04 de juny 2009

Dublinesos

De tant en tant (o de forma més freqüent que aquest tímid de tant en tant) és aconsellable llegir (o rellegir, tot depèn de l'edat i les lectures prèvies) els clàssics. En general, dels clàssics només perviuen (en forma de noves edicions) aquelles obres que sobresortiren al seu temps, que suposaren un abans i un després, aquelles que condensen tota l'essència de la literatura de l'època. A diferència del que passa amb la literatura actual, que encara no ha tingut temps de passar pel sedàs temporal de la qualitat, les obres dolentes d'altres èpoques ja gairebé ni ens arriben. Així, doncs, llegir un clàssic es tradueix sovint en un encert.

Tot això pot aplicar-se a Dublinesos de James Joyce (amb una excel·lent i lèxicament rica traducció de Joaquim Mallafrè). Aquesta obra primerenca de l'escriptor irlandès recull 15 contes ordenats per l'edat dels protagonistes. D'aquesta manera, comencem el llibre amb les angoixes d'un vailet i l'acabem a la festa de dues entranyables ancianes. Entremig, una bona colla de contes d'alta qualitat literària, amb força sentits ocults i que deixen entreveure i expliquen l'essència de la veritable protagonista del llibre, la ciutat de Dublín. Sense dubte, si hom viatja a Dublín podria posar també aquest llibre dins la maleta ni que sigui per impregnar-se d'aquestes sensacions.

Així doncs, si teniu una mica de temps per gaudir de bona literatura, no ho dubteu i enceteu aquest llibre de Joyce.

La imatge de l'apunt prové d'aquí.

32 comentaris:

kweilan ha dit...

Una bona recomanació. Jo també valoro la lectura dels clàssics i gairebé sempre l'encerto. Gràcies!!!

zel ha dit...

Per vacances, serà quan pugui fer un xic el gos i llegir... i mirar...i somiar...

petonassos!

sargantana ha dit...

en prenc nota.
pero la meva tauleta de nit desborda llibres..ufffffff

Patrícia Montañés ha dit...

Jo també m'ho apunto! Moltes gràcies per passar pel blog i me'n alegro de que t'agradi el nou disseny, és que l'altre el tenen forces blogs (al ser una plantilla que et proporciona bloguer...) i aquesta l'he trobat en una web i m'ha semblat adequada jeje. Un petonet!

Carme ha dit...

Gràcies, a veure quan li toc ael torn!

Carme ha dit...

Gràcies, a veure quan li toc ael torn!

bajoqueta ha dit...

Els clàssics ja ho diu la paraula... sempre s'ha de tenir algun a prop per recordar lo que és la literatura de veritat :)
No he llegit res de Joyce, me l'apunto.

Mireia ha dit...

La veritat és que ja ni me'n recordava d'aquest llibre, i això que tinc una amiga que sempre insistia perquè el llegís!
A veure si el trobo, i l'hauré de posar a la cua, que com que ara veig més pelis que llibres cada cop és més llarga!

Els del PiT ha dit...

Els enllaços han de ser més explícits Ma-Poc, que si no no es veuen, hi hi...
;)

Assumpta ha dit...

T'ho he de dir... Aquest blog teu m'agrada moltíssim. Té una qualitat molt gran. Et felicito, de veritat. Crec que et vaig "trobar" amb el Joc Literari número 100 d'en Tibau i estic contenta.

I, a més, quan he llegit lo de viatjar a Dublin i la maleta, he recordat el post de la Kweilan (una altre de la que no em perdo res) i sabia que l'enllaç em portaria allí :-))

Miraré si tinc el llibre (Tinc llibres que ni ho sé... jajaja de veritat, sé que sona estrany, però és cert. Són alguns que ha anat comprant -quan pot- el meu marit al llarg dels anys)

Ma-Poc ha dit...

kweilan: Sí, amb els clàssics és més fàcil encerter-la!!!

zel: Crec que la majoria aprofitem les vacances per posar-nos al dia de les lectures pendents. I més ara, amb tantes recomanacions que podem llegir arreu :)! Petons!!!

sargantana: haha! doncs la meva tauleta de nit sembla la torre de Pisa, amb tots els llibres a punt de caure! ;)

Patrícia: Doncs sí, ja et vaid dir que m'agrada el canvi que has fet al teu bloc. I gràcies a tu també per passar per aquí ;)! Petons!!!

