Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neologismes d'avui. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neologismes d'avui. Mostrar tots els missatges

24 de març 2010

Japó!

La cuina japonesa fa temps que està de moda. Així, hi ha tota una sèrie de bons restaurants a la ciutat de Barcelona, i també una bona colla d'imitadors més o menys maldestres. Però aquesta proliferació japonesa no només ha estat culinària, sinó també lèxica. Fa uns anys, ens sonava vagament la paraula sushi, però actualment ja està plenament incorporada al diccionari i li han crescut germanes: sashimi, nigiris, makis, toro, unagi, etc. La llengua adopta noves paraules a mesura que evoluciona, en un procés del tot natural.

L'apunt d'avui, a més de fer-vos salivera, em serveix per comentar que potser en els propers dies no seré molt per la catosfera ja que avui marxo de viatge... al Japó!

La imatge de l'apunt d'avui és d'aquí.

28 de febrer 2010

Neologismes de Madrid

Aquest és el segon hivern en el qual la premsa esportiva de Madrid ens obsequia amb paraules de nova creació. L'any passat es van inventar un mot ben barroer com cagómetro, que es definia com un aparell que mesurava la suposada por que tenia el Barça de la "remuntada" del Madrid. El neologisme tingué una vida curta i morí durant el mes de maig, concretament el dia del 2-6.

Enguany, la fal·lera lèxica ha tornat i s'han tret de la màniga el nou mot villarato que vindria a ser una forma poc original de dir que els àrbitres ajuden el Barça. D'aquesta paraula se n'ha parlat a bastament, però jo diria que el seu recorregut encara serà més curt i que no caldrà esperar al partit del Bernabeu per deixar clara la seva poca vigència (només cal pensar en el partit d'anit).

I jo em demano, no podrien fer la feina de periodista sense tantes bestieses pseudofilològiques?

14 de setembre 2009

Ben asidratat

Després d'unes bones vacances, res millor que encetar una tornada a l'escola amb un apunt al bloc. Han estat tres setmanes d'inactivitat blocaire degut a la falta de connexió, així que els propers dies intentaré llegir aquells apunts dels vostres blocs que m'he anat perdent. D'altra banda, seguiré amb les Paraules, les Tirades de Boggle i la col·lecció de noms, però durant els últims dies de setembre també us oferiré pessics de les meves vacances i alguns comentaris de les lectures realitzades (menys de les previstes, com sempre).

D'entrada, us voldria parlar d'un neologisme d'avui que si heu anat a Astúries segur que heu sentit més d'un cop. Era un dia calurós i acabàvem de finalitzar un descens en canoa pel riu Sella. Mentre esperàvem el vehicle que ens havia de tornar al punt d'origen, un dels treballadors d'una de les empreses que gestionen aquesta activitat ens convidà a un got de sidra. Ens digué que després de l'exigència de la travessia (és un dir) calia sidratar-se. Aquesta contracció (a mig camí del lapsus intencionat) entre el substantiu sidra i el verb hidratar la sentírem després en alguns altres indrets d'Astúries. Fins i tot, existeix una marca de samarretes (Les Camisetes) que també juga amb el mot sidra i té una línia de samarretes amb el logotip Asidras.

En definitiva, els primers dies de vacances a Astúries ens serviren per asidratar-nos, entre d'altres coses. Aquí us deixo un parell més de fotografies (de la Ruta del Cares i de les canoes):


14 d’agost 2009

Jo no ravalejo


Fa un temps, algú amb poca feina decidí crear el verb ravalejar. Era un mot que s'emmirallava en el normatiu ramblejar (que vol dir passejar per la rambla) i que, per extensió, venia a significar "passejar pel Raval" (barceloní, s'entén). La paraula tingué la seva època daurada i s'usà a tort i a dret, sobretot quan qui l'emprava volia semblar modern o, fent servir un lèxic més ajustat al seu tarannà, cool. Aquest ús indiscriminat no evità que, com a bon mot català, es conjugués amb una bona dosi de faltes d'ortografia. Jo ho he vist escrit, per exemple, així: ravalejes en comptes de ravaleges.

Però hi ha un parell de preguntes que em volten pel cap en relació amb aquest verb. La primera: si passejo per la Rambla del Raval, què estic fent, ramblejar, ravalejar o totes dues coses? I la segona, que ja va apuntar l'Empar Moliner en una entrevista recent: posats a fer, podríem crear altres verbs del no-res i parlar de minejar (del barri de La Mina), de santandreuejar (de Sant Andreu), etc.?

La imatge és d'una paret que porta escrit el verb i l'he trobat aquí.

06 de juny 2009

De la carmanyola al tàper

Encara no fa una setmana, vaig llegir al diari un article titulat De l'entrepà al tàper que, entre altres coses, venia a dir que amb això de la crisi molta gent s'endú el dinar preparat de casa. És evident que no és una forma de fer exclusiva del moment actual, però sembla que s'ha incrementat últimament. Sense anar més lluny, quan jo estudiava a la Universitat també m'enduia el tupper (que en aquella època encara no havia passat pel maquillatge ortogràfic i hom l'escrivia de la mateixa manera que la marca que li donà nom). I, de petit, quan marxava d'excursió amb l'escola sempre portava la meva carmanyola amb el pollastre arrebossat o la truita de patates. A tot estirar, algun company de classe duia una fiambrera (i un bon barbarisme, també!). Els tuppers i els tàpers vingueren després en la cadena evolutiva.

En certa manera, doncs, em va sorprendre veure escrita la paraula tàper (sort que li posaren l'accent, no confondre-ho amb un taper). És evident que popularment molta gent ja ho anomenava així, però en la versió escrita jo encara tenia fe amb les carmanyoles.

