08 de maig 2009

Heura

Maria-Mercè Marçal ha estat, sense cap mena de dubte, una de les grans poetes catalanes. Els seus versos traspuen una sensibilitat i unes conviccions clarament definides en un dels seus poemes més famosos (Divisa).

Una de les seves obres cabdals és Sal oberta, un recull de poemes inspirats en l'experiència de la maternitat. Es tracta d'un conjunt que conté una sèrie de temes i imatges que són habituals en la poesia de Marçal. Un parell d'aquests temes són l'experiència de la maternitat (i la relació amb la natura) i el desig sexual i la passió amorosa; tractats des d'una òptica gens convencional en poesia. És, a més, un llibre dedicat a la seva filla, l'Heura. I aquí és on volia arribar. El nom d'Heura és un altre dels noms que forma part de la meva col·lecció de noms poc habituals. De fet, només n'hi ha 54 a tota Catalunya.

Per acabar amb aquest nom, en una magnífica entrevista que es pot consultar al lloc web de la Fundació Maria-Mercè Marçal, l'autora explica per què posà aquest nom a la seva filla: fou el sentiment que va experimentar durant l'embaràs, com una heura que s'arrapava a ella. Així, els poemes que creà en aquella època estan plens de referències a aquesta planta. Us en deixo una petita mostra:

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles.

La imatge del post ha sortit d'aquí.

12 comentaris:

kweilan ha dit...

Una gran poeta.Gràcies per recordar-la.

Carme ha dit...

Heura em sembla un nom molt bonic. Jo no conec ningú que se'n digui. Però el coneixia com a nom de noia.

sargantana ha dit...

em sembla especialment bonic
i em sap greu reconeixo pero no li he llegit res,
potser ara mi animo.
un bes

Els del PiT ha dit...

Tampoc coneixia aquest nom i m'ha agradat conèixer el per què li va posar.
;-)

bajoqueta ha dit...

Una mica verd el nom, no? jeje. De petita sempre m'hagués agradat tenir un nom que no tingués ningú més. Ara ja he acceptat el meu :)

Una gran poeta i un gran motiu per posar-li, esperem que a la seua filla també li agrade...

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Estic segura que d'Assumptes, sense ser un nom molt comú, n'hi ha bastantes, però quan jo era petita era l'única Assumpta de TOTA L'ESCOLA (entre tots els cursos i tots els grups) i això durant un munt d'anys :-)

Quan jo ja feia setè o vuitè d'EGB va entrar una nena petita, moníssima, i també es deia Assumpta, em va fer una gràcia!! :-))

El fet és que tenir un nom no massa usual és divertit. A l'escola es deia "Assumpta" i tothom sabia que era jo (i no era pas una escola petita!! jeje)

Bé, disculpa que hagi explicat una anècdota personal, però és que m'ha fet gràcia això de la teva "Col·lecció de noms poc habituals"

Jo tinc una família moooooolt nombrosa (pare i mare eren molts germans, tots amb molts fills, així que jo tinc molts cosins, casats i amb fills) i hi ha noms poc comuns també...

No sé si els tindràs però entre els meus cosinets petits hi ha un FERRIOL, un ANIOL i una AUREMBIAIX.


Et serveixen? :-)

Mireia ha dit...

És un nom maco, però aquests nom tant diferents potser marquen un pèl massa. Jo conec una Nirvana, si et serveix per la col·lecció.

Ma-Poc ha dit...

Kweilan: De res. Hi estic d'acord amb això que fou una gran poeta!

Carme: jo tampoc conenc personalment cap Heura, però també em sembla un nom interessant.

Sargantana: Anima't a llegir alguna cosa de Marçal, segur que t'agradarà! :)

Els del PiT: sí, és interessant saber aquesta mena de curiositats ;)

bajoqueta: hehe, sí, força verd :)! Jo crec que cadascú s'acostuma al seu nom, sigui comú o poc habitual.

Assumpta: M'ha fet gràcia aquesta anècdota personal teva :)! M'apunto els noms que m'has donat, sobretot el de Aurembiaix que no coneixia...Gràcies.

Mireia: Pot ser que passi això que comentes, però també és més fàcil que es recordin del teu nom si en tens un de poc comú... Gràcies pel nom!

zel ha dit...

M'agrada el nom, és d'una sensibilitat absoluta, co la mestressa del vers...

Jo buscava i buscava noms pels meus fills, i d'aquests especials no me'n van deixar posar-los cap!

Ma-Poc ha dit...

zel: estic d'acord, amb això que dius del nom Heura i de l'autora dels versos!

Això de posar noms als fills deu ser complicat ;)!

Anònim ha dit...

arribo al teu blog, per casualitat ja que hem triat el nom f'Heura per la nostra filal que si tot va be, neixera per Nadal, ja m'0havien recomanat Sal oberta, potser és un bon moment per llegirlo. `
Sandra D.Roig