12 d’agost 2009

L'ase d'or

Parlàvem fa uns dies de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat. I entre els clàssics, L'ase d'or d'Apuleu de Madura és una peça imprescindible. Es tracta d'un dels exemples més clars de novel·la romana (en el fons, un compendi de narracions de ficció que tenia la finalitat de fer passar una bona estona al lector i de divertir-lo, sense objectius més profunds). En aquest sentit, la novel·la romana tractava alguns temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d'Apuleu. De fet, en aquestes novel·les podien parodiar-se tot tipus de qüestions, ja fossin religioses o socials, però no hi havia cap voluntat moralitzadora.

L'autor de L'ase d'or, Apuleu, nasqué a Madura cap al 125 dC i destacà amb aquesta obra. El llibre (que portava com a títol original Les Metamorfosis) ens conta les aventures de Luci, un jove que s'enamora de la criada del seu amfitrió (la Fotis) i, a causa de la poca habilitat de la noia en el control de les arts màgiques, acaba convertit en ase. La mateixa nit que s'esdevé aquesta tràgica mutació, uns lladres entren a robar la casa on s'allotja Luci i, després de saquejar-la a fons, s'emporten el jove com a burro de càrrega. D'aquesta manera, patirà en les seves noves carns equines tota una sèrie de calamitats i desgràcies.

L'obra està dividida en 11 capítols molt ben estructurats que recorden les novel·les per episodis. En cada un d'ells, a més de narrar-se la hitòria itinerant de Luci, alguns personatges ens expliquen petites anècdotes que els han passat o que han sentit comentar. La novel·la, doncs, intercala breus contes (alguns dels quals són divertits, d'altres són fantàstics, eròtics, místics o, fins i tot, cruels i sanguinaris), una forma que serà molt usada en segles posteriors (hi ha estudiosos que diuen que Apuleu influí en gran mesura la novel·la picaresca, però també Quevedo o Bocaccio). De totes les històries curtes que es narren a L'ase d'or, potser la més famosa és la història d'amor entre Cupido i Psique.

Jo he llegit l'edició castellana del llibre, a cura de José María Royo. Es tracta d'una edició molt ben feta, amb un treball inicial excel·lent de contextualització de l'obra, de l'autor i dels personatges, i amb diverses anotacions amb els corresponents detalls de les històries mitològiques que inclou la novel·la, que en són moltes.

Un llibre, doncs, molt interessant de llegir i que no ha perdut encant a través dels segles.

La imatge de l'apunt ha sortit d'aquí.

3 comentaris:

bajoqueta ha dit...

No coneixia a este bon senyor, però me l'apunto que no està de més llegir coses molt i molt velles :)

Ma-Poc ha dit...

bajoqueta: Doncs aquest compleix el criteri de molt i molt vell! Un autor del tot clàssic, segur que t'agrada! Gràcies pel comentari! :)

Anònim ha dit...

Ma Poc,
Que curiós que mentre llegia l'ase d'or m'he trobat amb el fistó que comentaveu a la pàgina del "fistó". Us en recordeu? Si no aneu-hi i ho veure-ho.
L'élève du M. Blanck