La premsa de la sang

Ja fa dies vaig iniciar una espècie de secció del bloc que volia reunir neologismes encara no acceptats que anés trobant arreu. Doncs bé, en aquest article d'Isabel-Clara Simó hi apareix un nou terme que em va fer bastant el pes: la premsa de la sang. Tot i que l'article no va d'això, aquesta paraula vol substituir la de premsa del cor ("la sang bombeja el cor, no?" cito literal), terme molt més càndid i allunyat del que, a vegades, acostuma a ser aquest tipus de premsa.

No cal ser un fan del concepte per veure que la premsa del cor (de la sang!) està degenerant a un sang i fetge on, més que els afers del cor, allò que es mostra és tot tipus de desgràcies, traïcions, enganys o banyes alienes. És cert que aquestes revistes (o programes de televisió) també mostren actes festius i alegres de gent semifamosa (o famosos professionals, una espècie prou curiosa). Però en general, sembla que ha de vendre més allò del sr. X se n'ha anat al llit amb la sra. Y, tenint en compte que el sr. X i la sra. R portaven tres anys junts i que la sra. Y fa dos mesos era el sr. D... No és que sempre hi hagi aquest tipus de carnisseria emocional (tot i que sobretot alguns programes de televisió viuen d'exposar públicament tota la sang que fan dels seus convidats), però ja que a vegades hi és, crec que el nou terme pot tenir una vida més o menys exitosa.

(Navegant per internet he trobat la imatge del post, concretament en aquest lloc web).