31 de gener 2009

Tòquio Blues

Fa uns dies vaig fer un petit comentari molt positiu sobre el llibre Tòquio Blues de Haruki Murakami. Ara, un cop acabat el llibre, m'agradaria completar aquella opinió. 

El llibre explica els anys de joventut (d'universitat, per ser més exactes) d'en Toru, un jove introvertit que comença a residir en una residència d'estudiants de Tòquio. Hi ha un fet traumàtic que l'ha marcat profundament (a ell i a la Naoko, un amor idealitzat) i que sobrevola tota la història i la relació d'aquests dos personatges. Enmig de tot hi ha la Midori, una jove vital que capgirarà bona part de la vida d'en Toru.

El millor del llibre, al meu entendre, és la capacitat de l'autor (i del traductor!, que és l'Albert Nolla en la versió catalana) per narrar d'una forma tan poètica la vida dels personatges (dels principals i de tota una sèrie de secundaris de luxe). Aquests, a més,  estan molt ben definits, no són gens plans, tenen molts matisos. Gràcies a tot això (i a una història molt convincent) el llibre t'atrapa. És un plaer llegir el llibre i és una lectura molt reconfortant, a pesar que té moments emocionalment difícils . El recomano sincerament.

(La imatge d'aquest post s'ha obtingut del web de l'editorial, on també podeu llegir el text de la contraportada)

6 comentaris:

Sergi M. Rovira ha dit...

De secundaris el que em va agradar més fou el soldat de... bé, no recordo si era d'assalt, aquell que saltava a l'habitació.
Bona recomanació, company.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ET LINKO EL MEU BLOG I ENSMANTENIM EN CONTACTE
TENS UN BLOG MOLT BÓ FELICITATS
UNA ABRAÇADA DES DE rEUS

Ma-Poc ha dit...

Sergi: sí, el soldat d'assalt era un personatge força divertit i entranyable. a mi també em va agradar...

Té la mà Maria: Gràcies per l'enllaç, la felicitació i benvinguda!! ens anirem llegint ;)

Carme ha dit...

A mi també em va agradar, el vaig llegir a l'estiu. Ara tinbc al piló de llibres per llegir un alktre de Murakami: Kafka a la platja. Ja us explicaré.

Ma-Poc ha dit...

Carme: jo també el tinc pendent!

bajoqueta ha dit...

Un llibre molt especial.