22 d’abril 2009

La masmorra


Abans d'ahir va acabar el termini per participar al concurs de relats breus de terror que organitzaren els companys blocaires de l'Hespèria. Ja fa moltes setmanes que convocaren el concurs i sembla ser que ha tingut una gran acceptació. Des del dia de la publicació de les bases heu pogut trobar, a la barra lateral del Mots emblocats, l'entrenyable Nosferatu que, com un nunci d'una Festa Major, us convidava a visitar la pàgina del concurs i a participar-hi.

Jo vaig participar al concurs amb un breu relat sobre un vampir que podeu llegir aquí. Però dilluns, no sé encara molt bé com, vaig acabar escrivint un segon text que encara arribà a temps abans no tanquessin les portes del concurs. Si hi heu pres part sabreu que això de fer contes de 140 caràcters comptant espais no és una empresa fàcil. Cal reduir el text a la mínima expressió, buidant-lo d'excessos adornadors i reduint la trama a l'anècdota. A mi aquest tipus de textos em recorden, salvant les distàncies, als epigrames més clàssics.

Bé, sense més preàmbuls, us deixo el meu segon microrelat:

A la sòrdida masmorra els seus amics foren aparedats o esquarterats. A ell li reservaren una tortura més cruel: l'angoixa de la incertesa.

8 comentaris:

Patricia Montañés ha dit...

Boníssim! Uff, m'agrada molt! Curt i contundent... felicitats!

Assumpta ha dit...

Uffffff...
I aquesta incertesa, pobre... què ha de durar molt de temps?

Si a mi ja em costa fer un de 200 paraules per en Tibau imagina't un de 140 caracters contant espais... tot i que... jejeje també en faig fer un :-)

Carme ha dit...

Quin patir, pobre! Jo també en vaig fer un i això que el terror no m'agrada gens, però com que sóc adicta a participar... je, je, je... ;)

kweilan ha dit...

Jo també vaig participar fa dies...aquest relat teu, boníssim.

Els del PiT ha dit...

L'altre tenia un xic de comicitat, aquest és acollonant!!!

Ma-Poc ha dit...

Patricia: Gràcies! Això de curt eren exigències del guió, hehe :)

Assumpta: espero que la incertesa no li duri molt de temps, s'ha de ser cruel... I tant que és complicat això dels 140 caràcters!

Carme: el terror té el seu què, tot i que no és el meu gènere preferit. Però de tant en tant una mica no fa mal ;)...

Kweilan: Moltes gràcies. Crec que el concurs ha estat tot un èxit de participació, cosa molt i molt bona!

Els del Pit: Gràcies! Sí, l'altre potser era més còmic i aquest ja no té cap punt humorístic...;)

bajoqueta ha dit...

A mi que sóc una rollera me va costar molt fer algo tant curt jeje.

És dolenta l'incertesa i fa molt por :S

Ma-Poc ha dit...

bajoqueta: és molt difícil fer textos tant curts, tens raó!