03 de febrer 2009

La semàntica i la política

Mentre ordenava fitxers de carpetes antigues (i de prehistòriques) de l'ordinador m'he trobat amb l'enunciat d'un exercici de semàntica que em van posar a la facultat. Es tractava d'establir les propietats i relacions de sentit de diferents paraules. Per exemple: néixer i morir són antònims i pel que fa a les propietats són paraules polisèmiques (podem dir que el sol neix per l'est i mor per l'oest i no estem parlant de cap crim astral).

Doncs bé, un grup de mots que figurava a l'exercici era el següent:
CIU - PSC - ERC - PP - IC

M'hagués fet gràcia haver estat el professor i haver corregit aquest exercici. Probablement hi va haver alumnes que van dir que alguns d'aquests termes eren sinònims. D'altres, és de suposar que van fer èmfasi en l'antonímia. Suposo que es podrien trobar tantes combinacions com tendències polítiques donessin la seva opinió.

(Per il·lustrar el post he posat una imatge similar a les que, a vegades, apareixen al blog tens un racó dalt del món.)

4 comentaris:

Sergi M. Rovira ha dit...

Ho sento, però encara estem buscant el nom de l'escriptor del joc d'en Tibau, som lents... Què hi farem, noi!
;-)

pere ha dit...

Jo diria que sovint són termes polisèmics, amb la diferència respecte les entrades establertes als diccionaris -que solen gaudir de llarga vida amb poques modificacions- que és tracta de polisèmia equívoca: quan un pensa que ha captat perfectament les diverses accepcions, resulta que allò que era aparentment inequívoc és converteix en una nova definició.

Jesús M. Tibau ha dit...

realment no hi ha tantes diferències

Carme ha dit...

Crec que tots dos tenen prpu raó, són molt polisèmics, ja que poden canvia r molt i també gairebé sinònims... però si jo haguñes hagut de der aquest exercici me n'hagués vist un bull!