21 de febrer 2010

Londres nevat

M'agraden molt els contes, sense que aquesta afirmació impliqui que rebutjo les novel·les o la poesia, que no és el cas. M'agraden perquè són directes, van al gra. I, també, perquè com que són unes peces literàries més petites, de menys paraules, l'autor es permet certs estilismes que són d'agrair. Per això, durant l'any llegeixo una colla de llibres de contes, l'últim dels quals Londres nevat, de Jordi Llavina. Un llibre amb unes històries curioses, descrites amb tendresa i ironia i amb un bon estil narratiu. Per exemple, la d'un home que es troba un vagabund dormint a la terrassa de casa i en lloc de fer-lo fora el convida a dutxar-se i esmorzar. Una curiositat del volum és que en aquests relats sovint s'interpel·la al lector, preguntant-li coses o fent-hi referència. És un recurs que s'adapta molt bé als contes de Llavina i que doten el llibre d'una certa sensació d'unitat. Ideal per llegir-lo una tarda d'hivern, tot i que no siguem a Londres ni veiem nevar per la finestra.


12 comentaris:

Estonetes ha dit...

L`apunte. El llibres de contes són una de les assignatures pendents que tinc com a lector. Gràcies per la recomanació.

zel ha dit...

O i tant, els contes, meravelles petites que entren com una llepòlia, i que pots gaudir gairebé d'una tirada! Uix, jo també aniria a Londres, i a tants llocs...hi anem amb el cap!

Rita ha dit...

Jo també en prenc nota. Fa uns dies el vaig tenir a les mans, però vaig tirar per altres coses. Ara ja, després de llegir-te, queda pendent! :-)

Assumpta ha dit...

A mi també m'agraden molt els llibres amb relats curts!!

Fa poc en vaig llegir un recull d'Edgard Allan Poe i, al principi, amb una mena de pròleg, es comentava que el propi Allan Poe preferia justament aquest tipus de literatura (bé, a part de la poesia, que era el que veritablement li agradava) perquè li permetia, com tu dius, "anar al gra", centrar-se en un tema eliminant tot d'altres circumstàncies que podrien distreure del fil principal :-)

Carme ha dit...

Jo també me l'apunto!

Ja en vaig llegir un altre de contes de Jordi Llavina.

kweilan ha dit...

Bona recomanació. El tindré en compte.

XeXu ha dit...

Encara no he trobat un autor de contes que em faci el pes, sempre em quedo amb una sensació de 'sí, però no'. Serà aquest qui em faci canviar d'idea? Qui sap. En parles bé, sembla original. Potser caldria mirar de trobar-li un forat.

òscar ha dit...

Els relats breus són, de fa anys, un dels formats que em fan més el pes i que em permeten anar mantenint el cuquet de la lectura fins l'estiu que ataco altres gèneres amb més temps. Anoto! :)

Mireia ha dit...

Compartim aquesta estima pels CONTES!!
Aquest LONDRES NEVAT el vaig tenir a les mans a la llibreria però no em vaig decidir. Havent-lo trobat aquí, segur que la propera visita a la llibreria NO S'ESCAPA!!

bajoqueta ha dit...

Jo quasi sempre tinc algun llibre de contes per anar llegint entre novel·la i novel·la, pots acabar la història molt més ràpid. A part, que en poques pàgines poden contar una gran història.

Me l'apunto, pinta bé.

Mireia ha dit...

No acostumo a llegir contes, i no sé perquè . Les poques vegades que ho he fet m'ha agradat. Potser aquest serà el proper

Ricard Garcia ha dit...

Dijous en farem la presentació a Martorell. Si sou a prop i us ve de gust, hi sou convidats. Més informació a http://castellsdecartes.blogspot.com/2010/02/londres-nevat-martorell.html
Salutacions!