07 de juliol 2009

Esparpallar

Aquests últims dies de tanta calor t'has entretingut a classificar documents antics al disc dur extern sota l'empara de l'aire condicionat. D'aquesta manera has pogut rellegir algun dels teus contes primerencs (o algun article antic de la revista universitària, o algun treball, o algun text inconnex, o...). T'agrada fer-ho de tant en tant. Aquest cop, però, hi has descobert una paraula que en aquella època feies servir molt sovint però que des de fa una temporada (i llarga) havies oblidat dins d'algun calaix de la teva memòria. No és tan estrany que quan descobrim una paraula nova ens sentim temptats a fer-ne un ús massiu, sovint exagerat. Passada aquesta febre inicial (que sense dubte és positiva per a consolidar la paraula dins del lèxic particular), el nou mot roman expectant i l'utilitzes de forma més esporàdica. Aquesta paraula que ara escrius menys i que has retrobat és esparpallar, un d'aquests mots híbrids, fusió d'espargir i escampar la palla. Jo esparpallo, tu esparpalles, ell esparpalla... Tanques l'ordinador amb els documents esparpallats per l'escriptori. Ja hi posaràs ordre més tard. Ara que t'has retrobat amb esparpallar penses que potser faràs servir la paraula en el següent conte que facis, o en el següent apunt del bloc (ai no, que això ja ho has fet).

15 comentaris:

Rita ha dit...

No la coneixia i m'agrada. Tenim un vocabulari tan ric i fem servir tan poques paraules... A veure si l'adopto... :P

Assumpta ha dit...

M'agrada molt la paraula!!!

Si veiessis quin esparpall (és correcte així?) de papers tinc ara damunt la taula!! :-) un cop al mes durant tres o quatre dies passo escrits per la Revista Parroquial (jejeje no es broma, no) i ho tinc tot més desendreçat encara que normalment :-))

Sergi ha dit...

Però a veure, una cosa és fer ús de la paraula, i l'altra practicar-la. Corre a recollir tots els papers, home!

Angle ha dit...

Jo tampoc coneixia la paraula. M'agrada, és sonora i musical, tant que en venen ganes d'esparpallar alguna cosa... aquets informes d'aquí ja us tenia ganes... au, esparpallats pel terra.

miquel ha dit...

Bonica paraula d'origen rural.
A veure si jo aquests dies desesparpallo els esparpalls dels darrers mesos. Quina mandra!

bajoqueta ha dit...

Bonica paraula, jo utilizo més espargir, bueno utilitzo... vull dir que me sona que la dic de tant en tant :)

Mireia ha dit...

Quina meravella això de recuperar lèxic antic. I quan em trobo amb escriptors que l'usen en les seves novel.les, com en Jesús Moncada, Maria Barbal, Marc Pallarès ... com gaudeixo fent-me llistes!!!
El pitjor és que després vas al diccionari de l'IEC i algunes NO HI SÓN!!!
Sort que he descobert que l'Alcover Moll es pot consultar perInternet, allà sí que hi és gairebé tot el lèxic català, tant si és antic, com si és lèxic concret d'una àrea dialectal detreminada.

Puigmalet ha dit...

Hola Ma-Poc i companyia. Estic esparpallant aquesta notícia:

Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.

Ma-Poc ha dit...

Rita: I tan ric que és el nostre vocabulari. Per poc que puguis vés adoptant noves paraules! Segur que en gaudiràs ;)!

Assumpta: Doncs sí, un esparpall vindria a ser una escampadissa ;)! Això del desordre ens passa a molts!

Xexu: Benvingut! M'hi hauré de posar amb això de recollir tota l'escampadissa de papers... Però només de pensar-hi... :)

Angle: Doncs la veritat és que sí que ho és, de sonora... Em sap greu que l'apunt t'hagi abocat a produir un esparpall, jeje :)!

Pere: Sí que fa mandra, sí! Coincideixo amb tu que la paraula és bonica!

bajoqueta: Sí, espargir és un sinònim que potser és força més freqüent en moltes zones... :)

Mireia: Jajaj... jo també faig llistes quan descobreixo noves paraules, i les antigues són una meravella!! Si més no esparpallar sí que surt al DIEC :)

Puigmalet: Doncs en prenc bona nota. No recordava que era el cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba... Haurem de preparar alguna coseta...:)

Assumpta ha dit...

Nooooooooo!!! Ma-Poc!! No et decantis per BLOC!! Bloc ja vol dir massa coses :-)

No entenc això de voler "inflar" tant de significats una mateixa paraula: blocs de pisos, un bloc de pedra, els blocs o coalicions polítiques, blocs per escriure, els blocs que fan les cosidores de patchwork i cinquanta mil coses més... si diem BLOG sabem segur a què ens estem referint!! :-))

estrip ha dit...

magnifica paraula. Sobretot es adient quan veig aquells escriptoris virtuals amb ple de documents mal endreçats. Super esparpallats!
No em podríem fer un joc d'aquells d'embarbussaments?

L'escriptori està esparpallat, qui el desesparpallarà, el desesparpallador que .....

Ma-Poc ha dit...

Assumpta: Ai, doncs em sembla que sí, que sóc dels blocs... ;)

estrip: jaja, doncs és una bona idea fer-ne un joc d'aquests!

assumpta ha dit...

Aquests dies estan sorgint diferents recomenacions força interessants per dur-nos de companyia imprescindible.
Aquesta ho és. El que ja no sé éssi tindré prou temps per a llegir-los tots o acabaran fent cua fins a la tardor.
Gràcies, com sempre, per la bona combinació d'ingredients que sempre "es couen" per aquí.
;)

COMENTARI PER AL POST SUPERIOR, AL QUAL NO ES POT ACCEDIR.

Els del PiT ha dit...

No en tenia ni la més remota idea que la cosa anava de palles...
La paraula és curiosa i el final de l'apunt graciós.
;-)

Ma-Poc ha dit...

Sergi: doncs ja ho veus, va de palla... ;)