28 de febrer 2009

L'estepa infinita

Aquesta setmana que sembla que el fred va de baixa he acabat llegint L'estepa infinita d'Esther Hautzig (traducció d'Anna Llisterri). El llibre narra les experiències autobiogràfiques d'una nena jueva de Vílnius, l'Esther, que juntament amb la seva família és deportada a Sibèria per les autoritats russes amb el pretext de ser individus no afectes al règim soviètic. Allà la família viurà la pobresa, la fam, el fred infernal i l'enyorança de primera mà.

El llibre està narrat des de l'òptica de la nena i està ple de tendresa. Les escenes s'expliquen amb naturalitat però això no els resta cap força. Llegint el llibre acabes patint per la família protagonista que lluita per viure enmig del no res. Els capítols són curts i centrats en aspectes concrets i, sovint, la història s'escola de pressa, però la sensació general del llibre és molt bona. Una lectura recomanable, emotiva i a voltes angoixant.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Gràcies per la recomanació. No conec aquest llibre ni l'autora. Sempre va bé coneixer autors que no has llegit mai.

Ma-Poc ha dit...

Carme: De res. Aquest és l'únic llibre que he llegit (de moment) d'aquesta autora però és força interessant. Jo he aprofitat bastant les recomanacions d'altres blocaires així que si a algú li van bé les meves perfecte :)