Dimarts 13

A les vuit del vespre l'home supersticiós recorda que avui és dimarts 13. Ja és mala sort no haver-ho recordat fina ara, pensa. Si hi hagués caigut abans hagués pres tota una sèrie de mesures preventives: no passar per sota de cap de les escales de les diverses obres que hi ha als carrers de Barcelona, no posar-se la corbata groga (l'home supersticiós ja sap que això és pels actors, però mai se sap) i buscar un gos per trepitjar la seva merda. Però, sobretot, aquest migdia li hagués dit a la seva mare que li fes conill en lloc del plat de gambes glorioses que li ha preparat per dinar. Així hagués pogut fer un amulet amb la pota del conill, per protegir-se. Tot i això, ara que ja sap que és dimarts 13 anirà amb més cura. Surt de casa per anar a sopar amb la noia d'ulls de roure i quan creua la Diagonal sent miolar un gat. Tanca fort els ulls i es queda ben quiet, no sigui que es tracti d'un gat negre, tingui mala sort i m'atropelli un cotxe. Una moto embalada l'esquiva a l'últim moment i l'home supersticiós nota una ràfega de vent acariciant-li la cara.