22 de gener 2010

Sensacions leqtores

Fa uns dies us vaig explicar que els Reis havien estat generosos i que m'havien dut un lector digital de llibres. Ara, després de llegir 3 llibres en format digital, ja en puc fer una valoració. Les obres que he llegit són tres que venien amb l'aparell: Me'n vaig de Pepe Rubianes, Animals tristos de Jordi Puntí i Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson.

Pel que fa als llibres en si, un parell de consideracions. El del Rubianes és probable que no l'hagués llegit mai si no hagués vingut amb el lector. Més tard, em va encuriosir perquè parlava de la vida a l’Àfrica i també dels problemes que havia tingut arran de les seves declaracions al programa El Club. En general, correcte.

Animals Tristos és un recull de 5 contes sobre unes parelles que estan en un procés difícil (o inexistent). La veritat és que són 5 històries molt ben desenvolupades i escrites amb un domini de la tècnica narrativa important. A més, estan plenes de comparacions i metàfores curioses i poc habituals. Recomanable.

El darrer dels llibres, el de Jesús Tuson, en la magnífica línia de sempre. L’autor intenta desmontar (amb un èxit total) una sèrie de tòpics més o menys establerts, com per exemple “Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament” o “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir”. Imprescindible.

I, ja per acabar, les sensacions lectores. És ben cert tot això que s'ha dit que la pantalla simula el paper, ja que no és il·luminada i no cansa la vista. De fet, hi he llegit més de tres hores seguides sense problemes. En general, la lectura és exactament igual que la del llibre de paper.

Els avantatges: reducció imprescindible d'espai i poder portar sempre a sobre tants llibres com es vulgui.

Els inconvenients: he de reconèixer que per mi el llibre encara té un pes sentimental molt important, un lligam afectiu al paper, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha alguns llibres (per l'edició curosa, per motius sentimentals, perquè són imprescindibles) que sempre els voldré tenir (també?) en paper. A més, ha de millorar algunes coses: per exemple, no es pot fullejar un llibre, acció que realitzo sovint.

13 comentaris:

òscar ha dit...

Crec que hi acabaré picant. I fa la pinta que encertadament.

kweilan ha dit...

Jo també tinc una cosa romàntica que em frena però també ho acabaré provant.

Carme Rosanas ha dit...

Suposo que tots ho acabarem provant. Però crec que ens costarà molt de renunciar al paper. Seran dues opcions paral·leles... Gràcies per aquesta informació!

kika ha dit...

jo també acabo d'estrenar el leqtor, i n'estic encantada. el llibre del rubianes m'ha agradat molt, tenint en compte que com tu, potser no l'hagués llegit si no me l'hagués trobat posat.

Sergi ha dit...

Bé, és bo de saber que la lectura és fàcil i no afecta a la vista. És una opció a considerar de cara al futur, però em quedo més amb els 'inconvenients'. Al que ja has dit tu jo afegiria que m'encanta tenir les estanteries plenes de llibres. Ja sé que no tothom té l'espai, ni jo sé si el tindré en un futur, però des d'on escric ara tinc estanteries a dreta i darrere, amb força llibres, però no tants com m'agradaria, i m'hi sento molt bé. M'agrada conservar els llibres, veure'ls, buscar-ne un entre els altres, trobar localització a un de nou que m'hagi llegit... són una mena de rituals que es perdran, però de moment, me'ls guardo per mi.

Rita ha dit...

Suposo que com diuen tots, hi acabarem caient, però realment la cerimònia de passar els fulls al llibre físic, d'olorar-lo, de tocar-lo, encara m'agrada massa. D'altra banda, com diu el XeXu, m'agrada tenir llibres a casa.

Gràcies per la informació!
Petons!

JJMiracle ha dit...

Tens raó amb la qüestió de fullejar. A veure si inventen alguna manera de posar-hi remei.

Mireia ha dit...

me n'alegro que l'experiencia t'hagi agradat. Jo encara m'hi resisteixo!!!

Totalment d'acord, aquest llibre de Tuson es imprescindible

bajoqueta ha dit...

A mi em va agradar el de Pepe Rubianes perquè vaig saber coses d'ell que no sabia.

Lo de l'e-book crec que serà qüestió d'adaptar-se com tot. I crec que per moments puntuals pot anar molt i molt bé :)

Ma-Poc ha dit...

òscar: la veritat és que és fora útil, això del lector digita i als que ens agrada llegir molt, una bona solució a la manca d'espai.

kweilan: aquesta part sentimental és la que a mi em frenava al principi, però després he vist que ambdós sistemes són del tot compatibles.

Carme: estic del tot d'acord, jo crec que coexistiran durant força temps.

kika: és que funciona molt bé! :)

XeXu: Estic d'acord amb això que dius de les prestatgeries plenes de llibres. A mi també m'agrada tenir-les. Però últiment estic arribant als límits de la seva capacitat...

Rita: Sí, amb el lector digital tot això és més difícil. Qui sap, potser algun dia en treuen un amb olors... :)

P-CFACSBC2V: Ja m'agradaria, ja!

Mireia: Jo m'hi resistia molt, però he acabat caient... :)

bajoqueta: sí, jo també vaig descobrir coses d'ell que no en tenia ni idea. Interessant!

Met ha dit...

Jo encara no l'he tingut a les mans, però a priori, crec que les meves sensacions i valoriacions no diferirien gaire de les teves.

Caldrà provar-lo, tot i que per a mi la lletra impresa té un valor que les pantalles (sobretot de mòbil) està prostituint.

Ma-Poc ha dit...

Met: Hola!! Quan el provis ja ens explicaràs a veure què tal... :)

Sergi ha dit...

Si ja no pots encabir més llibres jo gustós t'ajudaria a fer espai, que de moment me'n sobra.