24 de gener 2010

Mira, la Mirra!

De tant en tant, amaneixo el bloc amb un apunt sobre algun dels noms que formen part de la meva col·lecció de noms poc freqüents. La darrera adquisició onomàstica l’he obtinguda del llibre Animals tristos, de Jordi Puntí, del qual us en vaig parlar fa ben poc temps.

En el primer dels contes del llibre (Bungalow onze), el personatge femení principal es diu Mirra. Mirra, que segons el diccionari és una "goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere Commiphora", no és que sigui un nom estrany, sinó que és un nom inexistent fora de l’àmbit estrictament literari. A Catalunya hi ha exactament zero Mirres (segons l'Idescat). Tot i això, sí que existeixen dones que es diuen Mira (amb una sola R). Mira, doncs, és un d’aquests noms poc habituals (13 en tot el país!) que també he enganxat a l’àlbum col·leccionable.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

No en conec cap, encara que si només n'hi ha 13, no m'estranya. Això de posar noms estranys és una moda, així que potser haver fet aquest escrit farà que pugi el nombre de Mires del país. Cosa que no vol dir que eixamplem les mires, que és una atra cosa.

XeXu ha dit...

Volia dir 'aLtra', no atra.

Jordi Puntí ha dit...

Hola, el servei de Google Alert m'ha avisat que dies enrere havies parlat de la lectura del meu llibre "Animals tristos". Moltes gràcies pels comentaris que hi escrius! Habitualment no participo en aquesta mena de blocs, em fa vergonya. Però el teu comentari sobre el nom Mirra m'hi ha decidit: quan estava escrivint aquest conte, vaig anar a Nova York. Vaig fer un cafè en un bar i, en portar-me el compte, la cambrera l'havia signat amb el seu nom: Mirra. D'aquí vaig agafar-lo per al personatge.(Això de signar el compte, per cert, és una cosa que fan alguns cambrers, quan volen remarcar que treballen sobretot per la propina.) Salut, i gràcies de nou!

Carme ha dit...

M'encanta la teva col·lecció de noms!

Gràcies a Jordi Puntí, per l'explicació. M'agrada molt saber aquestes coses. Jordi, no t'hauria de fer vergonya, a nosaltres ens agrada trobar els autors per aquí i aprendre coses. Una abraçada a tots dos... bé veig que hi ha en Xexu, també, doncs a tots tres.

Bona setmana.

Rita ha dit...

Curiós... No els havia sentit mai, ni l'un ni l'altre.

Quin honor, tenir un comentari de l'autor. I a sobre explicant-nos el motiu del nom.

Si és que la blogosfera és ben viva i plena de sorpreses agradables...

estrip ha dit...

ves per on, d'un post a una anècdota, i d'una anècdota a un llibre. Aviat potser tindrem alguna Mirra a Catalunya!

_NuNs_ ha dit...

Cada dia hi ha noms que em sorprenen més! Per mi la mirra sempre havia estat allò que portaven els reis mags i que no tenia massa clar què era. I no conec cap Mira tampoc... caram caram, com han dit per aquí dalt, potser en sortirà alguna arran d'aquest post.

Estonetes ha dit...

Doncs Mirra sona bonic.
Interessant bloc, per cert

Ma-Poc ha dit...

Xexu: haha... sí, últimament hi ha més noms estranys que abans, però no crec que de Mires n'hi hagi un boom en un futur proper...

Jordi Puntí: Gràcies pel comentari. Com diu la Carme, pots deixar la vergonya de banda :). I gràcies per l'anècdota que aclareix l'origen del nom del personatge!!! :)

Carme: Gràcies! A mi també m'agrada saber aquestes coses que expliquen els autors...

Rita: i tota una sorpresa, el comentari!

estrip: Potser sí, que n'hi haurà alguna, al final... :)

_NuNs_: Jo tampoc en conec cap, de Mira... Si n'hi ha alguna que llegeix aquest apunt, potser es manifesta... :)

Estonetes: :). Hola! Gràcies pel comentari!

bajoqueta ha dit...

De vegades, i això és la meua opinió que jo m'invento eh? jajaja, penso que estos cognoms que ningú més té potser és que són errors de transcripció. Jo que sé eh? Però de vegades ho penso :)

En el tema literari, està bé buscar noms poc comuns.

Jordi, com diu Ma-poc, deixa't la vergonya de banda, que més vergonya ens fa natros parlar dels llibres i que després vingue l'escriptor :)