No se sap exactament el número de llengües actives al món però es calcula que n'hi ha unes 6000. Evidentment, n'hi ha que tenen molts parlants (com l'anglès, el xinès o el castellà) i n'hi ha que en tenen pocs. Però dins de la categoria pocs parlants també existeix una gran diversitat de mides: hi ha llengües amb pocs parlants, d'altres en perill d'extinció i encara unes altres al caire de l'abisme.
Un parell de llengües que al 2005 (l'any de l'última publicació de Ethnologue, una enciclopèdia que recull les llengües del món) estaven en aquesta darrera situació són l'aurà i el yàmana. La primera és una llengua del Brasil que l'any 2004 tenia registrats dos parlants. Podem imaginar-nos la precarietat de la situació i el diàleg interminable entre les dues úniques persones amb competències lingüístiques en aurà. Una enorme solitud els deu assaltar cada cop que facin petar la xerrada. Això si és que encara són vius. I més dramàtica és la situació del yàmana, una llengua de Xile que l'any 2003 tenia un sol parlant. Si la solitud dels parlants de l'aurà era gran, la d'aquest últim dels yàmanes ha de ser frustrant.
Què deu passar pel cap de l'última persona que parla una llengua? Potser mentre llegiu aquestes paraules el yámana ja és una llengua totalment morta. Segurament, aquestes colpidores desaparicions ens haurien de fer reflexionar molt més.
La imatge tètrica d'aquest apunt l'he obtingut d'aquí.
.jpg)
17 comentaris:
Ai, Ma-Poc!! En llegir aquest article teu m'ha vingut com una terrible visió futurista de com se sentiria el darrer parlant de la nostra estimada llengua catalana.
I com no vull que aquest malson es faci realitat, hem de lluitar per cuidar-la, mimar-la, protegir-la, denfensar-la...
Fins i tot els que, com jo, fem faltes (cosa que em fa molta vergonya, però que m'esforço en llegir i escriure al màxim en català per millorar, ostres, que la culpa es de l'ensenyament en la lengua del Estado... què nassos es queixen ara? els nanos d'avui tenen el castellà com a assignatura, que jo el català ni això!!... ai, que això era un parèntesi, perdó)
Bé, ja m'he perdut...
Res, que sap molt de greu pensar que una llengua es mori, i nosaltres hem de mirar per la nostra :-))
Sí que hem de mirar per la nostra si.
Però m'ha fet molta impressió pensar que hi pot haver una última persona... sola! que parli una llengua... com la pot parlar, amb qui? quina desesperació... mare meva, que trist. Hi ha un llibre que no he llegit, però he vist a les llibreries que es diu així "L'últim home que parlava català" quina pena deu fer!
Per això jo continuo parlant tortosí, no sigue cas que se vaigue perdent :)
Enmig d'examens complicats d'anglès, recordo que pensava perquè no parlavem tots igual?
Un post trist però interessant. Vaig llegir que de les 6mil llengües que hi ha es calcula que... LA MEITAT!!!! hauran desaparegut en menys de cent anys.
Trende gusti armenu quetzalami!
No ho entenem això?
Doncs com a únic representant al món de la llengua quissap, haig de dir que encara em queda molta vida per viure i consevaré la meva llengua malgrat tot.
Ara bé, el quissap és mort des que ningú més pot parlar amb mi, ni jo puc parlar-lo amb ningú.
Un tema molt interessant que no voldria ni imaginar-me amb el català i faig esment al llibre que ha citat la Carme.
Molt trist... les llengües són riquesa. No vull ni imaginar-me que això ens pogués passar. ja ho sabem ens cal fer pedagogia esforços sempre, però seguirem, no?
Assumpta: esperem que la teva versió futurista sigui només ciència ficció :)! L'important és practicar i anar utilitzant la llengua sempre que es pugui!
Carme:Probablement la parla amb si mateix? Jo també he sentit a parlar del llibre tot i que tampoc l'he llegit!
bajoqueta: Aprendre llengües pot ser dur pero, i la satisfacció que tens quan ja les domines? O quan et defenses per primer cop amb elles? :)
Mireia:Sí, des de fa molt de temps el número de llengües va decreixent de forma alarmant... És una veritable llàstima!
Els del PiT: No sé si el quissap deu figurar als registres de l'Ethnologue... Qui ho sap? ;) jo tampoc em voldria imaginar l'últim català...
Mireia: I tant que seguirem! Hem de ser positius!!! :)
Jo acabo de fer l'assignatura Bilingüisme i educació, i he llegit uns quants llibres sobre llengües...és colpidor les que desapareixen cada dia al món, diu que unes quaranta...
Les llengues humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una paart substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...
Ostres, què bé m'expresso, oi? :-)
Bé... ho admeto... ho he copiat del llibre "Mal de llengües" de Jesús Tuson :-)) L'he tret avui mateix de la biblioteca, després d'haver deixat un llibret d'en Cela al Punt d'Intercanvi i passar pel costat del lleó del vestíbul :-)
zel: I tant, és realment trist el que passa amb les llengües del món...
Assumpta: el llibre d'en Tuson que comentes és magnífic, una perla molt i molt interessant. En gaudiràs, segur!
És el que va posar en Pàmies al Joc literari número Cent d'en Tibau jeje... per això vaig saber de la seva existència.
Em va fer gràcia perquè no va ser un llibre que trobés a Google si no que, amb les pistes, el vaig anar a buscar directament a la Biblioteca i, quan el vaig veure, vaig pensar "algun dia el llegiré" :-)
hehe... jo també el vaig encertar, aquest
Jejejeje .-)) tu segur que el coneixes!! ;-))
Parlant de la "desaparició" de llengües...
http://elpitjorblogdelmon.blogspot.com/2009/06/angels-i-dimonis.html
Assumpta: Gràcies per aquest enllaç. Vaig a visitar-lo... :)
És un intent d'aixafar el català, donar una imatge absolutament falsa i crear-li enemistats... :-(
Realment fa esgarrifança, pensar això...
Suposo que era conya, però vaig llegir fa temps que els dos parlants de l'aurà feia anys que estaven enfadats i... NO ES PARLAVEN!!
En fi, que tot es morirà algun dia, però procurem que la nostra pervisqui tant temps com sigui possible, no? Com tot allò que estimem.
Jordi: Ostres, doncs no ho havia sentit. Imagina, ja és trist ser només dos parlants i si a sobre estan mal avinguts...
Esperem que la nostra no segueixi aquest camí tan costerut! :)
Publica un comentari a l'entrada