18 de gener 2010

Primera història d'Esther

Primera història d'Esther (PHE), de Salvador Espriu, és una peça teatral complexa i una petita joia literària. A Sinera, concretament al jardí dels cinc arbres, es prepara una representació amb titelles de la història de la reina Esther. En realitat, però, és un pretext per presentar dos mons en aparença força diferents però que tenen moltes relacions. L’obra parteix de dos espais i dos temps ben delimitats que, de mica en mica (en comptagotes, com uns vasos comunicants) i gràcies a un tercer món que actua de palanca (el d'Espriu, amb el seu propi espai i temps) i a uns elements condicionants com, per exemple, la mort, la pròpia estructura de l’obra i el llenguatge; els dos mons , dèiem, acaben confluint i fusionant-se i esdevenen un nou espai i un nou temps, el del públic, diferent als anteriors i, alhora, difícilment ubicable. Un nou món que s’identifica amb la Catalunya de postguerra però que la transcendeix i esdevé atemporal i universal, representable a qualsevol indret o època i, per tant, interpretable sota diferents prismes.


Una de les delícies de l'obra, a més, és la gran riquesa lèxica, fruit de la doble intenció d'Espriu  d'una banda, de deixar “testimoni d'una llengua moribunda” en una època d'esclafament nacional i, de l'altra, de lluitar (mitjançant la fina ironia) contra “un estúpid i golafre pop, amb majúscula imperial anomenat Censura”.


Un clàssic que si teniu unes hores, convé revisar.

8 comentaris:

vpamies ha dit...

Molt adequat per recordar que aquest any fa 25 anys que va morir Espriu.

kweilan ha dit...

Bona recomanació. Sempre és enriquidor revisar els clàssics.

Carme ha dit...

Doncs sí la revisarem!

Què? Víctor ... ja n'estàs muntant una altra? Com ho feu per recordar-vos de tots aquests aniversaris i efemèrides?

vpamies ha dit...

Eps, Carme, que Espriu era poeta i potser algú altra hauria de fer de pal de paller o de convocant(a) :-)

Tenim xivatos, però treballen en negre, perquè no es noti. ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

Bona feina. Cal no oblidar els nostres clàssics més propers, que no tot són llibres que caduquen a les dues setmanes

_NuNs_ ha dit...

Sona interessant, merci per la recomanació!

Ma-Poc ha dit...

vpamies: doncs sí, un bon motiu per recordar-lo!
kweilan: I tant!, els clàssics no els hem d'oblidar mai!
Carme: t'ho passaràs bé revisant-la... :)
vpamies: :) hehe
Jesús: Tens tota la raó!
_NuNs_: de res! és molt interessant, el llibre ja que és d'una riquesa excepcional! Val la pena llegir-lo!!!

Burg ha dit...

Jo ja fa temps que tinc "Primera història d'Esther" a la secció de diccionaris de la meva biblioteca. És inacabable. :)