Dublinesos

De tant en tant (o de forma més freqüent que aquest tímid de tant en tant) és aconsellable llegir (o rellegir, tot depèn de l'edat i les lectures prèvies) els clàssics. En general, dels clàssics només perviuen (en forma de noves edicions) aquelles obres que sobresortiren al seu temps, que suposaren un abans i un després, aquelles que condensen tota l'essència de la literatura de l'època. A diferència del que passa amb la literatura actual, que encara no ha tingut temps de passar pel sedàs temporal de la qualitat, les obres dolentes d'altres èpoques ja gairebé ni ens arriben. Així, doncs, llegir un clàssic es tradueix sovint en un encert.

Tot això pot aplicar-se a Dublinesos de James Joyce (amb una excel·lent i lèxicament rica traducció de Joaquim Mallafrè). Aquesta obra primerenca de l'escriptor irlandès recull 15 contes ordenats per l'edat dels protagonistes. D'aquesta manera, comencem el llibre amb les angoixes d'un vailet i l'acabem a la festa de dues entranyables ancianes. Entremig, una bona colla de contes d'alta qualitat literària, amb força sentits ocults i que deixen entreveure i expliquen l'essència de la veritable protagonista del llibre, la ciutat de Dublín. Sense dubte, si hom viatja a Dublín podria posar també aquest llibre dins la maleta ni que sigui per impregnar-se d'aquestes sensacions.

Així doncs, si teniu una mica de temps per gaudir de bona literatura, no ho dubteu i enceteu aquest llibre de Joyce.

La imatge de l'apunt prové d'aquí.