12 de gener 2009

Noure

Obres el diccionari, fas passar els fulls de pressa i de cop t'atures bruscament en una pàgina indeterminada. Has caigut a la N com podies haver caigut a la A. Concretament, a la N de nou i no a la A d'avellana. Repasses les paraules i t'atures davant d'un mot que et crida l'atenció: noure. Noure, noure... és un nom d'un arbre com roure? No ho creus. Més aviat té pinta de verb, de la conjugació de coure, moure o ploure. Et sona d'haver-lo vist abans i de sobte recordes on. En un article memorable de Màrius Serra al suplement de cultura de l'Avui, on escrivia, amb la seva gràcia habitual, que "l'any nou 9 nou". Un triple sota la botzina de factura esplèndida. I et quedes amb el verb, vas a buscar el Xuriguera i t'assegures de la conjugació. Jo noc, tu nous, ell nou (i ell deu, penses). Ell nou i deu. Ell et nou i et deu.

Noure (literal del DIEC): "v. tr. [LC] Fer mal (a algú o alguna cosa). La limitació del pressupost noïa l'èxit del projecte."

Tanques el diccionari i somrius. Avui ja no aniràs a dormir sense haver après alguna paraula nova, tal i com et recomanaven els pares de petit!

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

quina magnífica secció: aprendre cada dia una paraula nova.
Alguna vegada m'he fet aquest propòsit.

Sergi ha dit...

No coneixia aquest verb, dubto que sigui capaç de recordar-lo en un futur... ja t'ho faré saber en tot cas he he he...

Txell Sales ha dit...

Jo no noc ningú que no sigui jo mateix. Quin verb i blog més curiós. Interessant. Salutacions sense noure res.
Transitiu, sí, però no sé si l'estic emprant bé.

Ma-Poc ha dit...

Gràcies i benvinguda al bloc, Txell Sales!

la Teresa ha dit...

Gràcies per l'enllaç! Està molt bé això de descobrir paraules noves. Ens llegim...

Ma-Poc ha dit...

De res, Teresa i benvinguda! Ens llegim!

Anònim ha dit...

Una paraula ben bonica, amb diftong inclòs. Crec que tothom té paraules preferides, pels sons, pel sentit o per les connotacions i records que li desperten... Barcelona