Fa uns quants dies que vaig acabar de llegir Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago, una implacable novel·la sobre les misèries de la condició humana. L'argument, el pretext de la història, és força senzill: de cop i volta, sense cap avís previ, un home es queda cec. No es tracta, però, d'una ceguesa convencional (o sigui fosca) sinó d'una ceguesa blanca i lluminosa. De mica en mica, tothom va quedant-se cec excepte una dona que assistirà horroritzada als canvis que pateix la humanitat sotmesa a aquesta nova condició.
El llibre és una excel·lent metàfora de la ceguesa moral, narrat amb l'inconfusible estil de Saramago: frases llargues però molt ben puntuades, lèxic ric i acurat, profunditat psicològica, gran intervenció del narrador que sovint dóna la seva opinió sobre els esdeveniments que explica, etc. Com sempre, tots els personatges parlen d'una manera similar (això també passa en altres obres de l'autor com La caverna, Les intermitències de la mort i Tots els noms), o sigui parlen com ho fa l'autor, de forma precisa i literària. Però això que en algun altre escriptor seria una cosa negativa, en Saramago és un segell de marca.
Aquest és un d'aquells llibres que et fan reflexionar més enllà de les seves pàgines, que et commou i t'impressiona, que et fa rellegir certs fragments i anotar-los a la teva llibreta de petites perles literàries. En resum, una bona obra i una excel·lent lectura.
Abans d'acabar, voldria fer també esment de la traducció, a càrrec de Núria Prats, ja que no ha de ser fàcil traduir una obra d'aquest estil i la veritat és que la versió catalana està molt ben resolta.
.jpg)
18 comentaris:
Vaig llegint Saramago encara que no és dels meus preferits perquè hi ha novel.les que m'han agradat més que altres. D'aquesta tothom en parla bé i la llegiré però sempre li passen endavant altres que em vaig comprant. Amb el teu post, m'han agafat ganes de posar-m'hi.
quan l'estava llegint em tenia enganxada, em va agradar molt i estava d'acord en tot el que dius.
però quan el vaig acabar, que? que volia dir tot allò perquè havia passat i deixat de passar?
aquesta mateixa sensació he tingut amb tots els altres llibres de saramago que he llegit: la caverna, l'evangeli segons jesucrist, tots els noms, assaig sobre la lucidesa, ....
he decidit no llegir-ne més... tinc la sensació que ens pren el pèl...
Quan has dit això de ben escrit amb frases llargues i ben puntuades jo estava pensant en el mèrit de la traducció i m'ha fet somriure que ho diguis al final :-))
Estic llegint un munt de blogs que recomaneu llibres i m'agrada!! :-)
Saramago és un dels meus preferits, però aquesta encara no l'he llegit.
LA CAVERNA i L'HOME DUPLICAT em van agradar força, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA una mica menys, perquè vaig tenir la sensació que li feia voltes sempre al mateix.
El proper serà ASSAIG SOBRE LA CEGUESA, sens dubte!
En prenem nota, sembla molt interessant aquesta metàfora.
(També pensava en la traductora quan has dit això que diu l'Assumpta)
sergi
Totalment d'acord amb el que dius. És dur de llegir, però a mi em va impressionar molt i em va fer adiccta a Saramago. Tots m'han agradat en una mesura o altra, però els dos Assajos, el de la cegerea i el de la lucidesa m'han encantat. I jo no trobo pas que doni voltes s sobre el mateix. Clar que els adictes, ja se sap... ho perdonem tot.
Totalment d'acord amb el que dius. És dur de llegir, però a mi em va impressionar molt i em va fer adiccta a Saramago. Tots m'han agradat en una mesura o altra, però els dos Assajos, el de la cegerea i el de la lucidesa m'han encantat. I jo no trobo pas que doni voltes s sobre el mateix. Clar que els adictes, ja se sap... ho perdonem tot.
Totalment d'acord amb el que dius. És dur de llegir, però a mi em va impressionar molt i em va fer adiccta a Saramago. Tots m'han agradat en una mesura o altra, però els dos Assajos, el de la cegerea i el de la lucidesa m'han encantat. I jo no trobo pas que doni voltes s sobre el mateix. Clar que els adictes, ja se sap... ho perdonem tot.
kweilan: sí, sovint passa que tenim llibres pendents de fa temps però que sempre els acaba passant davant algun altre... Aquesta és una bona lectura!
Kika: espero que Saramago no ens estigui prenent el pèl :). Jo crec que el llibre és una paràbola, i l'argument un pretext per reflexionar sobre algunes coses. En el fons, en el llibre no és tant important per què passen les coses sinó quines conseqüències comporten. Tot i això, conec algunes persones que han tingut la mateixa sensació que tu.
Assumpta: Sí, la traducció d'una obra és molt important i, en aquests casos que està ben feta, m'agrada dir-ho :)
Mireia: Si el llegeixes, ja ens diràs el què. A mi també m'agrada Saramago. :)
Sergi: Sí, jo la vaig trobar molt interessant. :) I la traducció excel·lent!
Carme: Sí, quan ens agrada un autor tendim a perdonar-li certes coses o certs vicis... Però estic d'acord amb tu que Saramago és un dels grans.
Carme: sí, sí, totalment d'acord :).
Carme: ídem :)
No he llegit mai res de Saramago, sempre m'ha fet mandra però si el deixes tant bé, potser un dia faci un pensament. Alguna idea per quin llibre seria millor començar?
A mi m'en falten, però he llegit bastants seus, i m'agrada la manera tant peculiar i enrevessada que té d'explicar una situació tant irreal. De vegades los seus llibres tenen molts missatges.
Mireia, no comencis per LA CAVERNA que a mi em va agradar força però és filosòfic i, si no t'"entra" bé és una llàstima que "arraconis" a Saramago i no vulguis llegir-los més. de la resta, pots triatr el que vulguis.
Mireia: estic d'acord amb l'altra Mireia que "La Caverna" no és la millor obra per començar a llegir Saramago. Començar per "L'assaig sobre la ceguesa" seria una bona opció, però també crec que una bona obra introductòria seria "Les intermitències de la mort". Jo deixaria per més endavant obres com "Tots els noms", per exemple.
bajoqueta: completament d'acord amb això que dius! Els missatges que podem trobar als llibres de Saramago són força interessants.
Mireia: No podria estar més d'acord amb això que comentes :)!!!
M'has fet riure amb la doble resposta a la Carme :-))
Assumpta: hehe, una triple resposta a un triple comentari ;)
He llegit els vostres comentaris i m'afegeixo també com adicta a Saramago. Em repetiria en comentar la seva literatura. No et deixa mai indiferent.
Em quedo amb la darrera frase de la Marta: "No et deixa mai indiferent". En Saramago agradarà més o menys, però mai no deixa indiferent.
El tinc a l'estanteria encara pendent. Potser m'hi possi aviat, encara que em sembla que d'altres li passaran altre cop al davant.
Marta: Benvinguda per aquí! Ja veig que n'hi ha uns quants d'addictes :)!
-assumpta-: teniu tota la raó, no deixa indiferent. T'animo a agafar-lo de l'estanteria i començar-lo, no te'n penediràs :)!
Publica un comentari a l'entrada