08 de març 2010

L'illa del tresor

Hi ha llibres que quan els rellegeixes, no et transporten només a l'escenari on passa l'acció, sinó que també et menen a altres èpoques de la vida. Tornant a llegir L'illa del tresor, he recordat la primera vegada que vaig llegir aquest llibre i com em va agradar llavors. Ara, encara en puc entreveure els motius: una acció vibrant, un protagonista jove, una aventura clàssica, un tresor amagat... el llibre té tants elements engrescadors que es fa difícil que no agradi. A més del ritme narratiu, els personatges són entranyables (el jove Hawkins, el doctor Livesey, l'hisendat, el capità, però sobretot en Long John Silver - el pirata sense cama-).

Ara que sembla que les sèries de televisió cada cop agraden més, L'illa del Tresor ens hi farà pensar. L'obra fou escrita com una novel·la per capítols, amb entregues periòdiques a una revista literària de l'època. Per tant, cada capítol acaba amb un cert misteri per mantenir l'interès del lector fins a la propera entrega, tal i com fan algunes sèries.

Finalment, i com a simple curiositat, us diré que he llegit aquesta obra clàssica en el meu modern lector digital.

La imatge de l'apunt ha sortit d'aquí.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Llegir un clàssic en un lector digital, és una bonica paradoxa. M'alegro quen l'hagis gaudit altre cop!

kweilan ha dit...

M'encanta aquesta novel.la i tens raó, es gaudeix molt rellegint-la. Quin contrast entre un llibre clàssic i el suport més modern.

Sergi ha dit...

Ja sabia jo que si l'havies rellegit seria amb la teva nova joguina. No sé jo si m'agradaria aquesta obra, no m'ha despertat mai massa interès, però qui sap.

Anònim ha dit...

Clàssics juvenils, sembla que ara ja no enganxen com abans, per què serà? Barcelona

Mireia ha dit...

Lector digital!!! Ja has caigut en el parany tecnològic, je, je.
Bé, tard o d'hora, potser tots hi anirem a parar!!

Assumpta ha dit...

Moltes obres de Dickens eren també escrites per a ser publicades per entregues... i E. A. Poe feia relats curts perquè poguessin esser publicats sencers ja que també escrivia per a revistes... què maco!!

La gent comprava aquestes publicacions literàries i s'enganxava al que han estat grans obres de la literatura universal...

A mi m'agraden els llibres-llibres, de paper, amb pàgines palpables, amb punt de llibre, amb olor de llibre :-)

Mireia ha dit...

Apa com Lost ( és que som dimarts i ja tanco l'ordinador que comença). La veritat és que sovint ens oblidem dels clàssics i no ho hauriem de fer. Sempre dic que m'hiposaré però mai no trobo el moment