Un dels efectes de l'èxit de les novel·les de Stieg Larsson (deixo al lector l'opció de decidir si beneficiós o colateral, depèn dels seus gustos), és la pluja d'autors de novel·la negra de països nòrdics que ens ha arribat aquests últims mesos. Penso en autors com per exemple Camilla Lackberg o l'escriptor del llibre que ens ocupa, Arnaldur Indridason.
La dona de verd és una bona història de misteri que té un inici molt prometedor. Als afores de Reikjavik, uns nens troben les restes d'un cadàver enterrat fa molts anys. L'investigador encarregat del cas haurà de treure'n l'entrellat alhora que haurà de resoldre certs aspectes de la seva pròpia vida privada que semblen descontrolats.
A mi és un llibre que m'ha agradat molt perquè conté tots els elements d'una bona novel·la negra (que és un gènere pel qual tinc especial predilecció, sobretot a l'estiu) però els combina amb una història personal dels personatges ben sòlida. Llegint-lo segur que passareu una bona estona.
Si voleu més informació, van parlar fa poc del llibre al bloc L'illa dels llibres.
.jpg)
11 comentaris:
A mi m'agrada molt la novel·la negra!! :-))
Un crim, detectius, pistes, trames...
Però tampoc m'agrada que sigui massa bèstia. Vull dir que prefereixo que sembli un ambient "normal" i que les coses vagin passant a gent normal...
No cal que morin vint-i-set persones...Res d'assassins en sèrie amb traumes infantils embolicats en prostitució, drogues, xarxes de pederastia i tràfic d'armes.
Dit això... creus que m'agradria? :-))
Jo en vaig llegir una recomanació en un altre blog, però no recordo quin. Ja me'l vaig apuntar a la llista de futuribles, això de que s'esdevingui a Islàndia, país que em moro de ganes de visitar, m'atreu molt. Ai, i el gènere també m'agrada prou, tot i que darrerament no n'he llegit pas massa de llibres de l'estil.
A mi sempre em fa una mica de mandra la novel·la negra, quan m'hi poso també m'agraden, però no acabo de fer meu el fet que siguin adequades per desconnectar i per l'estiu i tot això... de moment el pilonet per les vacances ja el tinc a punt.
Fa bona cara, ja saps que a mi la negre també m'agrada. L'apunto
la novela negra en egenral no m'agrada. tot i que els tres millenniums m'han agradat molt, em sembla que es tot just per les parts que no son novela negra.
Ai ahir vaig tenir un llibre d'esta autora a les mans. I també me vaig fer la reflexió del Larsson. Ha obert la porta a d'altres autors, encara que jo ja llegia a Mankell (un escriptor també suec), de fa molt de temps. Però sempre s'ha de mirar en positiu i pensar que este bon home ha obert la porta a d'altres, sinó arriba a ser pel fenòmen este potser no els coneixeriem.
Me l'apunto a la llista dels 300.000 pendents jajaja.
Hola, tens un blog fantàstic. Sempre busque recomanacions de lectures i ací n'he trobat moltes. No m'agrada molt la novel.la negra i de fet crec que sóc de les poques persones que no m'he quedat molt satisfeta a Mil.leniun. He pres nota d'algunes recomanacions.
Moltes gràcies!
Assumpta: doncs ja en som dos!!! Pel que comentes, crec que sí que t'agradaria ja que no hi ha ni xarxes de pederastia ni tràfic d'armes ni assassins en sèrie... Això dels traumes infantils i les drogues el llibre ho toca de forma tangencial...
Jo crec que et podria agradar...
Xexu: jo també vull anar a Islàndia!!! :)
Carme: Doncs endavant amb el pilonet de les vacances! Jo també n'he preparat un!
Mireia: Espero que t'agradi, com a novel·la negra està més que bé.
kika: aquest llibre té algun punt en comú amb els de Millenium, però no masses...
bajoqueta: Probablement sense en Larsson algunes d'aquestes obres no ens haurien arribat mai... Per cert, jo també sóc fan d'en Mankell...
Joana: benvinguda i gràcies pel comentari! M'alegra saber que t'he donat idees per futures lectures...:)
Ostreeeees, m'havia perdut aquesta resposta!!
Doncs mira... em dones una alegria perquè així potser m'animo a llegir-lo!! :-))
Acabo de llegir la novel·la i la veritat és que m'ha semblat molt interessant, sobretot la combinació que fa del gènere més policíac amb la profunditat i la duresa de la història de la violència de gènere.
Acabo també de descobrir el teu blog, i em sembla molt interessant. Felicitats!
He vingut aquí perquè me sonava que l'havies llegit :)
Em va agradar, és molt bo de llegir, encara que li falta una mica de sang i fetge pel meu gust. Però li posaria bona nota perquè està molt bé la història que conta.
Publica un comentari a l'entrada