08 de març 2009

Els catalans arreu

Segur que això que comentaré us ha passat a tots vosaltres. Per molt lluny que marxeu de viatge sempre heu acabat trobant algú que parla català. A mi m'ha passat: des de Washington a Buenos Aires, des de Sicília a Londres, a tot arreu on m'he escapat he sentit parlar en català. Estàs menjant tranquil·lament un bagel a Nova York i sents que algú comenta alguna cosa sobre el Barça, estàs fent cua al Vaticà i escoltes una conversa sobre València, estàs dalt de la Torre Eiffel i t'arriba a les orelles l'article salat...

Avui és el quart dia que sóc a Berlín i en els tres anteriors he sentit parlar en català: dins d'un museu, pel carrer i en un autobús. Els catalans, doncs, devem ser viatgers de mena i per això, anem on anem, ens acabem trobant. 

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I tant que sí! Semnpre i a tot arreu, sense excepció!

Els del PiT ha dit...

I què hi fots tu tan lluny?!?Els "gallegos" tenen la fama i nosaltres cardem...
(Acaba-ho tu mateix, si és que goses, hi hi hi...)
Avi Gres.
-Què dius nano?
Ah! Que en Sergi et felicita per la decisió de canviar la finestreta dels comentaris (està com un llum...)
:)

Ma-Poc ha dit...

Carme: jeje veig que a tu també et passa :)

Els del PiT: Mira, unes mini mini vacances :)
... la llana (final de la teva frase encetada).
Estava segur que us agradaria el canvi de la finestreta dels missatge (ja que vosaltres vau fer-me la proposta ;) )

Vicenç Bon ha dit...

Tens més raó que un sant! No és només això. Jo sóc de Sant Boi. M'he trobat gent de Sant Boi dins d'un temple egipci, fent cua per entrar al Kremlin de Moscou, dins d'una Universitat a Hongria, en una plaça al Marroc...

Ma-Poc ha dit...

Hola Vicenç Bon i benvingut per aquí: Sí, al final ens anem trobant pels lloc més inesperats. Això dels de Sant Boi encara és més curiós :)!