26 de febrer 2009

Lapsus a cal metge

Qui més qui menys sap què són els lapsus linguae o errors de la parla. Bàsicament perquè, en un moment o un altre, tothom n'ha tingut algun: avui he d'escriure un prost o he comprat un pot de supermercat en un tomàquet en serien un parell d'exemples improvisats. I de la mateixa manera, apareixen en gairebé qualsevol àmbit (des de la cafeteria a la borsa de Nova York, des del món de l'esport al de la política).

Tot això ve a tomb perquè fa relativament poc que m'han explicat un parell d'errors de la parla força freqüents en l'àmbit mèdic que tenen certa gràcia. Alguns pacients pregunten pel Máximofacial que, sense dubte, deu ser un cirurgià d'allò més important. Però n'hi ha un altre que el trobo especialment brillant. Sembla com creat expressament, força enginyós. Una mica de l'estil de les desdefinicions que en Jesús Tibau en regala cada setmana al seu bloc o de la claudina que va aparèixer fa un parell de mesos al PiT. Sembla ser que hi ha pacients que necessiten urgentment una dosi de Dolotil, un gran remei contra el dolor, segur!

La imatge del post ha sortit d'aquí.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi em fan molta gràcia aquests errors, i sovint en cometo quan escric de pressa. De vegades, fins i tot, és el subconscient que ens traeix

Jesús M. Tibau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ma-Poc ha dit...

Jesús: Ja em suposava que aquest tipus de coses et feien gràcia; només cal veure alguna de les teves desdefinicions (que tenen alguna cosa de lapsus meditat :) ). I tens tota la raó amb això que el subconscient sovint ens juga males passades...

Antoni Casals i Pascual ha dit...

En podríem fer un llibre, però a mi, quan es parla d'aquestes coses sempre em ve al cap un senyor que em va dir que es prenia un "Colocatin" (Gelocatil). Segur que li anava la mar de bé.
Per cert, parlant de lapsus:
"Tot això bé a tomb perquè" (hehehe)

Ma-Poc ha dit...

Antoni: Fa gràcia això del Colocatil. Veig que amb tants fàrmacs estranys podem fer un nou tractat farmacològic, jeje.

Per cert, prometo que això de venir a tomb no m'ho he fet venir bé! Ha estat un lapsus en un apunt sobre lapsus (en què devia pensar jo en aquell moment? ;)! Tanmateix fa força mal a la vista així que ho modificaré, jeje

Anònim ha dit...

De fet conec persones que es col·loquen amb el Gelo-Colocatil, així que no està tan lluny de la realitat. Però el que diuen els malalts sobre els seus dolors mereixeria no un post sinó un llibre sencer. Barcelona

Sergi M. Rovira ha dit...

Veig que faig força tard a comentar aquest "pots"...
Intriga veure la teva resposta al comentari (?) d'en Jesús... forma part d'alguna promo? ;-)

També m'he perdut amb això del "tomb" ;-)

No en recordo el títol ni l'autor d'un llibre d'aquests escrit per un metge i sé d'un també d'unes infermeres. Llibres que fan referència a aquests lapsus mèdics.

Hi ha gent que té "escalèxtrics" dins la boca, per designar el què es coneix com a "esquelètics". Personalment el lapsus que més recordo és el d'un dia a les 8:20 del matí:
-Neeens! Abrigueu-vos bé que avui farà fred... Ja us heu posat els bufants i les guandes?!?
:-)

Ma-Poc ha dit...

Anònim/Barcelona: mira que hi ha gent que li agrada cada cosa... :)

Sergi: de moment no tenim cap promo especial, però tot és posar-s'hi :). A vegades quan es va a fer un tomb hom corre el risc de perdre's. De totes maneres, la qüestió del tomb venia perquè en el post jo havia tingut un lapsus i en lloc de 've a tomb' havia escrit 'bé a tomb' ;).

Boníssim el teu lapsus i boniques les guandes ;)