22 de setembre 2009

Els idiomes d'Inglorious Basterds

Si el lector habitual del Mots emblocats decideix anar al cinema a veure Inglorious Basterds (la nova perla fílmica de Quentin Tarantino) és imprescindible que sàpiga que ha d'anar a veure la versió original del film. En general, les versions originals sempre tenen aquell plus de qualitat interpretativa que atorga l'actor (i que per molt bo que sigui el doblatge no acaba mai d'aconseguir transmetre); però en aquest cas aporta molt més que això i és una part bàsica de l'obra.


La pel·lícula de Tarantino ha estat rodada en quatre idiomes (anglès, alemany, francès i italià), amb actors de diferents nacionalitats i llengües maternes (per exemple, Diane Kruger, Mélanie Laurent, Daniel Brühl o Brad Pitt), que aporten els seus diferents accents i matisos. Així, la diversitat lingüística no esdevé una barrera infranquejable sinó un enriquiment (com gairebé sempre). Hi ha, per exemple, una escena impagable que té lloc en una taverna en la qual un dels personatges n'interroga un altre a causa del particular accent del segon, ja que el primer no acaba de distingir-ne la procedència. Per tant, els matisos lingüístics i les confusions idiomàtiques són tan importants com la tensió narrativa (el primer capítol de la pel·lícula és per treure's el barret; es tracta d'una recreació tarantiniana de l'spaghetti western, amb una atmosfera angoixant que envolta l'espectador fins al desenllaç del capítol), la qualitat de les interpretacions (increïble en Christoph Waltz com a Coronel Landa, un actor austríac prou desconegut que omple com pocs la pantalla cada cop que hi apareix), les referències cinèfiles externes (G.W.Pabst, King Kong, i el cinema dins del cinema), les internes (a mi, la Shosanna/Mélanie Laurent em recorda The Bride/Uma Thurman de Kill Bill, salvant les distàncies), els diàlegs punyents marca de la casa (gaudiu a fons de l'escena del restaurant) i l'humor sovint hilarant (perfecte Brad Pitt en el darrer episodi). De fet, en una entrevista recent, i en referència a això dels idiomes, Tarantino deia que havia escollit Eli Roth per al paper de Sargent Donowitz perquè "el seu accent de Boston és el millor que he sentit mai". I encara més, el director afirmava que "després de la meva pel·lícula, mostrar nazis parlant en anglès semblarà passat de moda" i "que els millors actors britànics interpretin un nazi rere l'altre és una cosa antinatural".


Però si no teniu cap cinema proper que facin la pel·lícula en versió original, jo us recomano que us espereu a veure el DVD. De la mateixa manera que un àpat selecte cal regar-lo amb un vi de qualitat, aquesta pel·lícula cal gaudir-la amb tots els detalls i matisos amb què fou creada i això inclou, és evident, sentir la diferent musicalitat dels idiomes que la componen.


La imatge ha sortit d'aquí.

11 comentaris:

kweilan ha dit...

Et faré cas. De fet, prefereixo veure les pelis en v.o. Molt bona crítica!

XeXu ha dit...

No solc comentar ressenyes de llibres o pel·lícules que no he llegit o vist, per no condicionar-me, però m'ha agradat com has enfocat la teva ressenya i el teu apunt* lingüístic, la recomanació que fas és molt escaient, i si arribo a veure-la crec que és l'opció més bona per fer-ho.

*He fet servir 'apunt' aquí perquè considero que la puntualització sobre la importància de les llengües en aquesta pel·lícula és un apunt, no perquè estigui d'acord amb l'ús d'aquesta paraula com a sinònim d'escrit en un blog, o el que solíem considerar 'post' per aquí. Ho dic sobretot per si ho llegeix l'Assumpta, encara que sé que tu fas servir sempre aquesta paraula ja que és la normativa...

Carme ha dit...

No sé si aniré a veure-la. Tarantino... buff!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ma-Poc: completament d'acord!!!
Vaig veure-la diumenge i estava preparant un post en què apuntava el que aquí dius, especialmetn epl que fa a l'idioma. També sobre el paper del Cristoph Waltz, realment és magnífic.

Faré un enllaç al teu post. val la pena.
Salut!

bajoqueta ha dit...

Ai que vaig molt retrassada amb el teu blog, bueno amb tots que fa dies que no dono voltes jajaja.

Ara vinc de casa de Jordicine i també ha vist esta peli. Jo ho sento però crec que no la voré, per mi Tarantino supera els límits en violència per al meu gust. I això que surt el meu Brad eh? Però crec que me la saltaré esta :)

I m'agrada que faigues referència als diferents accents. Evidentment la gent que mirem majoritàriament les pelis doblades ens perdem això :)

Assumpta ha dit...

Jo no sóc massa cinèfila, però el teu post (jejeje ho dic per si ho llegeix en XeXu) em sembla magnífic. Tant pel que expliques com per la manera com ho expliques.

Li diré al meu marit, per si hi vol anar ell, totes aquestes pelis d'aquests temes li interessen molt :-))

De totes formes (i ara demostro que, veritablement, desconec el tema) són molt violentes les pelis de Tarantino?

jordicine ha dit...

Arribo des del blog de la Rita; amb el teu permís. M'ha cridat l'atenció perquè parlaves de 'Malditos bastardos', com jo. Vaja, o jo com tu. Completament d'acord amb el tema de la V.O., tot i que en la doblada -les he vistes les dos- es manté el francès, que el subtitulen. I d'italià n'hi ha poquet.

M'ha agradat molt la pel·lícules, les dues hores i mitja passen volant. Una abraçada.

Mireia ha dit...

veig que en general la pel·lícula ha agrat força, potser fem un penament i la mirem.

La V.O. sempre és la millor opació, pero ni ha molta a gent a qui no agrada i si mirés les pel·lícules acompanyat és complicat

Moltes gràcies per la recomació

Violette ha dit...

A mi em feia una mica de rau-rau veur-la a la gran pantalla. Sempre miro Tarantino i els Cohen a la tele per poder-me aixecar si em cal i anar a la cuina a buscar un got de llet. Doncs em va encantar! I l'has comentat molt bé. Et felicito per la teva entusiasta exposició.
:)

Ma-Poc ha dit...

kerilan: No te'n penediràs! La VO sempre és millor i si ja fos una VOSC ja seria... Gràcies!

Xexu: Gràcies per aquest comentari a l'apunt! :) Fas bé de posar la nota al peu per l'Assumpta, hehe! Jo també usava post però al final m'he acostumat als apunts...

Carme: Tarantino és un dels meus directors preferits... No hi puc fer més ;)

Eulàlia: Ja he passat pel Riell, però gràcies altra vegada! En Waltz ho fa de meravella!

bajoqueta: En aquest cas, molt millor la VO. Segur que no t'animes?

Assumpta: Doncs segur que li agradarà. Sobre el tema de la violència de les pel·lícules de Tarantino, doncs hi ha una mica de tot (algun mort, una mica de sang, alguna amputació...). Però no és res gaire extrem, és una violència força estètica (penso sobretot en Kill Bill!)

Jordicine: Benvingut! D'italià n'hi ha poquet però és un fragment prou graciós... A mi també em va encantar la pel·lícula!!!

Mireia:No us la perdeu! Sobretot, aquesta, en VO!

Violette: Benvinguda per aquí! Gràcies per les felicitacions. A mi em va agradar molt, com totes les d'en Tarantino...

Els del PiT ha dit...

Si en tinc ocasió et faré cas, de fet ho faig quan em deixen, el problema és que no em deixen sovint i per això llegeixo en VO...
Bon postapunt!