Evidentment, la fotografia dels tàpers que il·lustra aquest apunt l'he agafat del lloc web de Tupperware.

27 de març 2009

Tens un e-mail...

Si sou dels que bona part de la vostra feina la feu per correu electrònic us haureu adonat de l'incipient ús de dos anglicismes: FYI i ASAP, que són els acrònims en anglès de Per al vostre coneixement i Tan aviat com sigui possible. Als Estats Units ja fa molt temps que s'utilitzen en les cadenes de correus reenviats, però aquí són relativament nous.

De sempre que s'ha escrit això del 'Tan aviat com sigui possible', però així tal qual, en català. Ara, però, sembla que per economia o racionament lèxic s'estan introduint aquests acrònims. I és així com acabes rebent un correu del tipus RE: i on de cos del missatge hi ha només un FYI i un seguit de correus adjunts. 

Avui n'he rebut un que m'ha fet gràcia perquè ha anat un pas més enllà: ha lexicalitzat un d'aquests acrònims (ha passat com amb sida, làser o radar, tots ells acrònims d'origen). Doncs bé, el correu deia: Has vist quants Asaps que m'ha enviat en XXX aquesta setmana? No he pogut acabar-ho tot!. I m'ha fet pensar que, arribats en aquest punt, aquests conceptes mereixen ser considerats neologismes d'avui.

La imatge d'aquest post l'he obtingut d'aquí.

18 de febrer 2009

Riojitis: Malaltia inflamatòria que...

Mentre feia surf per internet (acció de molt més risc que la simple navegació) he topat amb aquest article de l'Empar Moliner que m'ha proporcionat un nou Neologisme d'avui. L'autora comenta la següent frase d'un altre article (que no us puc enllaçar perquè és de La Vanguardia i aquest diari no permet el lliure accés a alguns dels seus articles): aquí (a Catalunya) encara hi ha riojitis. 

Riojitis, bon mot. Com la seva terminació indica es tracta d'una inflamació (com una amigdalitis o una encefalitis). Una inflamació més aviat negra (sembla ser que pràcticament no existeix la riojitis blanca) que fa que molta gent demani un vi de la Rioja pel simple fet de ser un Rioja. Quantes vegades no hem sentit un comensal demanar un Rioja, així mateix, com si la denominació ja fos sinònim de bon vi. I de Riojas (com de vins del Penedès, de Costers del Segre o de la Borgonya) n'hi ha de bons, de normals i de dolents. Suposo que  us heu trobat alguns restaurants on els vins amb denominació d'origen catalana són pràcticament inexistents. Devem ser l'única zona productora de vi del món que consumeix més vins de fora que propis. Per tant, anirà bé que ens fem nostra aquesta paraula, riojitis, ja que és ben probable que la propera vegada que anem a sopar al restaurant ens trobem amb una epidèmia.

La imatge del post l'he tret d'aquí

02 de febrer 2009

La premsa de la sang


Ja fa dies vaig iniciar una espècie de secció del bloc que volia reunir neologismes encara no acceptats que anés trobant arreu. Doncs bé, en aquest article d'Isabel-Clara Simó hi apareix un nou terme que em va fer bastant el pes: la premsa de la sang. Tot i que l'article no va d'això, aquesta paraula vol substituir la de premsa del cor ("la sang bombeja el cor, no?" cito literal), terme molt més càndid i allunyat del que, a vegades, acostuma a ser aquest tipus de premsa.

No cal ser un fan del concepte per veure que la premsa del cor (de la sang!) està degenerant a un sang i fetge on, més que els afers del cor, allò que es mostra és tot tipus de desgràcies, traïcions, enganys o banyes alienes. És cert que aquestes revistes (o programes de televisió) també mostren actes festius i alegres de gent semifamosa (o famosos professionals, una espècie prou curiosa). Però en general, sembla que ha de vendre més allò del sr. X se n'ha anat al llit amb la sra. Y, tenint en compte que el sr. X i la sra. R portaven tres anys junts i que la sra. Y fa dos mesos era el sr. D... No és que sempre hi hagi aquest tipus de carnisseria emocional (tot i que sobretot alguns programes de televisió viuen d'exposar públicament tota la sang que fan dels seus convidats), però ja que a vegades hi és, crec que el nou terme pot tenir una vida més o menys exitosa.

(Navegant per internet he trobat la imatge del post, concretament en aquest lloc web).

10 de gener 2009

Els 'llullus'


La formació de noves paraules en una llengua (per exemple en català) és un procés en constant evolució. Alguns d'aquests termes nous mai no seran normalitzats pel Termcat ni inclosos en cap diccionari. D'altres mots, però, tindran més fortuna. A vegades, quan topem amb alguna d'aquestes noves paraules, no sabem ben bé per què, però ens crida prou l'atenció com per incorporar-la de forma inconscient al nostre lèxic.

L'últim d'aquests neologismes prenormalitzats l'he trobat en l'excel·lent llibre de Màrius Serra, Quiet (Edicions Empúries, 2008). Aprofito l'avinentesa per recomanar aquest llibre (llibre que diverteix i commou alhora), on Màrius Serra ens explica diferents situacions que ha viscut amb el seu fill afectat d'una paràlisi cerebral no filiada. El nen es diu Lluís, però els de casa l'anomenen llullu. Doncs bé, quan Màrius Serra es refereix a altres persones afectades de patologies similars a les del seu fill, els anomena llullus.

La paraula té la seva gràcia i s'ha format a través de dos processos interessants. D'una banda el de reduplicació a partir de Lluís (aquest procés el trobem en mots com ziga-zaga, tic-tac, etc.). I d'altra banda hi ha una metonímia evident: la paraula deriva del nom propi Lluís.

Màrius Serra utilitza el mot llullu moltes vegades fins al punt que al final ja et sembla una paraula correctíssima en català.