19 de setembre 2009

Gelat de farigola

Quan tens un Àlbum de vacances, et ve de gust anar-hi encabint petits retalls de la quotidianitat estiuenca. En principi, no hi haurà gaires més entregues al bloc sobre les vacances, però hi ha un parell d'anècdotes que m'agradaria comentar. Una d'elles succeí un cop havíem tornat d’Astúries i havíem decidit visitar la Costa Brava. Una tarda de principis de setembre ens acostàrem a Peratallada, un poble ple d’encant, un vestigi medieval remarcable que pertany al municipi de Forallac. Allà ens ocorregué una anècdota que podria recordar algun dels capítols del llibre Històries naturals de la paraula, de Jesús Tuson.

 

A Peratallada hi tenen una botiga que fa uns gelats artesans de gran qualitat, textura suau i gust selecte. D’entre els sabors més destacats tenen varietats tan originals com el gelat de farigola (lleuger, delicadament aromatitzat, una delícia per assaborir pausadament) o el gelat de mascarpone amb figues (curiosa i cremosa combinació de força). Com que són, probablement, dos dels gustos més sol·licitats, a la botiga tenen un rètol de reclam que els anuncia. I aquest anunci es troba exclusivament en català. Tractant-se d’un poble amb vocació turística, aquest és un aspecte remarcable, ja que sovint el castellà és qui guanya la partida en aquest àmbit. En aquesta botiga, doncs, mentre la dependenta em deixava tastar el gelat de farigola (actitud preventiva que vaig adoptar perquè desconeixia el seu potencial) hi entrà una familia espanyola. La mare comentava als fills que hi havia un gelat de mascarpone amb alguna cosa que no sabia ben bé què era. Ràpidament, la dependenta precisà que figues són higos. A partir d’aquí, va créixer l’interés de la família per saber altres traduccions com la de farigola, maduixa o gerds, totes elles força difícils d’interpretar si no es domina el català. El que féu agradable la situació fou que no hi hagué cap tipus de tensió lingüística, cap retret pel fet que els productes només estiguessin etiquetats en català, cap recriminació per usar la nostra llengua. Sempre hauria de ser així, però sovint no és aquesta l'actitud que ens trobem.


Us deixo una imatge de la botiga i una altra d'una Cara del món de Peratallada:

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Ma-Poc, m'acabes de tornar l'esperança. Una família de fora que troba una botiga interessant i, com faria a qualsevol país estranger, s'interessa perquè li expliquin què és cada cosa? Me'ls imagino llepant-se els bigotis, rumiant que prendran, entre tanta varietat de sabors selectes. Entranyable que em resulta i tot. Sé que no hauria de ser res estrany, però aplaudeixo aquesta gent, no tot ha de ser personal tancat de mires allà a España.

És clar que també has de comptar amb la gana i la gola... davant de gelats com aquests, potser aparques qualsevol discussió...

Assumpta ha dit...

Ostres, arribo segona!! Aquest noctàmbul d'en XeXu m'ha guanyat :-))

Primer, dir que estic absolutament d'acord amb el seu comentari. Una meravella els botiguers i una meravella els turistes. Ostres!! Tan costaria que tothom fos així? Si és ben maco!! :-))

I afegir que t'estàs fent addicte al blog. Això de fotografiar la pissarra tot pensant "en faré un post" és tot un símptoma :-))

Mercè ha dit...

També jo vaig fer una aturada en aquest meravellós poble en el meu viatge pel nord de Catalunya i per la Catalunya nord.

Salutacions //*//

òscar ha dit...

amb predisposició les tensions són mínimes. el problema és que sol existir molt poqueta predisposició.

molts politics i actors socials haurien, abans d'obrir la boqueta, fer un tast del gelat de farigola.

P-CFACSBC2V ha dit...

Mmmm… se me n'hi va l'ànima…

Diria que la situació en què et vas trobar és un exemple del "turisme de qualitat" del qual tant es parla (que no sé ben bé com l'entenen, però no sé si va per aquí).

