Aquests dies som a Viena per motius a mig camí entre els professionals i els personals. Viena és una ciutat molt agradable, que per mi té una retirada a Berlín (i això és un bon elogi). Ens allotgem en un petit apartament, molt acollidor, situat a la riba baixa del Danubi, entre el riu i el canal, a la Grosse Mohrengasse. L'edifici té un jardi interior ple de nans i un distribuidor que conté el que podríem anomenar una microbiblioteca. Aquest espai minimalista es troba al passadís on donen les portes de tres dels apartaments. Allà, hi ha una lleixa amb quatre llibres (en anglès) per qui s'hagi oblidat la lectura a casa. És un bon servei, sens dubte. Després d'uns dies a la ciutat i d'una anàlisi exhaustiva dels exemplars, puc confirmar que entre els hostes triomfa The Last Enchantment (de Mary Stewart), el llibre en més mal estat de conservació.
Filant filant, trinxet
Fa 13 hores
8 comentaris:
Uau hi puc venir jo també? de tot se n'aprèn i veig que no perdeu el tems eh..
Em sembla un raconet fantàstic. I quina enveja que fas...bon viatge!
Doncs em sembla molt curiós, però un gran detall. Segur que tu no t'havies descuidat la lectura, però.
Quin detall tan simpàtic!! M'agrada!! :-))
És tan petitona aquesta biblioteca que causa tendresa i tot ;-)
Ah!! Jo m'he passat l'estiu a Viena també... (bé, "al Viena" vull dir jeje)
Cesc: Mirem d'aprofitar al màxim el temps, sí. Un raconet a Viena es podria trobar... ;)
kweilan: Gràcies! Sí, a mi em va fer gràcia el racó...
Xexu: Doncs l'has encertada! Jo he viatjat equipat amb un parell de llibres... (mai se sap!)
Assumpta: Sí, de tan petita te la mires amb uns altres ulls... haha quina gràcia això del Viena... ara que ho dius... Però no hi fa tant de fred, oi? :)
Quina enveja més gran!
Si et poses davant la sortida de l'aire condicionat sí que en fa una miqueta de fred :-))
Joana: enveja sana, no? :)
Assumpta: haha, bona... :)
Publica un comentari a l'entrada