OK

Avui continuaré allargant aquest parèntesi londinenc que s'inicià amb una maleta a mig fer i que prosseguí amb les pràctiques lingüístiques que vaig dur a terme, temps enrere, a la ciutat de Virginia Woolf.

Un altre dels records d'aquella època té per protagonista inesperat el coordinador docent de les classes d'anglès que vaig cursar a Londres. Era un tipus curiós: nascut a Londres i vestit com un autèntic sir, de pare egipci i mare francesa, tenia triple nacionalitat (en forma de passaport i competències lingüístiques). Portava sempre un bastó a la mà i ens explicava anècdotes que en aquell temps vaig trobar interessants. Una de les preferides era l'origen etimològic del terme OK.

Hi ha moltes teories respecte a aquest origen, però ell n'explicà aquella que diu que, durant la guerra civil americana, els oficials acostumaven a redactar informes de les baixes en combat. Molts d'aquests informes tenien un aspecte del tipus 11 killed (11 morts), però degeneraren, a causa de la manca de temps, cap a anotacions de l'estil 11k. D'aquí que quan no hi havia morts s'escrivia 0 killed o 0k (0 morts) i indicava, evidentment, que la cosa havia anat bé. Degut a la doble manera de pronunciar en anglès el número zero, l'expressió es convertí en l'OK actual.

El Sr. Google m'ha ofert la imatge d'aquest apunt quan hi he cercat OK.