Menut

Com ja comentàrem fa un parell de mesos, hi ha alguns restaurants que amaneixen els seus locals amb un petit rajolí d'originalitat. La setmana passada sopàrem en un d'aquests llocs, el Semproniana (tendra llaminera amarada de whisky, potent curri de llenties amb bacallà, gustós corball amb puré d'albergínia) de la cuinera Ada Parellada. No cal dir que el restaurant ens oferí alguna raresa digna de menció. Un cop passat el llindar de la porta, el comensal es troba en una sala d'espera amb algun llibre antic per si el vol consultar, però de seguida podrà seure i demanar el menjar. Juntament amb la carta, ens entregaren un petit paper (escrit amb una mida de lletra Arial 5, com a molt) i una lupa (per tal de poder llegir què hi deia!). La idea es basa en una interpretació literal dels mots, que no per senzilla deixa de ser encertada: Aquí tenen un gran menú de petit format. A més, quan ens dugueren el compte vam poder esbrinar el nom del menú, format també per un d'aquells jocs de paraules difícils de traduir: Menut. Un parell de curiositats que, acompanyades d'un bon àpat, ens feren sentir simpatia pel local. Llàstima que el compte, a pesar del Menut, no fos en català...