Tot just ahir acabà el 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Com que no som ni a França ni als Estats Units ni al Japó (països amb molta més tradició que nosaltres en aquesta disciplina i on el còmic té un estatus similar al de la literatura, el cinema o la pintura) pocs diaris se n'han fet ressò.
Jo m'hi vaig deixar caure ahir i assaborí moltes de les novetats acabades de sortir del forn de les editorials que van aprofitar la publicitat que atorga el Saló. Una de les obres que es van presentar amb el cartell de 'Novetats del Saló' (tot i que ja fa més d'un mes que es publicà), fou el manga Yawara. A alguns de vosaltres us sonarà arran de la sèrie de TV3 Cinturó Negre, que és la seva adaptació televisiva. Aquest còmic és del gran Naoki Urasawa, un dels autors més importants del món del còmic actual, autor d'obres imprescindibles com Monster i guanyadores de nombrosos premis internacionals com 20th Century Boys. La particularitat de Yawara a casa nostra, però, és que només s'ha publicat en català.
Com bé deveu saber, si el còmic en català ja és escàs, les traduccions al català encara són una raresa més gran. És cert que hi ha honroses excepcions (fa anys Planeta s'atreví amb Bola de Drac i, de fet, l'editorial Glénat té una línia de còmic en català), però habitualment, si existeix una versió catalana també existeix la versió castellana (amb l'inconvenient afegit que sovint va uns quants números per davant). Ara bé, Yawara (com al seu dia passà amb Musculman) no té versió castellana, només catalana. Els motius són estrictament comercials, com ha repetit per activa i passiva la pròpia Glénat. Es tracta de dues sèries de fa uns quants anys que els catalans coneixem perquè TV3 va emetre la seva versió televisiva, però a Espanya són força desconegudes. Per això l'editorial no ha volgut jugar-se-la amb unes obres de vendes incertes. Us podeu imaginar que, al seu moment, això generà molts missatges a fòrums de gent que es queixava d'aquesta decisió (i que arribava a insultar Glénat i els catalans en general). Moltes d'aquestes persones fins i tot admetien que ni coneixien les sèries ni mai no les comprarien, però les volien veure traduïdes al castellà. L'editorial va aguantar el xàfec (i de fet Musculman es publicà de forma íntegre en català) i l'ha tornat a aguantar. Sembla mentida que encara puguin existir queixes d'aquest tipus si tenim en compte que el 95% dels còmics traduïts a casa nostra (sent molt generosos amb aquest 5% restant) són exclusicament en castellà. Paciència...
La foto de l'apunt ha sortit del lloc web de l'editorial Glénat.
.jpg)
10 comentaris:
Doncs el meu més sincer aplaudiment per a Glénat!! :-))
A mi m'agrada en Doraemon però no deu estar pas en català... o si? El feien en català per la tele :-)
A mi tot això que dius de còmics japonesos em sona a islandès (per no dir xinès), em vaig quedar molt enrere i, per qüestions domèstiques, el més proper que tinc és en Doraemon que cita la nostra amiga d'aquí dalt, davant de la qual em postro.
És la mateixa cançoneta de sempre amb els "castellperrolhortelanus" (vull dir castellans tipus "perro del hortelano" que truquen sempre la porta del darrere, oi que ens entenem?).
;-)
Fa estona que li dono voltes i no me'n surto, seré ruc!
Per què has repetit la paraula "volgut"?
És la veu del "supertacañón", hi hi hi...
:)
Uf! Jo de còmics res de res... a l'època de la Bola de drac hi anava al saló del còmic a acompanyar el meu fill, que n'era un entusiaste i encara ho és, dels còmics i mangas i tota la pesca... però s'ha fet gran i ara estic alliberada. Vaig tenir sort doncs que podíem comprar-los en català...
Assumpta: Doncs crec que el manga del Doraemon el publica Planeta de Agostini. Diria, però, que només en versió castellana...
Els del PiT: Ens entenem perfectament :). Tens raó que sempre és igual... Per cert, veig que en Doraemon causa furor... deu ser cosa dels nens?
Els del PiT (Avi Gres): Ai! Gràcies per l'avís... petit error a l'hora d'escriure l'apunt. Ho he volgut fer bé, però... ;). Ja està solucionat, jeje
Carme: Sí, Bola de Drac era en català i va ser una sort. A mi em passava com al teu fill. El meu pare m'havia acompanyat alguna vegada al Saló i ara ja hi puc anar sol...;)
M'ha fet somriure aquest "ara ja hi puc anar sol..." del final de la resposta a la Carme... i no he pogut evitar anar a veure el teu perfil per si posava l'edat que tens.
La veritat és que no tenia ni idea de quina edat podies tenir... però bé, m'ha fet gràcia i constato que sí, que ja pots anar-hi sol :-))
Assumpta: hehe... sí, ja fa uns anys que hi puc anar sol! Tinc una certa edat ;)! M'ha fet somriure el teu nou comentari :)!!
:-))
Jo també hi vaig caure i em vaig comprar el mateix...jejeje
Benvinguda al 'Mots emblocats', Judith! Era una temptació massa gran que no podíem deixar de comprar, oi?
Publica un comentari a l'entrada