14 d’abril 2009

Gens de faramalla

Ahir al vespre (matant les últimes hores de vida de la Setmana Santa) et posares a llegir Auques i ventalls, de Josep Carner. Vas pensar que una mica de poesia sempre és bona quan s'acaben les festes i, és clar, qui millor que el Príncep dels Poetes per amenitzar la teva vetllada particular (o, en paraules de Maurici Serrahima, un dels dotze mestres). De Carner ja n'havies llegit un bon munt d'obres, però t'agrada rellegir-les. Ningú com ell per combinar temes de gran transcendència amb pures banalitats, tot farcit amb una fina ironia que s'albira a cada vers. Però, sobretot, et rendeixes al llenguatge ric i culte que emprava.

Així que ahir, mentre saltaves aleatòriament d'un poema a un altre, no et podies allunyar de la teva llibreta: letícies, nequícies, pítimes, faramalla... Apuntares aquestes paraules (totes elles trobades al mateix poema!, quina petita letícia). Algunes ja sabies què volien dir, d'altres te n'havies oblidat, i encara algunes foren noves per tu. Pensares que sempre va bé tenir-les a punt, per repassar-les, per introduir-les al teu cabal lèxic. Deien que Carner parlava amb la mateixa riquesa lèxica amb la qual escrivia. Tampoc cal que t'hi assemblis però saps que, de la mateixa manera que llegir és una bona forma de conèixer nous mots, usar-los és la manera pertinent de fer-te'ls teus. Com a mínim, segur que això no et nourà pas.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

;) Que maco! tens raó, gens de faramalla!

Assumpta ha dit...

Tu mateix expliques això d'una manera tan bonica i senzilla a un temps que, llegint-te, venen ganes de fer el mateix :-))

bajoqueta ha dit...

No m'agraden els e-books, però en el cas del diccionari n'haurien de fer un per poder anar buscant les paraules que no coneixem. Cada dia se n'apren alguna. Llàstima que en coneixem tant poques :)

kweilan ha dit...

M'agrada incorporar paraules noves i anar enriquint el lèxic.

Ma-Poc ha dit...

Carme: Moltes gràcies ;)!

Assumpta: Moltes gràcies també, de debó. ;)

bajqoueta: Crec que hi ha alguns e-books que porten diccionari incorporat, però res com un bon llibre i un bon diccionari en paper ;)

kweilan: jo crec que és imprescindible incorporar noves paraules i anar enriquint el lèxic particular! ;)

Els del PiT ha dit...

Des del post anterior que he percebut un lleuger canvi en la teva manera d'escriure (a banda de la gràcia que m'ha fet llegir les paraules "fina ironia" quan acabo d'escriure-les fa pocs instants).

A mida que anem aprenent anem usant, tot és llençar-se i perdre la por d'usar un llenguatge poc col·loquial. Però el que fem és escriure, no parlar, per això penso que és bo. La por de dir paraules i frases en les classes d'anglès, per exemple, ha fet molt de mal en els estudiants. Por de fer el ridícul, por de saber que se'n riuran de mi a classe...
Bajanades!
Sergi

Ma-Poc ha dit...

Sergi: Completament d'acord amb tu. I potser sí que hi ha hagut algun canvi en els darrers apunts... la veritat és que ja fa un cert temps que vaig crear el bloc i la pràctica et permet anar polint detalls. Moltes gràcies per aquest comentari!!!