Rita ha dit...

Com bé diu en P-CFACSBCSV, això és turisme de qualitat, sí senyor, i jo hi afegeixo, i persones sense complexes!

Gairebé m'ha emocionat llegir-te. És curiós com una cosa que hauria de ser normal és tan anormal que quan succeeix ens pot arribar al cor d'aquesta manera. Si n'estan de capgirades les coses!

El proper capde vaig a l'Empordà i miraré de passar-m'hi per Peratallada, m'has fet fenir ganes del de mascarpone amb figues... ;-)

Com sempre, un apunt ben interessant i, com diu en XeXu, ple d'esperança!

Mireia ha dit...

Haurem d'anar a Peratallada, doncs!
un dels millors gelats me'l vaig menjar fa anys a Itàlia, i això que només tenen fama per les pizzes i la pasta...

Mireia ha dit...

Ja no puc aportar res de nou: la anormalitat d'una situació que hauria de ser quotidinana ens emociona, el gelat ni tu explico... i el teu post genial, amb ganes d'anar a Peratellada ( fa anys que no hi vaig)

Carme ha dit...

Jo m'afegeixo als que diuen que el fet que una cosa tan normal ens emocioni... ja vol dir que no és tant habitual i que som d'una bona pasta impressionant.

Jo també he estat aquest estiu a Peratallada. Ja hi havia estat molts cops, però he de dir que no he tastat els gelats. A la propera ho soluciono!

kweilan ha dit...

Gairebé em sembla una història irreal, com un desig del que ens agradaria que fos la nostra realitat.

Joana ha dit...

La cara del món és fantàstica i el que contes un somni.
Una abraçada.

Ma-Poc ha dit...

XeXu: M'alegra tornar-te l'esperança. Jo vaig sentir el mateix. Com bé dius, entranyable... Jo diria que podríem descartar l'hipòtesi de la gana... :)

Assumpta: Tan de bo tothom fos així :)! Ui, doncs potser és cert que estic començant a emmalaltir de bloc, perquè quan vaig veure la pissarra durant les vacances fou la primera cosa que vaig pensar ("en faré un post"). Bé, per ser sincer hauria de dir que fou la segona. La primera va ser "Mmmm". :)

Mercè: I vas provar els gelatrs? Un poble meravellós, sí!

òscar: doncs crec que els convindria, aquest tast de gelat de farigola. Coincideixo amb tu que la predisposició no sempre hi és...

P-CFACSBC2V: Turisme de qualitat... Segurament tens tota la raó!

Rita: El fet que demostra que no som un país gaire normal és que encara ens emocionem per situacions com aquesta. Jo vaig pensar el mateix que tu! Si vas a Peratallada no t'oblidis de provar els gelats!

Mireia: Mmmm... A Itàlia també vaig menjar bons gelats. En recordo un de xocolata bastant espectacular!

Mireia: Gràcies pel comentari! Sempre pots fer una petita escapadeta per fer un tastet ;)

Carme: Sense dubte! A la propera no te n'oblidis, del pobre gelat de farigola... ;)

kweilan: Puc confirmar que és real! A vegades la realitat és més emocionant que la ficció!

Joana: Sí, vaig veure la cara del món i em vaig dir, la faràs sortir pel bloc... :)
Una abraçada per a tu també!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja molt bo el teu primer pensament :-)))

M'ha fet gràcia el comentari de la Carme: "el fet que una cosa tan normal ens emocioni... ja vol dir que no és tant habitual i que som d'una bona pasta impressionant."

bajoqueta ha dit...

Ai per mi un de marscarpone amb figues :) El de farigola no sé jo...

Pos jo molts cops m'he trobat a gent que pregunta quan no entenen, i més si és algo de menjar!

Ma-Poc ha dit...

Assumpta: haha és que és el primer que vaig pensar :) Sí, el comentari de la Carme és curiós..

bajoqueta: doncs el de farigola és fins i tot millor!