A vegades la memòria té aquestes coses. Fa uns dies, mentre resolia l'anagrama d'un dels jocs literaris del mes de febrer de tens un racó dalt del món em va venir al cap un apunt del bloc La iaia té caspa en què proposava als blocaires de fer un anagrama amb les lletres del nom del seu bloc. En aquell moment jo no tenia bloc i, per tant, no vaig fer res. Però l'apunt va quedar en algun raconet de la memòria i ha acabat aflorant.
Així que m'he posat a construir anagrames. La veritat és que he tingut una sort desigual. Molts dels anagrames no eren més que una suma de mots sense sentit. Però n'he aprofitat dos.
- Blat és com most (i ja em direu què tenen a veure els cereals i el raïm).
- També sóc molts.
Aquest darrer anagrama m'agrada especialment. No descriu cap tipus de trastorn de la personalitat múltiple, sinó que dóna a entendre què poden ser els blocs. Un bloc pot ser molta gent, no només el seu autor sinó també els seus seguidors, les persones que deixen algun comentari i també el lector passavolant i anònim.
.jpg)
