Aquí teniu la meva proposta:
A través de la finestra, la petita Vera intueix el pas de l’any gràcies als rastres que cada nova estació deixa als arbres del parc. Des d’aquesta tarima improvisada, observa les flors incipients als extrems d’algunes branques (que són un reclam apetitós per als insectes); escolta el refilar afinat d’alguns ocells còmodament instal·lats als seus nius i es meravella de la frondositat que les fulles concedeixen als arbres. Aquest dia en particular, però, atura la vista en un petit plataner que li sembla no haver vist mai i que mostra un aspecte diametralment oposat a la resta. No té ni flors ni una sola fulla, ni tampoc hi descansa cap ocell. La petita Vera pensa que deu ser un arbre ignorat de forma clamorosa per la primavera i marginat a viure una solitud perenne. En definitiva, un arbre trist. Pobre arbre! (la seva manca de coneixements en botànica impedeix que sigui més precisa), és important no sentir-se sol. Així que, tota decidida, baixa fins al parc i s’enfila al plataner. Un cop asseguda entre les branques nues treu un llibre de la seva motxilla. Comença la lectura amb l’esperança que les seves paraules siguin unes companyes adients.
16 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació de nou
Molt bonic i molt tendre!
Què bé escrius!! :-))
Sóc molt "nova" al teu blog i tot el que vaig trobant m'agrada!! Però és que aquest relat és un conte preciós, molt tendre, com diu la Carme :-))
Mooolt dolç!!
Per què no t'animes a escriure relats breus? Petons
Qué bonic! Un text ple de sensibilitat i tendresa...Preciós.
Jesús: de res. Com sempre, un plaer participar al joc ;)
Carme: Moltes gràcies! Celebro que t'hagi agradat ;)!
Assumpte: Mooltes gràcies per les paraules! Com dius, fa "poc" que vens per aquí però de forma molt fidel ;)!
Mireia: La veritat és que de moment només estic penjant relats fets a partir de jocs literaris i coses similars. Potser amb comentaris com aquest m'animo a penjar algun conte breu :). Petons!
kweilan: Gràcies ;)!
Jo sempre sóc fidel :-))
No t'animes a participar a "Relats conjunts"? :-)
Bravo Ma-Poc!
Em sap greu repetir la paraula tendresa, però la trobo encertada, noi. (Juro que no és mandra de buscar al diccionari de sinònims...)
;-)
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)
Hola! Per aquí em passo... em sembla que no és la primera vegada, però em sembla que si que es la primera vegada que m'animo a escriure't! Tu també has passat pel meu blog, ja he vist el teu comentari jeje i per això sóc aquí!
Per agraïr-te el teu comentari i, de pas, dir-te que em sembla molt bé que participis en els jocs literaris que proposa Jesús Tibau! Espero que obtinguis molts punts (tinc entès que va per punts,oi?)
Un petó, t'aniré seguint!
A veure si la lectura d'uns fulls pot fer sortir unes fulles a aquest arbre.
Un relat molt tendre
Assumpta: hehe :).
Això dels relats conjunts també té bona pinta. Però a veure si se'm passa pel cap alguna idea per la imatge d'aquest cop...
Els del PiT: Moltes gràcies! No et preocupis, la paraula tendresa ja m'agrada...:)
-assumpta-: Ostres, un parell de dies que no entro per aquí i em trobo un regalet? ara corro a veure què és!
Patricia Montañés: benvinguda per aquí! Sí, fa uns dies vaig començar a passar pel teu bloc i fa poc hi vaig deixar un comentari ;). Ens anem seguint!
Mireia: Molt ben trobat :)! Gràcies!
dons mira...a mi tambe m'agradat
que vols fer.hi?
una abaçada
Sargantana: Doncs moltes gràcies també ;)!!
Una abraçada
Avui si que vinc amb més calma.
M'ha agradat molt, tot el relat despren tendresa!!!
Bonicccc!
;)
-assumpta-:Gràcies! La veritat és que l'adjectiu tendre ha estat el més utilitzat en aquestscomentaris ;)
Publica un comentari a l'entrada