11 de novembre 2009

In the Country of Last Things

Al llarg de la vida una persona acaba tenint una bona colla d'escriptors preferits. A vegades, algun d'aquests autors es manté constant al llarg del temps. D'altres, queden circumscrits a una època determinada. Els autors predilectes ho són per raons ben distintes en funció de cada lector: per la qualitat de la història, per l'ús indomable del lèxic, per simpaties personals, per moda, etc. Un d'aquests autors que figura al meu altar literari particular és Paul Auster qui, definitivament, fou el meu escriptor viu preferit de l'inici de l'edat adulta. Actualment, tot i que ja no és el número 1, encara conserva una bona posició al meu rànquing particular.


D'Auster ho havia llegit pràcticament tot i, ara, després de llegir In the country of last things, puc afirmar amb certa rotunditat que he llegit tota la seva producció publicada. No sé ben bé per què la lectura d'aquest llibre s'havia anat posposant en el temps, però un cop realitzada, recomano l'obra enèrgicament. El llibre és una carta que la protagonista, l'Anna Blume, escriu a un antic company. Això li serveix per explicar la seva nova vida en una ciutat decadent i denigrant. Una ciutat en la qual la pobresa és present de forma colpidora, els drets humans són quasi inexistents, tot es degrada, tot es destrueix i res no es crea. Una ciutat que, tot i ser pràcticament fantàstica, és un retrat crític de societats ben reals. Perduda enmig del caos i a la recerca del seu germà, també desaparegut en aquella ciutat, l'Anna anirià descobrint la duresa de la vida i coneixerà alguns personatges força peculiars.


El llibre té un ritme narratiu vibrant i un desenvolupament ordenat i estimulant. La història està ben teixida, com és habitual en Auster, els personatges són complexos i estranys i l'atzar hi és present (la marca de la casa d'aquest autor).


Un llibre, doncs, ben recomanable tant si sou fans de l'escriptor nord-americà com si no n'heu llegit res. Llàstima que és un dels pocs llibres d'Auster que no està traduït al català.

10 comentaris:

kweilan ha dit...

Casualment jo em vaig fer adicta a Paul Auster amb aquest llibre que comentes avui. Va ser el primer. I em va impressionar des del començament. Encara ara, quan penso amb l'Anna en aquell caos i aquella ciutat m'entra aquell desassossec que no t'abandona mentre llegeixes la novel.la. Quina gran recomanació Ma-Poc!

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Ostreeees!!! He esborrat el comentari anterior per ficada de pota!!
Havia llegit que deies que Auster no havia estat traduït al català i a mi em sonava que sí i t'havia buscat llibres en català i tot... patinada de les meves, perquè el que tu havies dit és que AQUEST llibre no havia estat traduït al català!! :-)

M'excuso en el refredat immens que em té el cap espès i no he llegit bé, tot i que no he anat pas ràpid ni res :-)

Anant al tema, jo només he llegit un llibre d'Auster però a casa meva ha passat una cosa amb ell.

Resulta que el meu marit en va llegir un (La noche del oráculo) i li va encantar (i és el que vaig llegir jo) després en va llegir un altre i també li va agradar moltíssim, i un altre i... fins que va ser com si l'encantament es desfés i va deixar d'agradar-li tant.

Ara diu que està bé, però que tots els llibres se li fan com repetitius i que ja no li atrau començar-ne un altre de nou perquè ja sap què hi trobarà...

Mireia ha dit...

jo vaig enir una època que em va agrdar molt, entre els 17 i els 20, però deprés tot i quehe ant llegint coses seves necessito un humor espcial per fer-ho

Jordi Cirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

(Apareixes en el nostres blogs destacats)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Moltes gràcies per la recomanació! Jo també sóc entusiasta d'Auster, que va entrar a fer-me companyia fa un bon grapat d'anys amb Leviatán. Vaig continuar amb la Triologia de Nova York i ja no vaig poder parar, però encara no he llegit In the country of last things. El posaré a la llista de properes lectures!

assumpta ha dit...

Només he llegit, fa anys, Leviatán que em va agradar molt. Sé que he de tenir en alguna caixa encara, El palacio de luna, o de la luna, ara no ho recordo bé.
M'apunto també aquest, encara que aquests dies la comanda per al Tió comença a fer-se grossa.
=)

Ma-Poc ha dit...

kweilan: és curós, el teu primer llibre d'Auster i el meu últim! :) Coincideixo amb el que comentes de l'obra!

Assumpta: haha, ostres em sap greu! Jo volia dir que aquest llibre no està traduït al català, els altres sí. ;)
Sobre el que ha passat amb Auster a casa... bé, a vegades passen aquestes coses!

Mireia: més o menys és l'època en que jo em vaig enganxar amb Auster, també.

jordicirach: Gràcies! Doncs passarem a fer una visiteta per l'imperdible ;)!

Txell: Benvinguda! Jo vaig començar amb la Trilogia i després va ven ir el Leviatán (més o menys com tu). T'agradarà aquest llibre que comento!

-assumpta-: El palau de la lluna és un dels millors llibres d'Auster, sense dubte! haha, les comandes de Nadal s'engreixen post a post! :)

Rita ha dit...

Curiós... Tinc la trilogia a mitges, el vaig començar i el vaig deixar, no m'acabava d'enganxar, ho hauré de tornar a provar...

bajoqueta ha dit...

Jo vaig començar amb trilogia a Nova York, i ja mai més l'he deixat a este home, me'n falten 2 ó així per llegir. I clar, este, que lo meu anglès no arriba per llegir-lo. Esperarem que algú sigue tan amable de traduïr-lo :)