14 de juliol 2009

Menut

Com ja comentàrem fa un parell de mesos, hi ha alguns restaurants que amaneixen els seus locals amb un petit rajolí d'originalitat. La setmana passada sopàrem en un d'aquests llocs, el Semproniana (tendra llaminera amarada de whisky, potent curri de llenties amb bacallà, gustós corball amb puré d'albergínia) de la cuinera Ada Parellada. No cal dir que el restaurant ens oferí alguna raresa digna de menció. Un cop passat el llindar de la porta, el comensal es troba en una sala d'espera amb algun llibre antic per si el vol consultar, però de seguida podrà seure i demanar el menjar. Juntament amb la carta, ens entregaren un petit paper (escrit amb una mida de lletra Arial 5, com a molt) i una lupa (per tal de poder llegir què hi deia!). La idea es basa en una interpretació literal dels mots, que no per senzilla deixa de ser encertada: Aquí tenen un gran menú de petit format. A més, quan ens dugueren el compte vam poder esbrinar el nom del menú, format també per un d'aquells jocs de paraules difícils de traduir: Menut. Un parell de curiositats que, acompanyades d'un bon àpat, ens feren sentir simpatia pel local. Llàstima que el compte, a pesar del Menut, no fos en català...

10 comentaris:

assumpta ha dit...

Un local molt intimista, prop del pis de casa ma mare. Si que és cert que té quelcom que el fa diferent.
Anys enrera hi havia allí mateix l'editorial MiquelRius. Encara ara s'hi pot veure aquest pas de la història entre les seves parets.
;)

Assumpta ha dit...

Què bé vius, Ma-Poc!! :-))

Sergi ha dit...

I no sé per què em sembla que el preu devia ser de tot menys 'menut'. Però bé, quan es gaudeix mai sap greu gastar diners.

Mireia ha dit...

sempre trobes petites rareses. ;)

miquel ha dit...

Això, Ma, el preu no fou menut?

Mireia ha dit...

Si vas menjar bé el preu no és el més important, oi?

Assumpta ha dit...

Recoi, Mireia!! Per mi sí que és important el preu... Del preu depèn, per dir-ho clarament, que hi pugui anar o no.

Ma-Poc ha dit...

-assumpta-: Ja veig que coneixies el local, assumpta! No sabia que allà hi havia una editorial... :)

Assumpta: No ens podem queixar... ;)

Xexu: El preu no era menut, tens raó, però tampoc era excessiu. I la vetllada va ser molt bona ;)!

Mireia: Més aviat elles em troben a mi ;)!

pere: haha! No fou menut, no, però sí ajustat!

Mireia: tens raó!

Assumpta: Tampoc era tan car, val a dir... ;)

Els del PiT ha dit...

Quina gràcia el "Menut"! Hi hi...
Aquesta mossa deu ser la menuda dels de la Fonda Europa de Granollers, oi nano
?
Amb aquest cognom...
Molt bé Ma-Poc, així m'agrada! Que estimulis l'economia del país!

Calen més valents com tu, eh?

Ma-Poc ha dit...

Sergi i avi: de tant en tant cal fer córrer els cèntims, segons diuen els economistes... :)!