18 d’agost 2009

Quin títol li posarem?

Sempre m'ha encuriosit i estranyat la manera que tenen alguns traductors d'interpretar els títols de les pel·lícules doblades. Una de les primeres vegades que això em cridà l'atenció fou quan TV3 decidí emetre la versió catalana de la pel·lícula Some Like It Hot. Per aquestes contrades, i per culpa d'un primer doblatge al castellà, l'excel·lent film de Billy Wilder es coneixia com Con faldas y a lo loco. TV3, conscient que traduir literalment el títol de la versió castellana hagués estat una mica ridícul i submís, organitzà un concurs per tal de trobar-ne un d'adequat (una iniciativa curiosa, tenint en compte que la pel·lícula ja en tenia un, de títol). Finalment, la proposta guanyadora fou Ningú no és perfecte, molt bé, felicitats. 


Un temps després, amb l'eclosió de les projeccions en versió original, semblava que la cosa hagués de canviar i que ens podríem evitar algunes traduccions ben particulars. Res més lluny de la realitat. Qualsevol persona que vagi, posem per cas, al cinema Icària de Barcelona a veure una pel·lícula en versió original (per a més informació VOSE [sic]) trobarà, per exemple, que no hi fan The Hangover sinó una aproximada Resacón en Las Vegas i que de How to lose friends & alienate people només en queda un Nueva York para principiantes. És a dir, que per molt que les pel·lícules siguin en anglès, el títol figura en castellà (no fos cas que el públic es confongués de sala...).


Però a més, en una situació diametralment oposada, de mica en mica hem anat observant estupefactes que hi ha una sèrie de films totalment doblats que, per alguna raó enigmàtica, conserven el títol original. Per què anem a veure Up en versió catalana (si trobem un cinema que la faci, és clar) i no Amunt (o, de forma més lliure i com seria habitual, Amunt, amunt i fora!)? Això ja ho explicava Quim Monzó fa molts anys en un dels seus articles. En aquella època al cinema hi feien Seven. Monzó es preguntava per què en conservaven el títol original. És que Set no feia prou per un títol? Anys després, aquests misteris continuen perfectament vigents.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Fa anys vaig anar al cinema a veure una comèdia romàntica que em va agradar. Era entretinguda, simpàtica i per passar una bona estona. El seu títol al castellà era “Algo para recordar” però el títol original era “Sleepless in Seattle”.

El més bo del cas és que aquesta peli (protagonitzada per Tom Hanks i Meg Ryan) era un homenatge a una molt més antiga, de l’any 1957, protagonitzada per Deborah Kerr i Cary Grant... I per què dic que això era “el més bo”?
Doncs perquè el títol original de la peli de 1957 era “An affair to remember” però va ser traduïda al castellà com “Tu y yo”. (?)

Quan a l’any 1993 es fa “Sleepless in Seattle” els traductors es com si volguessin desfer el desastre de la primera traducció i li posen com a títol el que hagués estat la traducció correcta de la primera peli... per això no es va dir “El insomne de Seattle” si no “Algo para recordar

S’entén tot aquest embolic?

Per cert, que aquesta peli em va inspirar un petit relatet ;-)

XeXu ha dit...

S'ha de reconèixer que de vegades s'hi llueixes... no he entès mai aquests canvis tan dràstics, però cal reconèixer que algunes traduccions són realment difícils. Això sí, podem parlar de la necessitat de traduir els títols, però si bé pel·lícules de poca substància es presten a traduccions absurdes, n'hi ha de més serioses que la traducció és més fidedigna, o directament es deixen sense traduir. També hi ha excepcions, és clar, però sort que Seven va continuar dient-se Seven, perquè el nom li queda molt bé a aquesta gran pel·lícula.

òscar ha dit...

les traduccions de títols de pelis es regeix per la disposició primera, paràgraf quart, de la llei del cinema. diu, si la memòria no em falla, "els títols de les películes doblades seran sempre fidels amb l'original sols amb l'excepció que l'encarregat/ada de traduccions de la distribuidora, el dia de la traducció, no hagi participat en una orgia de carajillos".

fa més o menys així. crec.

P-CFACSBC2V ha dit...

Si es tradueix una pel·lícula, trobo fins a cert punt normal que també se'n tradueixi el títol (igual com passa amb els llibres), llevat que es tracti de noms propis. El que sí que és evident és que aquest afany de traducció (o traïció) pot jugar males passades, o, almenys, crear situacions curioses.

Angle ha dit...

Per UP jo proposaria "Apa!", al menys es sembla fonéticament.
Quan vaig veure la publilcitat de la película en 3D "UP3D" em va semblar que anunciaven un mitin de la Rosa Díez.

Carme ha dit...

A vegades hi ha títols que són complicats de traduir, però aquest no és el cas dels que citeu... entenc que es pugui traduir o deixar l'original, el que no entenc són les ganes de "rebatejar" pel·lícules. Però es fa tant sovint ...

Mireia ha dit...

En les anomenades pel.lícules de sèrie "B", si us hi fixeu la traducció és tota una aventura, o un exercici d'imaginació impagable!

Ma-Poc ha dit...

Assumpta: Potser sí que el traductor del remake va voler esmenar la traducció de la pel·li clàssica (per cert, molt bona!). Tot l'embolic s'ha entès perfectament. Mmm, acabo de respondre els comentaris i aniré a llegir aquest petit relat que comentes (deu ser de quan encara no coneixia el teu bloc...)

Xexu:Tens raó que hi ha pel·lícules on la traducció, per sort, és fidel i de qualitat. El problema, a vegades, de mantenir el títol en versió original quan la pel·lícula està doblada és que molta gent l'acaba pronunciant ala catalana (o sigui UP amb u, per exemple...) :)

òscar: Ostres, ara s'entenen moltes coses de les que passen... :) Sempre va bé tenir algú que se sap la normativa :)

P-CFACSBC2V: estic d'acord i és una mica el que volia dir: si traduïm la pel·lícula, hauríem de traduir el títol per ser coherents...

Angle: Doncs és una proposta a tenir en compte ;)! Quina por això de UP(3)D...

Carme: Em sembla que a vegades aquestes ganes de rebatejar tenen molt importància...

Mireia: I tant, n'hi ha cada una...!