Ja fa temps que el cinema nord-americà té una especial cura amb els accents que els personatges usen quan parlen. Actors coneguts com Richard Gere o Julia Roberts, per exemple, a base d'hores d'entrenador personal, han estat capaços d'impostar un accent irlandès prou correcte. En el fons, té la seva lògica: si es gasten una fortuna en, posem per cas, els efectes especials, el vestuari d'època o la fotografia, és evident que també cal cuidar la qüestió lingüística. D'aquesta manera, hi ha pel·lícules en les quals la llengua i els accents poden acabar tenint un gran protagonisme, com vaig explicar fa un temps.
A casa nostra, però, encara no hem arribat a aquest estadi evolutiu (pel que fa a les sèries de televisió). Una crítica que vaig sentir repetir a bastament sobre dues de les grans produccions de TV3 (Serrallonga i Les veus del Pamano) fou aquesta absoluta manca d'estètica lingüística i adequació dels accents. Sembla que encara no cuidem prou la llengua.
I parlant d'accents, fa un parell de setmanes que començà la sisena (i última) temporada de la sèrie Lost (de la qual us en vaig fer una referència literària). Una de les moltes coses que m'agraden de Lost és la varietat d'accents que s'hi poden sentir: anglès, americà, australià, canadenc, escocès... De tots ells, el meu preferit és el del personatge Desmond Hume (interpretat per Henry Ian Cusick): un accent escocès molt agradable, amb aquelles os tan obertes en pronunciar la paraula brother. Cal remarcar, però, que en aquest cas s'optà per la solució més econòmica i senzilla, la de buscar un actor de pare escocès.
.jpg)
6 comentaris:
He trobat aquesta ressenya molt interessant. Estic d'acord am tu, com parlant de la varietat occidental,en què hauríem de cuidar molt més aquesta qüestió dels accents.
Què tindrà en Desmond que a tothom li agrada, per una cosa o l'altra? A mi la sèrie no em fa el pes, però vaig veure algunes temporades, i en Desmond era el meu personatge preferit. I això que com ho veia jo el tio tenia un accent espanyol força aconseguit. Vaja, que estava doblat. Però ja m'han parlat del seu accent en anglès, i el que m'han dit és que és incomprensible.
Ara per ara, ací a València sembla impossible escoltar accents que no siguen exclussivament de la província de València, ni tant sols dels parlar castellonecs o alacantins, per no dir ja principatins.
Em sembla molt interessant i molt bona cosa que s'ocupin fins i tot d'això els nord-americans.
Però això no hauria de fer més fàcil que les Majors, em sembla que en diuen, entenguessin que aquí tenim una llengua diferent a la castellana?
Pel que fa aquí, ja em conformaria que fessin servir bé els pronoms febles, les concordances, etc... :P
Un bon apunt, Ma-Poc, que dona per molt... ;-)
Doncs, sí, realment a Les veus del Pamano, es trobava a faltar l'accent del Pallars. S'hauri de cuidar més... també els pronoms febles és clar!
No vaig veure ni Serrallonga ni Les veus del Pamano... però sí que recordo haver llegit un munt de crítiques sobre la qüestió de l'accent en la segona...
Publica un comentari a l'entrada