un racó dalt del món ens proposa un joc literari que consisteix en fer un breu text a partir d'una imatge. En aquest cas, la imatge és la següent:

I ara relat que us proposo:

Arriba a casa i la mare del Joel només necessita una llambregada per copsar la petita desgràcia domèstica. Sobre el moble del rebedor reposa el cadàver mutilat d'una de les dues figuretes decoratives. S'ha trencat en bocins. Vora les despulles de guix troba una nota: "He decidit marxar a veure món. Signat: la figura del rebedor". Abans que la dona tingui temps a dir res, el Joel se li acosta per donar explicacions:

- Hola mama, resulta que estava fent deures i la figureta m'ha dit "Ep Joel! Marxo a fer una volta!" i de cop ha saltat del moble i patapam i s'ha trencat i jo que la recullo i veig la nota i penso que millor la vegis tu i...

La mare mira fixament els ulls glaucs del seu fill i no hi percep cap rastre de malícia, cap voluntat d'engany. Més i tot, li sembla entreveure que hi aflora una petita espurna d'enginy, una mirada que és la porta cap a un cervell imaginatiu. Hi ha un vinclament en el somriure del nen mentre la mare encara no reacciona. Ha quedat gratament sorpresa amb la història que ha forjat el Joel. Acarona els cabells del nen i li diu que potser l'altra figura tindrà més sort el dia que vulgui marxar de viatge

12 de maig 2009

Glauc

Com cada matinada, t'arriba puntualment un correu electrònic de RodaMots amb la paraula del dia. Saps que aquesta és una iniciativa de llarg recorregut (ja has demanat el llibre de l'efemèride) i també una proposta necessària i important. Ara fa pràcticament un any i mig que t'hi subscrigueres i, des de llavors, cada dia has rebut un mot degudament definit i amb exemples literaris pertinents. Avui t'han lliurat la paraula glauc que d'entrada t'ha recordat a una malaltia (glaucoma) però que un cop llegits la definició i els textos (de Montserrat Roig i de Pla!) que l'acompanyaven, t'ha quedat clar que fa referència a una particular tonalitat del verd. Glauc, glauca; camps glaucs, fulles glauques.

Però la paraula també et sona d'alguna altra cosa ja que, de fet, un glauc és també un mol·lusc marí de l'ordre dels nudibranquis (Glaucus sp), d'un bell color blau. Et sorprèn a mitges que els glaucs no siguin d'un to glauc sinó blau, però conclous que els colors sovint són subjectius i que sota el mar la llum pot entrar esbiaixada.

I sense tenir-ne prou amb els dos glaucs, recordes que Glauc és el nom de nombrosos personatges històrics, i també el d'un personatge de la mitologia grega. Aquest darrer Glauc morí en estranyes circumstàncies, sembla ser que ressucità després d'haver ingerit una herba i es convertí en immortal i en una divinitat marina. Medites si l'herba que va empassar-se Glauc era glauca i si no es convertí, en realitat, en un glauc...

La imatge de l'apunt s'ha obtingut d'aquí i apareix quan es cerca al Google el concepte 'verd glauc'.

08 de maig 2009

Heura

Maria-Mercè Marçal ha estat, sense cap mena de dubte, una de les grans poetes catalanes. Els seus versos traspuen una sensibilitat i unes conviccions clarament definides en un dels seus poemes més famosos (Divisa).

Una de les seves obres cabdals és Sal oberta, un recull de poemes inspirats en l'experiència de la maternitat. Es tracta d'un conjunt que conté una sèrie de temes i imatges que són habituals en la poesia de Marçal. Un parell d'aquests temes són l'experiència de la maternitat (i la relació amb la natura) i el desig sexual i la passió amorosa; tractats des d'una òptica gens convencional en poesia. És, a més, un llibre dedicat a la seva filla, l'Heura. I aquí és on volia arribar. El nom d'Heura és un altre dels noms que forma part de la meva col·lecció de noms poc habituals. De fet, només n'hi ha 54 a tota Catalunya.

Per acabar amb aquest nom, en una magnífica entrevista que es pot consultar al lloc web de la Fundació Maria-Mercè Marçal, l'autora explica per què posà aquest nom a la seva filla: fou el sentiment que va experimentar durant l'embaràs, com una heura que s'arrapava a ella. Així, els poemes que creà en aquella època estan plens de referències a aquesta planta. Us en deixo una petita mostra:

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles.

La imatge del post ha sortit d'aquí.

04 de maig 2009

Metàfores i futbol

En el llibre Com és que ens entenem? (si és que ens entenem) Jesús Tuson llençà la idea que entre les metàfores ordinàries i les prestigioses metàfores literàries no hi ha cap frontera. Aquest punt de partida el desenvolupà més estretament en un altre llibre molt recomanable: Això és (i no és) Allò que entrà de ple en el món de la metàfora.

Només cal observar una mica la realitat per adonar-se que Tuson té tota la raó. Quants cops no hem sentit a dir aquesta noia és un sol (per referir-se a algú que en principi no irradia, sinó que és bona persona); o bé, aquell home ha perdut el nord; o encara, t'has saltat les clases? També la premsa fa un ús ben clar de les metàfores, en especial la premsa esportiva. Sinó, mireu alguns dels titulars que van aparèixer diumenge després del partit del Barça (pura lírica comunicativa):


I un llarg etcètera que segur que heu llegit aquests dies. Doncs això, a vegades les metàfores són més a prop del que semblen!

La foto del post s'ha obtingut d'aquí.

01 de maig 2009

Dormir amb Winona Ryder

Dormir amb Winona Ryder, d'Edgar Cantero, és un llibre que m'ha sorprès molt positivament. Explica la història d'un jove que anhela ser escriptor i que intenta escriure contes a partir de somnis que va tenint. En un d'aquests somnis té una idea reveladora i s'adona que la seva font d'inspiració és Winona Ryder. Llavors, inicia un viatge real i interior per tal de trobar la seva musa.

El llibre està molt ben teixit, conté un vocabulari ric i variat, ple de paraules interessants. A més, el ritme narratiu és constant i els personatges són força curiosos. Finalment, hi trobareu una bona dosis de referències cinèfiles i també un petit homenatge a Borges ja que la novel·la es basa en un dels seus contes.

En definitiva, una obra molt recomanable que us farà passar una bona estona.