Fa unes setmanes vaig trobar un article força interessant d'Adrià Alcoverro que parlava de la situació lingüística a Finlàndia. Si seguiu l'enllaç virtual que s'amaga darrere aquestes paraules podreu llegir l'article sencer. És recomanable. Pels que ho deixeu per després, en resum, una part de l'article ve a dir el següent:
Finlàndia és un país que té una mica més de 5 milions d'habitants i dues llengües oficials: el finès i el suec. A més, s'hi parla una tercera llengua (el saami) però és molt minoritària. De fet, i sent estrictes, el finès, el suec i el saami són oficials, però només les dues primeres tenen un mateix reconeixement jurídic i nacional a tot l'estat. Cal tenir present que el suec el parlen unes 290.000 persones (és a dir un 6% de la població) però, tot i això, té el mateix estatus que el finès. I un parell de curiositats: la primera, que a les illes Aaland (un arxipèlag del mar Bàltic) el 90% de la població parla suec i és l'única llengua oficial allà; la segona, la retolació a Finlàndia es fa en un o dos idiomes en funció de si almenys hi ha un 6% de la població o 3.000 persones que parlin la llengua minoritària.
De cara a la protecció de les llengües minoritàries, aquesta forma de fer de Finlàndia és molt positiva.
.jpg)
11 comentaris:
Un article molt, molt interessant, però és que a Finlàndia són molt civilizats... aquí... bé, és igual... :-)
(El somriure és per tu, no per la situació de les llengües a l'Estat espanyol)
Gràcies per l'article! Estàs en tot!!!
Cuidar les llengües minoritàries demostra el valor d'una societat.
Assumpta: Gràcies pel somriure! Sí, a Finlàndia són força més civilitzats...
Mireia: De res!
kweilan: Tens tota la raó. Hi ha massa països que passen de les llengües minoritàries i això és força trist...
Interessant i positiu, com bé dius, quant ens queda per aprendre, eh?
;-)
Els del PiT: Doncs sí que n'hauríem d'aprendre de segons quins països...
Doncs sí, sóc de Finlàndia i estic contenta de tenir un sistema que defengui la llengua minoritària, és a dir el suec. Jo pertanyo al 6 % de la població que té suec com a llengua materna, i allà no cal ni lluitar pels meus drets perquè està tot controlat. Per tant, cada cop que vinc a Catalunya (sobretot a Barcelona) lamento que la situació no sigui gaire fàcil per vosaltres amb el català. A més, a alguns castellanoparlants, els costa entendre que algú (jo) vulgui aprendre català abans que castellà…
Uns breus apunts sobre aquest país:
1) Molts dels pares de la independència, així com els fundadors de Helsinki (i d'altres ciutats importants) eren suecs. La diglòssia a favor del suec fou tremenda durant les cinc primeres dècades després de la independència. Només a partir de mitjans dels anys 70' es va començar a invertir la tendència. Avui en dia, si es troben un parlant de suec i un de fines, i tenen 25 anys, es parlaran en finès. En canvi, si tenen més de 60 ho faran en suec.
2) Després de la Segona Guerra Mundial, milers de karelians es refugiaren a Finlàndia. Però els parlants de karelià es passaren massivament al finès. No vaig trobar ningú d'origen rus.
3) Els finesos que vaig conèixer, s'apuntaven a l'Escola d'Idiomes fent packs de tres: italià, espanyol i francès. Els resultava més fàcil fer les llengües romàniques de tres en tres? En tot cas el català l'entenien perfectament.
Això sembla que sigui una escriptura positiva del meu país. Gràcies.
Es parla a Saami només a Lapònia, la punta del nord. La gent que es queda ren:-)
Lapón - WikiLingua.net
Per a nosaltres finlandesos que semblen que necessitem estudiar massa de la llengua antiga de Suècia-Finlandia: Suècia-Finlàndia - Viquipèdia.
Tots els noms de carrers són en les dues llengües en aquelles parts del país (districtes a la costa) on el suec encara és parlat per molta gent, com aquí a Hèlsinki. Això no és el cas a Barcelona;-) Per a un turista és molt difícil. Per això havia de començar a estudiar català en la meva vellesa;-) Bones vacances!
Joseph estimat. En té molt per estudiar tot i així sobre història finlandesa;-)
Finlàndia primer era part de Suècia, llavors perdut en les guerres de Napoleon a Rússia el 1809. Era fet una àrea especial amb propis drets. Quan les coses es començaven a tornar dolentes i la regla russa estava intentant aclaparar-nos Lenin tenia la revolució i donava independència plena de Finlàndia el 1917.
Durant la guerra contra la Unió Soviètica romaníem independents però Finlàndia perdia una part gran del país als soviètics. Totes les persones que llavors marxaven de les seves cases i venien com refugiats a l'oest eren gent finlandesa, els des de Carelià: Carèlia - Viquipèdia. I Finlàndia els arranjava tots un lloc per a viure. Cap camp de refugiats. La gent rica els havia de donar terra des de les seves pròpies propietats. O un lloc a les seves cases en ciutats.
I fins i tot si tinc 61 anys sóc completament finès per llengua, així era els meus pares, els meus avis i avis grans etc.
Finlàndia era només suec sota regla sueca com vostè a Catalunya són sota regla castellà.. Sempre parlàvem una llengua totalment diferent (és tan diferent de suec com euskara contra castellà..)
Ho sé Merike. Ho he llegit, i és una història força interessant.
Publica un comentari a l'entrada