En Jesús M. Tibau proposava fa uns dies el següent joc literari des del seu bloc Tens un racó dalt del món. Es tracta d'escriure un breu text inspirat en el dia de Reis. La proposta anava acompanyada de la següent imatge:
Aquí teniu la meva primera participació als jocs!:En Poch fa estona que espera plantat al mig del carrer amb el seu fill a coll. Fa fred i les cames li pesen, però sap que tot passarà quan l'infant divisi les carrosses reials i el somriure li amaneixi la cara. La il·lusió del seu nen la vigília de la nit màgica, una il·lusió que ell va perdre quan sabé qui eren els Reis. És per això que, tot i que el seu fill ja és prou gran (almenys més que en Poch quan sabé la veritat), encara no gosa dir-li res. Mentrestant, el fill d'en Poch s'avorreix. Només espera que la cavalcada passi aviat i que cap caramel llançat amb massa força no li buidi un ull. No s'ha atrevit a dir al seu pare que ja sap qui són els Reis, que tota l'escola en va plena i que a ell li ha explicat en Martí. Ha callat perquè ha intuït que el seu pare s'entristiria. Des del sofà de casa, l'avi Poch es mira la cavalcada de Reis per televisió. Potser hi veurà el seu fill, que ha recuperat aquella il·lusió que va perdre fa anys i que està a punt de tornar a perdre.
.jpg)
3 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació. És la primera i em fa especial il.lusió comptar amb un nou participant d'aquesta iniciativa que es va iniciar l'abril de 2007.
Bon relat d'un moment especial, perquè els pares també perdem il·lusió en tot això.
Sort!
Oh!! És molt trist... però és plè d'amor... El pare va a la cavalcada pensant que el nen serà feliç i el fill hi va perquè creu que fa content al pare. L'avi espera veure'ls contents als dos...
És un conte molt especial...
No participes mai als "Relats Conjunts"? En saps un munt d'escriure :-))
Publica un comentari a l'entrada