Colpir d'emoció l'estàtua (95è joc literari)

En Jesús Tibau ens proposa al seu blog un nou joc literari de tipus creatiu. Es tracta d'escriure un text breu inspirat en la següent imatge:

Aquí teniu el text:

Fa una setmana que el violinista va començar a tocar al parc de forma instintiva. Des de llavors, ataca les cordes del violí amb fermesa i dedicació. És tan bo que cada dia es forma una rotllana de gent al seu voltant. Gent que s’atura per escoltar-lo, gent que l'admira, gent a qui aquelles melodies desperten sentiments difícils d’explicar. Però el violinista, lluny de conformar-se amb aquest èxit incipient, continua tocant com si li anés la vida, com si encara existís algú a qui no hagués convençut amb la seva música. Als seus improvisats espectadors els costa d’entendre que no s’aturi ni un moment per rebre les felicitacions, els aplaudiments i els visques que reprimeixen per no ofegar l’art que surt del violí. Voldrien cridar ben fort que és un músic increïble, però no ho poden fer sense ferir-li la concentració. Allò que no saben és que per darrera dels seus caps, més enllà de la rotllana que formen, sobresurt una figura femenina, esvelta, bronzejada i decapitada, incapaç d’emocionar-se amb aquella música. I aquest és, precisament, l’objectiu del violinista.