02 de setembre 2010

Italians

Cada vegada és més freqüent, quan viatges per Europa, que els comerciants locals t’identifiquin com a català. De seguida que et senten comentar alguna cosa et demanen si ets del Barça. És la seva manera de fer-te entendre que saben d’on vens. Aquest estiu, a Grècia, ens ho han demanat més d’una vegada. I, fins i tot, passejant per un carrer d’Atenes (anàvem callats i sense cap guia a la mà) se’ns van dirigir en espanyol i “Visca Barça”. Només un parell de cops ens van confondre per italians però curiosament no tingueren la confusió uns grecs, sinó uns espanyols. Sopàvem tranquil·lament un tzatziki, una moussaka i un souvlaki en una terrasseta atenenca emparats per un ventilador que mitigava la calor sufocant, quan vaig sentir la conversa d'una taula veïna. Un dels homes comentava a les seves companyes de viatge que aquella terrassa estava plena de “llatins”. Per exemple, digué, els de la taula del costat són italians, els de més enllà francesos, i al fons hi ha un altre grup d’espanyols. Els suposats italians érem nosaltres, que parlàvem en català.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Encara recordo quan , fa anys, al metro de Madrid ens miraven malament a mi i a una amiga perquè parlàvem català (i això que la resta de converses es produïen en romanès, búlgar, anglès, però mira, allò era "normal, el català, en canvi...)

Mireia (Racó de la Solsida)

Assumpta ha dit...

Buona sera! ;-))

Ai aquests espanyols... que n'arriben a ser d'estranys...

Carme Rosanas ha dit...

Home, és que vosaltres també mira que parlar català... quines coses teniu! clar que no us reconeixien! haguéssiu parlat "polaco" segur que de seguida us haguessin identificat. Té raó l'Assumpta... que n'arriben a ser d'estranys!

Sergi ha dit...

Pobrets. Després diuen que no ens volen deixar marxar, però si ja ni ens reconeixen, mira si estem allunyats. A Suècia vaig aconseguir que els meus dos companys no contestessin 'sí' cada cop que ens preguntaven 'espanyols?'. El primer cop jo vaig dir que no i ells que sí, i em van mirar amb cara d'avergonyir-se i tot. Després eren ells els que contestaven 'no, catalans'. Jo vaig fent campanya.

kweilan ha dit...

Molt bona aquesta!

Ma-Poc ha dit...

Sí, nosaltres també fem això de. "espanyols?", "No, catalans" :)