Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges

28 d’octubre 2009

Versos quotidians

En un capítol del llibre Literary Theory: A Very Short Introduction de Jonathan Culler, aquest prestigiós autor ens proposava un joc força curiós. A partir d'una frase extreta d'un llibre d'instruccions que deia (tradueixo): Agiti enèrgicament i deixi que reposi cinc minuts, Culler es demanava "és literatura? L'he convertit en literatura quan he tret la frase del context pràctic d'unes instruccions? Potser sí, però no em sembla gaire clar que ho hagi aconseguit.[...] Per tal que fos literatura necessitaríem, potser, inventar un títol que tingués una relació amb el vers i fos capaç de crear problemes i obligar a exercitar la imaginació: El secret, per exemple, o L'essència de la compassió".


Tot i que les conclusions a les que finalment arriba Culler després d'analitzar altres factors són diferents d'aquestes suposicions inicials, sempre m'ha agradat aquesta idea d'aconseguir canviar el sentit d'una frase descontextualitzant-la i donant-li un nou context. Així que he agafat el pimer producte que he trobat a la nevera (etiquetat en català, és clar) i n'he extret una frase a l'atzar:


El mètode d'elaboració retorna a l'autenticitat


Quin títol li posaríeu per tal d'obtenir l'efecte que presenta Culler? 

04 de maig 2009

Metàfores i futbol

En el llibre Com és que ens entenem? (si és que ens entenem) Jesús Tuson llençà la idea que entre les metàfores ordinàries i les prestigioses metàfores literàries no hi ha cap frontera. Aquest punt de partida el desenvolupà més estretament en un altre llibre molt recomanable: Això és (i no és) Allò que entrà de ple en el món de la metàfora.

Només cal observar una mica la realitat per adonar-se que Tuson té tota la raó. Quants cops no hem sentit a dir aquesta noia és un sol (per referir-se a algú que en principi no irradia, sinó que és bona persona); o bé, aquell home ha perdut el nord; o encara, t'has saltat les clases? També la premsa fa un ús ben clar de les metàfores, en especial la premsa esportiva. Sinó, mireu alguns dels titulars que van aparèixer diumenge després del partit del Barça (pura lírica comunicativa):


I un llarg etcètera que segur que heu llegit aquests dies. Doncs això, a vegades les metàfores són més a prop del que semblen!

La foto del post s'ha obtingut d'aquí.

03 de febrer 2009

La semàntica i la política

Mentre ordenava fitxers de carpetes antigues (i de prehistòriques) de l'ordinador m'he trobat amb l'enunciat d'un exercici de semàntica que em van posar a la facultat. Es tractava d'establir les propietats i relacions de sentit de diferents paraules. Per exemple: néixer i morir són antònims i pel que fa a les propietats són paraules polisèmiques (podem dir que el sol neix per l'est i mor per l'oest i no estem parlant de cap crim astral).

Doncs bé, un grup de mots que figurava a l'exercici era el següent:
CIU - PSC - ERC - PP - IC

M'hagués fet gràcia haver estat el professor i haver corregit aquest exercici. Probablement hi va haver alumnes que van dir que alguns d'aquests termes eren sinònims. D'altres, és de suposar que van fer èmfasi en l'antonímia. Suposo que es podrien trobar tantes combinacions com tendències polítiques donessin la seva opinió.

(Per il·lustrar el post he posat una imatge similar a les que, a vegades, apareixen al blog tens un racó dalt del món.)