Carme: suposo que tambe deus tenir una pila ben alta de llibres pendents...;)

bajoqueta: Doncs et recomano que llegeixis Joyce, val molt la pena! Un GRAN clàssic!

Mireia: Doncs saps que de l'últim conte del llibre Dublinesos, que es titula "Els morts", se'n va fer una pel·licula?. Et deixo un enllaç informatiu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dublinesos

Els del PiT: Però així té més gràcia trobar-los, no? ;)

Assumpta: Moltes gràcies. M'alegro que t'agradi el meu bloc i el trobis interessant! Jo diria que també vaig descobrir el teu amb el joc literari 100 d'en Tibau! Aquella efemèride em va permetre fer grans troballes ;)!

Sí, jo també recordava l'apunt de la Kweilan i no em vaig poder estar d'enllarçar-lo! ;)

Així fa més il·lusió buscar-lo per casa, no?

Rita ha dit...

Com bé dius, els clàssics tenen de bo que segueixen sent-hi i ja és prou garantia...

No l'he llegit, només he vist la pel·lícula, més d'un cop. Me l'apunto!
Gràcies per la recomanació!

PS A mi també m'agrada molt el teu bloc, el que hi escrius i com ho fas. Te'n felicito!

Els del PiT ha dit...

El que l'avi volia dir és que tenen gràcia si l'interessat barra interessada ho veu, si no, picant l'ullet et quedes borni.

T'ho diem per una casual experiència, hi hi...

Avi: No faci això d'anar donant consells pels "puestus" sense comentar els escrits, home!
És que tan clàssic tan clàssic i som gairebé coetanis amb aquest!
:
(
Alsaaa Manelaaa!!!

;-)

Ma-Poc ha dit...

Rita: Segur que t'agradarà el llibre si has vist més d'un cop la pel·lícula... Moltes gràcies per la felicitació! Em fa molta il·lusió veure que el que vaig escrivint per aquí agrada!

Els del PiT: Gràcies per la recomanació! Avi Gres, pot donar-me consells sempre que ho cregui convenient. L'experiència és un grau i vosaltres en teniu molta :)!!! Per cert, tan clàssic no és l'avi Gres, oi? (més jove que Joyce segur que és!)

Assumpta ha dit...

Jajajaja ai, perdó, perdó... és que sempre que llegeixo comentaris d'en Sergi i l'avi i les respostes que els hi doneu no puc evitar partir-me de riure :-)
He anat a buscar l'any exacte de naixement d'en James i resulta que tindria ja 127 anyets de res... estic segura que l'avi Gres és mes jove jiji.

Per cert, que he constatat que SÍ tinc el llibre de Joyce jeje... Entre el meu marit i ma germana és difícil que no trobi un llibre. Són com "biblioteques-humanes" però el tinc en castellà!!! d'Editorial Catedra (així, sense accent ho posen ells!!!)

Mira, he fet una foto del llibre (està davant del teu blog jiji)

Els del PiT ha dit...

És que us ho preneu tot al peu de la lletra, eh jovent? Vaig dir "gairebé", hi hi hi...

Evidentment que vostè és molt més jove que Joyce, almenys dos o tres anys, oi?
Plafffsss!!!
Culleres!!!

Miri avi, l'Assumpta ha fotografiat el llibre de l'escrit...
És tan detallista que, perquè ens coneixem bé i sé que no és, però si no, diria que és la padrina de tots vosaltres.

Sí avi, de vegades també ho penso jo això...
Ei Assumpta!
Ja m'explicaràs com t'ho has fet per fer la foto, passar-la a l'ordinador, preparar-te un tè, buscar-la, comentar a ca la kweilan, retallar la foto, autocorregir-la, enllaçar-la, tornar comentaris al teu blog, escriure el comentari aquí, i publicar-lo en... Onze minuts!

Tot això ha feeeet?!?
No ho sé del cert avi, però no m'estranyaria, les superpadrines ho fan això.

PS: Dues coses més...

1. Gràcies a la teva foto veig que en Ma-Poc ha actualitzat el Mots Emblocats.

2. Els detectius Oms i Om Associats estan esbrinant si és masculina o femenina la imatge humana que s'intueix reflectida en una mena de pot, gerro ceràmic del sector inferior dret, que dius: No té importància, oi? Però ells són així...

I ja que m'estic passant de rotllo, per què no una tercera cosa?

i 3. Podríeu mirar si teniu el llibre "Sembrant granets de sucre, reculls dolçor" d'Assumpta Sernapadrina?
;-)

Assumpta ha dit...

