L'autor del llibre que omple (en el sentit més ampli de la paraula) l'apunt d'avui té una trajectòria prou peculiar. David Lodge ha escrit alguns llibres de teoria literària però des de fa uns quants anys s'ha passat a l'altra banda i és un novel·lista punyent i amb èxit. El mundo es un pañuelo (que està traduït de forma excel·lent per Esteban Riambau) és, per sobre de tot, un homenatge a la literatura i una crítica mordaç al sistema de congressos que envolta això que s'anomena crítica literària. No fa massa he hagut d'escriure una crítica del llibre de Lodge i us en deixo un petit fragment, per tal que us feu a la idea de l'argument del llibre:
L'argument gira al voltant de dos pilars principals: d'una banda, el format pel jove professor Persse McGarrigle i la seva recerca arreu del món de la bella i engimàtica Angelica Pabst, a qui coneix en el transcurs d'un congrés; i per altra banda, el segon eix argumental té per fonaments un grup de crítics literaris que es baten per una càtedra literària de la UNESCO. Aquests arguments tenen un embolcall estructural (que actua, en certa manera, com a principi d'unitat) basat en les llegendes artúriques. Així, ambdues recerques tenen un paral·lelisme amb la recerca del Graal, alguns personatges estan inspirats en personatges literaris [...] i fins i tot trobem una sèrie d'escaramusses dialèctiques entre els representants de les diverses escoles de crítica que ens recorden, forçant la imaginació, els tornejos medievals. En aquest sentit, llegint el llibre ens adonem que els arguments que esgrimeix cada teòric amb molta faramalla arriben a ser més punyents que qualsevol de les estocades d'Excàlibur.
[...] En definitiva, 'El mundo es un pañuelo' mostra una visió irònica del món literatura de la mà d'un autor que sap de què parla, que ho explica de forma entenedora per a qualsevol lector, amb alguna picada d'ullet dirigida al públic més llegit i que aborda temes tan universals com el dels desitjos humans (sexuals i intel·lectuals) a partir d'una estreta relació amb la literartura que farà les delícies del lector més exigent.
.jpg)
7 comentaris:
Ostres!! Si quan jo dic que escrius bé, és que escrius bé...
(Tot i que... em temo que no descobreixo res nou jeje. Si escrius crítiques i tal, és que potser t'hi dediques... i jo animant-te a escriure relats... aaaaaiiii!! jaja quina vergonya!!)
Assumpta: Gràcies pels compliments! Cal dir que la crítica que vaig escriure no era professional, sinó diguem-ne que era una crítica amateur... No m'hi dedico, a això ;)! I m'anima molt quan m'animes (valgui aquesta redundància animosa) a escriure relats, que consti! La qüestió és trobar temps, alguna idea i posar-s'hi ;)!!
I escrius per donar a conéixer...tinc una llista d'espera que sembla la de la seguretat social!!!!
Doncs seguiré animant-te a escriure relats i contes!! :-)) Que tinc ganes de llegir-ne un de teu, així, amb temàtica lliure, al "365" de la Bajoqueta ;-)
Jo també sóc de els que tinc una llista d'espera... com la Zel. Però gràcies pel comentari, Ma-Poc.
zel: haha... jo també tinc una llista d'espera llarguíssima :)!
Assumpta: a veure si aviat li faig arribar un conte a la bajoqueta...;)
Carme: De res! ai, les llistes d'espera dels llibres... ;)!
Irònic o no, ara no sé si això de "literartura" està escrit volent o no.
;-)
Publica un comentari a l'entrada