El primer llibre que vaig llegir de Francesc Puigpelat va ser Els llops i el recordo com una lectura apassionant i intrigant. Després, vaig llegir La màquina de les ànimes i, tot i que la temàtica era molt diferent, em va servir per confirmar que l'autor era un narrador excel·lent.
La segona mort de Jesús de Natzaret té un plantejament brillant: Antoni Alexandre David, un banquer d'Antioquia, rep l'encàrrec d'investigar la mort de Jesús de Natzaret. El motiu: el banc d'Antioquia li havia fet un prèstec de 30 milions de monedes d'or que Jesús mai no va tornar. Però contra el que pot semblar, no es tracta d'una novel·la de misteri sinó més aviat d'un llibre iniciàtic. No em refereixo a un llibre iniciàtic pel lector, sinó iniciàtic pel protagonista del llibre. Aquest està construït com una revisió del propi Antoni a uns escrits d'investigació que va escriure fa temps. Això permet a l'autor combinar la ingenuïtat inicial del protagonista amb comentaris més matisats i madurs.
Una curiositat del llibre és que al final de la narració hi ha una espècie de bibliografia comentada per justificar algunes de les teories que s'exposen al llibre. Aquest fet sorprèn més que res perquè en les novel·les de ficció els autors no acostumen a incloure aquest tipus d'apèndix.
En resum, el llibre es llegeix fàcilment (hi ajuda la tècnica narrativa de l'autor) i fa passar una bona estona.
.jpg)
7 comentaris:
Amb lo de iniciàtic pel protagonista vols dir que acaba assolint la il·luminació? Pel que tinc entès tota activitat iniciàtica implica la il·luminació com a fita final. O bé aquí hi dones un altre matís?
Hola Strany i benvingut al blog. Pel que fa a això d'iniciàtic, vull dir que a través dels seus escrits i del que va vivint, el protagonistadescobreix certs aspectes de la seva vida i d'un tipus de cultura que desconeixia. En cert sentit, sí que acaba assolint l'il·luminació..
Vaig veure un d'aquests programes de llibres que fan al 33 a hores perdudes i parlaven d'aquest llibre. Ja em va semblar interessant. Penso que si s'escriu ficció no s'ha de donar més dades que les necessàries, però si es basa en la realitat, cal.
Bon post!
Sergi: de fet el llibre és de ficció, però com que inclou també personatges històrics, però vistos des d'un punt de vista força peculiar, suposo que per això es deu haver inclòs aquesta bibliografia comentada!
Res a dir, si és així.
;-)
Jo he llegit el llibre, i he tingut a més l'oportunitat de conversar amb l'autor.
Comparteixo amb tu l'opinió sobre Els llops, em va semblar una bona novel·la.
En aquesta ocasió, tot i que el plantejament és original i l'exposa correctament... a mí hi ha moments que em recorda aquell que enviava missatges a Raticulin..Carlos Jesús, es deia?
Doncs això, una mica pillat pels pèls.
Distret, això sí.
Elquemaietvaigdir: Hola i benvinguda per aqueste terres emblocades! Potser sí que hi ha algun tros agafat pels pèls!
Publica un comentari a l'entrada