Jajajajajaja Seeeeeeeergi!!! Em fas partir de riure!! Acabo de deixar anar una riallada en llegir tot el que se suposa que he fet en onze minuts!! :-))

Mira, la part que si vaig fer...

ESCENA PRIMERA:

- Josep Lluiiiiiiiiiis, tenim un llibre que es diu BERLINESOS?
- Berlinesos? Dublinesos, vols dir?
- Ai, sí!!
(aquí ja començo a riure de mi mateixa)
- Si, que el tenim.
(passen uns 20 segons i el meu maridet ve amb el llibre)
- Ostres, carinyet, que en vals de calers!!

ESCENA SEGONA:

Situació:
- La meva càmera sempre és on jo sóc. En aquests moments és aquí a sobre la taula.
- Quan un xiquet molt simpàtic, de només 18 i un cap molt ben amoblat per la informàtica, com correspon a la seva edat, em va instal·lar l'ordinador, jo (per una inspiració d'aquelles que m'agafen) li vaig preguntar com havia de fer per baixar-me les fotos (la càmera la tenia feia poc i era comprada a un altre lloc jeje) i ell em va dir que li deixes veure el cable... i em va sugerir que el tingués permanentment endollat a un usb de la part posterior de la torre... i em va dir "jo ho tinc així a casa"... i jo li vaig dir "si tu ho tens així, jo ho vull igual"
.

Continúa l'acció:

L'Assumpta agafa el llibre, el posa davant la pantalla amb el blog d'en Ma-Poc obert, fa la foto i sense moure's ni un centímetre de lloc, enxufa el cable a la càmera i baixa la foto: temps emprat: un minut?

Miro la foto i veig que es veu massa "entorn" així que, com tu dius, la corregeixo retallant-la des de la pròpia "Galería fotográfia de Windows".

Pas seguent. Obro l'ImageShack i, amb aquest meravellós programa "pujo" la foto... Temps emprat: dos minuts?

Pas següent, escric el comentari a Ma-Poc, fent un enllaç a l'adreça url que ImageShack ha donat a la meva foto, utilitzant el codi HTML per fer l'enllaç directe (per això obro el word on tinc la "xuleta" amb el codi dels nassos perquè no hi ha manera que me l'aprengui jajaja)
.

Ja està... En total uns de 5 minuts :-))
_______________________

Ma-Poc, perdona'ns, en Sergi, l'avi i jo ens ho passem pipa xerrant als blogs amics :-)))

Els del PiT ha dit...

I els altres sis minutets pel te, les pastes i visitar, per exemple, el blog de la kweilan just abans de deixar el comentari.
Fantàstic!
Ara només cal contactar amb el despatx dels Oms per saber si n'han tret l'aigua clara...

Tens raó que estem a casa d'en Ma-Poc, però no t'amoïnis, eh? És de fiar aquest noi...
;-)

Assumpta ha dit...

És que just el post de sota, diu que és "CINTURÓ NEGRE"... a veure si ens farà fora a cops!! :-))

Els Oms segur que ja ho tenen tot ben clar, n'han fet un informe i l'han arxivat per la "M" (de Ma-Poc) jeje

Ma-Poc ha dit...

Assumpta, Sergi i Avi Gres (o el trident blocaire ;)): Un dia que no passo per aquí i veig que heu fet una bona tertúlia ;)! En comptes de contestar-vos missatge a missatge, ho faré per "temes":
Primer: moooooltes gràcies Assumpta per haver buscat el Dublinesos de casa i per la foto! M'ha agradat molt. Fins i tot pensava utilitzar-la per decorar una mica el bloc que té poca cosa a la barra lateral...;)
Segon: m'heu fet riure molt tots dos amb les explicacions de tot el que ha fet l'Assumpta en 11 minuts. Senzillament, increïble :)!
Tercer: em sembla molt bé que xerreu pels blocs amics! Aquí sempre tindreu un cafè calentet i unes galetes en un tàper (o carmanyola, depèn)...
Quatre: Tranquils, no sóc cinturó negre... encara jijiji.
Cinc i definitiu: Ja formo part dels casos arxivats pels Oms!!!! Uau!!!

Moltes gràcies pels comentaris ;)!!!

Assumpta ha dit...

Eeeei!! De veritat posaràs la foto a la barra lateral? :-))

Si vols en faig una semblant però amb un llibre en català... no sé, de Josep Plà, Mercè Rodoreda, Martí Pol?

