28 de setembre 2009

El senyor Pip

Hi ha llibres que si no te'ls regalessin mai no els arribaries a tenir a les mans. Hi ha tanta literatura pendent que algunes obres poden passar-te completament desapercebudes a les prestatgeries de qualsevol llibreria. A vegades, però, reps algun regal inesperat en forma de llibre i, després de llegir-lo, l'agraeixes profundament.

Això és el que m'ha passat amb El senyor Pip de Lloyd Jones (i traduït per Ernest Riera), una petita joia literària que em féu passar una bona estona de lectura. L'argument gira entorn de la Matilda, una nena negra que viu en una illa en la qual només hi queda un home blanc (el senyor Watts, un personatge estrambòtic i entranyable). Degut a les circumstàncies (hi esclata una guerra) el senyor Watts esdevé el professor dels nens de l'illa. Com que no n'ha exercit mai, no sap com posar-s'hi i comença a llegir-los Grans esperances, de Dickens. De mica en mica, i a mesura que avança la lectura, el protagonista de Grans esperances, en Pip, esdevé més real als ulls de la Matilda i es converteix en un autèntic amic imaginari. Hi ha una espècie d'encreuament entre realitat i ficció, doncs, que acabarà afectant l'evolució de molts personatges.

La novel·la és un homenatge a la literatura i a la interpretació del lector, que veurem que té força transcendència. També és un cant als clàssics, a Dickens en particular, i a la influència de les seves obres més enllà del moment en què foren escrites. El llibre està molt ben estructurat i, tot i que en un principi l'acció trancorre lentament, la lectura és fluïda, agraïda i plaent. Un gran encert i una gran recomanació.

10 comentaris:

kweilan ha dit...

Me l'apunto. Gràcies per la recomanació. Un apunt que et fa ganes de llegir-lo.

Assumpta ha dit...

Ostres!! Ho expliques d'una manera que... M'ho apunto, m'ho apunto!! ;-))

Joana ha dit...

La veritat és que sí, és una explicació covincent, pinta molt bé. No el coneixia, així que en prenc nota.
Moltes gràcies.

Mireia ha dit...

Fas venir ganes de llegir-lo. Quedat apuntat!

bajoqueta ha dit...

Jo també l'afegeixo a la meua llista dels 300 milions de llibres per llegir abans de morir :)

Mireia ha dit...

No el coneixia, l'apunto a la llista, una mica més curta que la de la bajoqueta, això sí.

Angle ha dit...

Tindré en compta la recomanació, sembla molt interessant, tot i que la meva llista també és llarga... i és que hi ha tant per llegir i tan poc temps.

Ma-Poc ha dit...

kweilan: De res! I gràcies pel comentari :)

assumpta: haha gràcies!!

Joana: és un molt bon llibre que et recomano!

Mireia:M'alegro que us entrin ganes de llegir el llibre després d'un apunt! :)

bajoqueta: 300 milions???!! Buf, em superes :)

mireia: Jo sóc com tu, la llista és un pèl més curta :)

Angle: Ja ho pots ben dir, hi ha tants llibres i tan poc temps!

Assumpta ha dit...

Ja vaig acabar Grans Esperances i em queden unes cent pàgines d'el senyor Pip :-)

Només de llegir la teva ressenya ja vaig pensar que m'agradaria, però el cert és que m'està encantant. Gràcies!! :-)

Assumpta ha dit...

He fet un post dedicat a Grans Esperances :-)