16 de març 2009

La venjança del bandoler

La venjança del bandoler, de Martí Gironell, narra la història d’en Boquica, un traginer de Besalú que les circumstàncies el porten a esdevenir un dels bandolers més temuts de l’època, primer aliat dels patriotes contra la invasió napoleònica; més tard el seu grup esdevé un escamot de miquelets, col·laboradors dels francesos.

Llegint aquest llibre m’ha passat el contrari del que em va passar llegint Retorn amarg. En aquest cas, ens trobem davant d’una història que enganxa i que té un ritme narratiu alt. En canvi, però, l’estructura i el lèxic no són tan rics ni tan punyents com ho és la història i, en alguns paràgrafs, he tingut la sensació que no estaven del tot ben teixits.

L’any passat vaig llegir El pont dels jueus (del mateix autor) i ja vaig tenir aquesta mateixa sensació. Cal dir que s’observa una millora important en la tècnica literària de Martí Gironell si comparem La llegenda del bandoler amb el seu primer llibre, però per mi encara hi ha alguna cosa que trontolla. En resum, el llibre no emociona ni és profund però si el llegiu passareu una molt bona estona i aprendreu moltes coses (les descripcions de la vida de l’època són molt acurades i informatives). 

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Ai! Jo no vaig suportar El Pont dels jueus, la vaig trobar una novel·la fluixa i inconnexa. Amb l'excusa d'una "soit disant" novel·la ajunta un munt d'històries i llegendes que no tenen manera d'enganxar-se. La veritat no tinc moltes ganes d'afrontar-me a aquesta segona novel·la del Martí Gironell. No entenc el seu èxit llevat pel fet de ser algú mediàtic.
Em temo que tinc altres lectures pendents... tan sols si veig un allau d'elogis (cosa que tu no fas, tampoc) em decidiré a llegir-lo, però de moment, no.

Lluís Bosch ha dit...

Malhauradament, he de dir el mateix que el comentari anterior: "El pont dels Jueus" coixexa de les dues cames, és pobre i evidencia moltíssimes mancances. Potser no ho hauria de dir, perquè a les poques planes el vaig haver de deixar: el meu Pepito Grillo em deia que tinc altres moltes lectures pendents abans de morir.
No me la jugaré més pel Gironell: posar la cara a TV3 no compensa la misèria que mostra quan escriu. Un producte més de la curiosa política editorial que sofrim.
Deixem-ho estar: a veure si la crisi ens retorna al seny i ens recorda que per a escriure cal una mica més (o força més, en aquest cas): hi ha gent qui té talent i s'hi esforça. Hi ha ui no en té ni en tindrà, ni s'hi esforça. Encara que surti a la tele.

Els del PiT ha dit...

Anava a dir que coincideixo plenament amb l'Eulàlia Mesalles, però veig el nou comentari de Lluís Bosch amb qui coincideixo també en el fet que li vaig donar 50 pàgines de marge al "El Pont..." abans d'aparcar-lo definitivament. No dubto que pugui aportar informació, però també haig de llegir altres coses que em criden més l'atenció.
Sergi.

Ma-Poc ha dit...

Eulàlia: No, no. Jo tampoc elogio el llibre. Sobre 'El pont dels jueus', tens raó quan dius que és fluixa. Jo vaig vaig pensar que potser aquesta segona novel·la era diferent perquè n'havia llegit alguna cosa positiva. En certa manera, jo hi aprecio una evolució, però insuficient, continua amb algunes de les mancances de 'El pont...'

Lluís: Sí, probablement l'èxit d'aquest autor és que és una cara coneguda...

Sergi: I tant, llegir és escollir :).

Mireia ha dit...

Coincideixo amb els tres comentaris anteriors però igual que la Eulàlia el vaig acabar. Vaig trobar-lo molt fluix , que eren un munt d'històries sense continuïtat. Algunes passatges amb poc pes a l'estructura general es feien eterns i altres que tenien una importància cap dalt se'ls "ventilava" en quatre frases.
Em sembla que no em decidiré pas a llegir aquest segon.

Ma-Poc ha dit...

Mireia: Benvinguda per aquí! Sí, és una sensació bastant general.