T'ho dic de veritat, eh?

Ah!! I gràcies per no renyar-nos :-)) En Sergi sap que no puc resistir a respondre quan comença a "fer de les seves" :-)

Ma-Poc ha dit...

Assumpta: Doncsprimer he de provar a veure com queda a la barra lateral... a veure si tinc temps un d'aquests dies ;)

Assumpta ha dit...

Un secret en referència al comentari al meu blog: Jo tampoc en sé de fer poemes, però la gent és molt maca i deixen comentaris bonics... i a mi em fa emocionar perquè els llegeixo i són com mostres d'afecte i això és molt maco... però sóc perfectament conscient de que el meu petit poema, és bastant senzillet :-) (tot i que fet amb tot el cor, això sí, que el dedicava al marit, que és un sant d'aguantar-me jejeje)

Això aquí sota ja no ho llegirà ningú més, oi? :-)

Doncs bé, que segur que si t'animes, et surt un poema, com a mínim, mínim, del nivell del meu :-))

Pel que respecta a la barra lateral... ara no t'hi sentis obligat, eh? jajaja en absoluuuut!!! :-))

Ma-Poc ha dit...

Assumpta:Ostres que ràpida contestant! Ja ho deia en Sergi que podies fer múltiples comentaris a la vegada ;)! Això del poema (ara que com dius ja no ens llegeix ningú) crec que no m'acabarà de sortir... ;)

Assumpta ha dit...

Jejeje... és pura casualitat, pero quan coincideixo amb algú que acaba d'escriure fa gràcia :-)

Resulta que al cap del dia faig algunes "rondes" pels meus blogs preferits i miro si han escrit alguna cosa nova (a vegades l'actualitzador de la barra lateral és molt lent... igual tarda cinc minuts que dues hores) o si han respost algun comentari... i ja m'he fixat que acabaves d'escriure :-)

Això dels poemes és molt complicat, a mi em costa un munt. S'ha de portar "a dins" i jo no ho porto :-)

A mi m'agrada fer relats, contes... no vull dir que els faci magnífics, però al menys em sento còmoda fent-los :-) per fer un poema jo hi pateixo jajaja

I tu, faras algun relat pel blog de la Bajoqueta? (El dels 365 contes) :-) Tots els relats que he llegit teus m'han agradat. A més, tu tens un català boníssim i llegir als qui escriviu bé, també és bo per aprendre :-)

Els del PiT ha dit...

Doncs ara que ja sí, segur que ningú no llegirà això, també opino com l'Assumpta, penso que hauries de posar-t'hi i esvaïr les pors que et caracteritzen, eh Ma-Por?

Assumpta ha dit...

Sergiiiiiii tu fas trampa, perquè segur que tens alguna cosa que t'avisa al mail!! jo no!! jo vinc perque rebo un avís telepàtic, com ara!! :-))

Ma-Poc ha dit...

Sergi i Assumpta: entre el mail d'avís d'en Sergi i els poders telepàtics de l'Assumpta em teniu ben entretingut... Jo només puc confiar en la meva intuició ;)

Per cert, li vaig dir a la bajoqueta que participaria als 365 contes però encara m'hi he de posar... per sort, queden dies ;)

Els del PiT ha dit...

MAL D'AVIS?!?

Noooo aviii... "Mail d'avís", un correu que rebem quan estem subscrits als comentaris d'un escrit on he comentat (una valuosa eina que estalvia feina telepàtica).

Aaaah! Aleeerta! Hi hi...

Assumpta ha dit...

Jajajajaja no, avi, no pateixi que entre tots el cuidarem perquè no agafi cap mal :-)

Un "mail" son aquests missatges que ens arriben a l'ordinador, com si fossin cartes, però que no necessiten segell ni envelop. Doncs resulta que cada vegada que jo escric alguna coseta aquí (jo, o qui sigui, clar jajaja) en Sergi reb un "avis" que li diu: "Eps, a casa en Ma-Poc hi ha novetats!!" (el que no sé es si li diu qui ha escrit, si li envia el text o com ho fa, però l'avisa) :-))

Assumpta ha dit...

Val, Ma-Poc ;-) com jo llegeixo els contes cada dia, doncs el dia que n'hi hagi un de teu jo ho veuré!!

L'avi també participarà!! :-)

Ma-Poc ha dit...

Ei! Ja veig que també hauré de configurar això dels mails d'avis (o d'avís!!!)... funcionen de veritat! ;)