28 de febrer 2010

Neologismes de Madrid

Aquest és el segon hivern en el qual la premsa esportiva de Madrid ens obsequia amb paraules de nova creació. L'any passat es van inventar un mot ben barroer com cagómetro, que es definia com un aparell que mesurava la suposada por que tenia el Barça de la "remuntada" del Madrid. El neologisme tingué una vida curta i morí durant el mes de maig, concretament el dia del 2-6.

Enguany, la fal·lera lèxica ha tornat i s'han tret de la màniga el nou mot villarato que vindria a ser una forma poc original de dir que els àrbitres ajuden el Barça. D'aquesta paraula se n'ha parlat a bastament, però jo diria que el seu recorregut encara serà més curt i que no caldrà esperar al partit del Bernabeu per deixar clara la seva poca vigència (només cal pensar en el partit d'anit).

I jo em demano, no podrien fer la feina de periodista sense tantes bestieses pseudofilològiques?

9 comentaris:

kweilan ha dit...

Quin apunt més bo!Aquest tipus de reflexions lèxiques m'encanten!

XeXu ha dit...

La premsa esportiva de Madrid, necessita posar sempre la por al cos al Barça, sempre dir que ells estan molt bé, que nosaltres defallirem i que no tenim res a fer. Amb això, miren de convèncer l'equip de la capital de les seves possibilitats, i miren de minar la moral dels catalans. Ho trobo una manera d'actuar molt agressiva, però penso que té els seus fruits. I si la premsa d'allà fa fàstic, no és massa millor la d'aquí. De fet, em fa vergonya aliena cada cop que la llegeixo.

El partit d'ahir va ser un clar exemple de l'ajuda arbitral al Barça. Pregunta a l'Ibra que segur que ens donarà la raó.

Rita ha dit...

Amb la quantitat de vocabulari que hi ha, més que inventar-se paraules, seria més positiu que empressin correctament les que recullen els diccionaris.

No hi entenc gens de futbol, però m'agrada aquest apunt. :-)

Estonetes ha dit...

Juagar a filòleg és una de les diversions favorites de molta gent. Per exemple, ací a València tenim el récord Guiness de filòlegs per metre quadrat (pràcticament cada valencià és filòleg)

Mireia ha dit...

mentre aquestes paraules no arrelin, no tenim perquè precupar-nos, oi?

òscar ha dit...

S'avorririen massa. Una de les virtuts del periodisme esportiu (espanyol i també català) és fer jocs de paraules, neologismes i reinventar títols de pelis per fer gracietes. Aquest és un "luxe" que el periodisme no esportiu poques vegades es dona.

P-CFACSBC2V ha dit...

Cada vegada amb paraules més ridícules… I, tot i que no era ben bé un neologisme, qui no recorda el famós chorreo?

Assumpta ha dit...

S'inventen paraules perquè sinó no sabrien què dir... a manca de bones raons i bons fonaments...

Quina llàstima fa el periodisme esportiu!!

Per cert, molt bo, P-cfacsbc2v, aquesta de chorreo em fa riure cada vegada que hi penso ;-))

Carme ha dit...

Jo com l'Assumpta... s'inventen paraules perquè no saben què dir!

Bon apunt! A mi també m'agrada aquesta mena d'apunts.